Pachacamac: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 3:
{{FR}}
 
En la [[mitologia inca]], PachacámacPachacamac o Pacha Kamaq que en [[quítxua]], (Pacha: Terra i Kamaq: Creador); "creador de la terra" era un déu, reedició de Wiracocha, el qual era venerat a la costa central de l'[[Imperi Inca]]. Considerat "el creador" en les cultures Lima, Chancay, Ichma, Huari i Chincha.
 
== Ressenya històrica ==
Línia 9:
En aquest nou relat sobre l'origen del Imperi Inca, s'explica que Manco Cápac està amb els seus tres germans, tots ells fills del Sol: Pachacámac, una divinitat ancestral que va ser incorporada posteriorment al culte oficial inca, i que era adorat des de temps antics per els pobles de la costa; Viracocha, i un altre déu sense nom.
 
El primer d'aquests germans és, precisament, PachacámacPachacamac, qui en sortir al nostre món va pujar al cim més alta, per llançar les quatre pedres als quatre punts cardinals, prenent, doncs, possessió de tot el que abastava la seva vista i van aconseguir els seus pedres. Després d'ell va sorgir un altre germà, que també va ascendir al cim per ordre del menor, de l'astut i ambiciós Manco Cápac, que va aprofitar la seva confiança per llançar-se al buit i fer-se amb el poder, després d'haver tancat a PachacámacPachacamac anteriorment en una cova i haver vist com el tercer, el bon Viracocha, preferia deixar-lo sol, abandonant als seus terribles germans i avorrint els seus manejos per fer-se egoistament amb el poder.
 
Però hi ha altres relats en els quals, precisament, és l'antic déu PachakamaqPacha Kamaq qui fa de protagonista en la cura als humans.
 
Si grandiosa va ser l'aparició del primer Inca i la primera Coya, grandiós ser també el seu culte. A ells se'ls adorava en la multitud de temples solars de tots els racons de l'Imperi inca, en un lloc del santoral molt proper al gran déu Sol o Inti. De tots els emplaçaments religiosos dedicats a aquest gran déu inca, ja es tractés de temples, oratoris, piràmides, o llocs sagrats naturals, el que els encapçalava, per rang i per la seva grandesa, era el gran santuari d'Inti-Huasi del Cusco, ric temple anomenat també Coricancha, o sala d'or, ja que les seves parets estaven recobertes de làmines d'aquest metall, per a major glòria de l'Inca i els déus dels quals ell venia.
 
La imatge central del Coricancha era el gran disc solar, la imatge ortodoxa i ritual del déu del Sol, i al seu voltant hi havia les altres capelles de les divinitats menors del cel. Després Coricancha, per la seva esplendor i importància se situa el temple dedicat pels chinchas a Pachacámac en Pachacamac, Primer Districte Turístic del Perú, prop de Lima.
 
Cal assenyalar que la cultura chincha tenia a Chincha CAMAC al seu Ésser Suprem, ja que, adoraven al déu PachacámacPachacamac (més per por que per respecte o amor), ia ell li dedicaven temples i huacas[[huaca|huaques]] com una acció d'agraïment per la seva tasca creadora i li dedicaven ofrenes fetes per elles o seleccionades d'entre els seus fruits, per ser el salvador dels seus avantpassats als quals va lliurar de la fam inicial, també estaven segurs que aquest poderós i temible déu, per la seva especial personalitat, no podia ser aquell a qui ells acudissin a la recerca de solucions a les seves penes i pesars.
 
En el gran temple de Pachacamac, prop de Lima, es va erigir un santuari per a l'adoració del déu sense pell ni ossos, com era descrit PachacámacPachacamac pels seus fidels, els inques -després assimilar aquest déu i el seu culte al del Sol- van realitzar obres deembellimentd'embelliment, fins a fer-gairebé tan bell com Coricancha, cobrint també d'or i plata la capella central, la del déu Pachacámac, a la manera del que s'ha fet amb la totalitat del gran temple solar del Cusco.
 
== Història del Santuari ==
Línia 33:
En el període dels Desenvolupaments Regionals (200-600 d. C.) es va desenvolupar la cultura Lima que es distribueix a la costa central a les valls contigus de Chancay, Chillón, Rímac i Lurín. La construcció del santuari es va iniciar en aquest període, sent Pachacamac el centre més important de la vall de Lurín. En aquest llavors es van construir tant el Temple Vell, una imponent mola feta amb adobitos formant panells amb tècnica de "llibreter", com el Conjunt de Adobs Lima "Adobitos".
 
Des del 600 al 1100 d. C. es concentren evidències de l'imperi Wari en Pachacamac. L'apogeu de l'oracle de Pachacamac va ocórrer precisament durant el període Horitzó Mitjà - Wari, al transformar-se en un centre religiós que atreia gran quantitat de pelegrins aconseguint un primer esplendor panandino. D'aquesta època data un extens cementiri, excavat per [[Max Uhle]] en 1896, que es troba al peu i per sota del Temple de Pachacamac, així com una sèrie d'ofrenes de ceràmica trobades a la zona.
 
Cap a 1100 dC, els Ychma van establir el seu centre de poder a Pachacamac, amb una sèrie d'assentaments habitacionals i administratius que inclouen piràmides amb rampa, entre d'altres, sobresortint tijerales, Trencada Oreneta, pacae Rodó i Panquilma, a la vall de Lurín. En 1470 els Incas s'havien establert a Pachacamac una important capital provincial on destacaven edificacions com el Temple del Sol i l'Acllawasi, entre d'altres. A la importància religiosa de Pachacamac es va sumar el seu funcionament com un dels principals centres administratius de la costa durant aquest període.