Pachacamac: diferència entre les revisions

En la [[mitologia inca]], PachacámacPachacamac o Pacha Kamaq que en [[quítxua]], (Pacha: Terra i Kamaq: Creador); "creador de la terra" era un déu, reedició de Wiracocha, el qual era venerat a la costa central de l'[[Imperi Inca]]. Considerat "el creador" en les cultures Lima, Chancay, Ichma, Huari i Chincha.

El primer d'aquests germans és, precisament, PachacámacPachacamac, qui en sortir al nostre món va pujar al cim més alta, per llançar les quatre pedres als quatre punts cardinals, prenent, doncs, possessió de tot el que abastava la seva vista i van aconseguir els seus pedres. Després d'ell va sorgir un altre germà, que també va ascendir al cim per ordre del menor, de l'astut i ambiciós Manco Cápac, que va aprofitar la seva confiança per llançar-se al buit i fer-se amb el poder, després d'haver tancat a PachacámacPachacamac anteriorment en una cova i haver vist com el tercer, el bon Viracocha, preferia deixar-lo sol, abandonant als seus terribles germans i avorrint els seus manejos per fer-se egoistament amb el poder.

Però hi ha altres relats en els quals, precisament, és l'antic déu PachakamaqPacha Kamaq qui fa de protagonista en la cura als humans.

La imatge central del Coricancha era el gran disc solar, la imatge ortodoxa i ritual del déu del Sol, i al seu voltant hi havia les altres capelles de les divinitats menors del cel. Després Coricancha, per la seva esplendor i importància se situa el temple dedicat pels chinchas a Pachacámac en Pachacamac, Primer Districte Turístic del Perú, prop de Lima.

Cal assenyalar que la cultura chincha tenia a Chincha CAMAC al seu Ésser Suprem, ja que, adoraven al déu PachacámacPachacamac (més per por que per respecte o amor), ia ell li dedicaven temples i huacas[[huaca|huaques]] com una acció d'agraïment per la seva tasca creadora i li dedicaven ofrenes fetes per elles o seleccionades d'entre els seus fruits, per ser el salvador dels seus avantpassats als quals va lliurar de la fam inicial, també estaven segurs que aquest poderós i temible déu, per la seva especial personalitat, no podia ser aquell a qui ells acudissin a la recerca de solucions a les seves penes i pesars.

En el gran temple de Pachacamac, prop de Lima, es va erigir un santuari per a l'adoració del déu sense pell ni ossos, com era descrit PachacámacPachacamac pels seus fidels, els inques -després assimilar aquest déu i el seu culte al del Sol- van realitzar obres deembellimentd'embelliment, fins a fer-gairebé tan bell com Coricancha, cobrint també d'or i plata la capella central, la del déu Pachacámac, a la manera del que s'ha fet amb la totalitat del gran temple solar del Cusco.

Des del 600 al 1100 d. C. es concentren evidències de l'imperi Wari en Pachacamac. L'apogeu de l'oracle de Pachacamac va ocórrer precisament durant el període Horitzó Mitjà - Wari, al transformar-se en un centre religiós que atreia gran quantitat de pelegrins aconseguint un primer esplendor panandino. D'aquesta època data un extens cementiri, excavat per [[Max Uhle]] en 1896, que es troba al peu i per sota del Temple de Pachacamac, així com una sèrie d'ofrenes de ceràmica trobades a la zona.