Costa d'Or Anglesa: diferència entre les revisions

Els anglesos van arribar a la costa d'Or el 1631 amb una patent concedida a la [[Companyia de Mercaders Comerciant a Guinea]] dirigida per Nicholas Crispi. Els portuguesos estaven ben situats a [[Elmina]], mentre que tant l'oest i l'est de la mateixa hi havien els holandesos en un tram de costa des [[Kommendah]] a [[Accra]] derivats de contractes que s'havien celebrat amb els governants dels regnes costaners. Pel que sembla, els holandesos van tenir dificultats per fer un tractat amb el rei d'[[Agona]] i això va ser la raó per Nicholas Crispi, que va acompanyar la primera expedició a la pròpia Costa d'Or, va triar el lloc de Wiampa (més tard [[Winneba]]) a Agona, com a punt inicial de contacte. A partir de 1632 els anglesos va desembarcar i va prendre el primer contacte amb el rei d'Agona. El rei estava ben disposat amb els britànics i els va permetre per tractat establir una factoria, i van començar immediatament la edificació. No obstant això a partir Winneba no es podia obtenir molt d'or i molt aviat va quedar clar que un bon punt de suport a la Costa d'Or només seria possible en desafiament als holandesos i això al preu de la victòria o la pèrdua, atacant el seu propi centre de poder. Això va succeir, de fet, l'agost de 1632, tot i les protestes massives dels holandesos a un rei de nom Ambro, un dels caps més importants [[Fanti]] per haver signar un contracte amb els anglesos, la cosa va tirar endavant. Ambro va acceptar la llei comercial anglesa al país Fanti i va permetre als anglesos establir factories a [[Kormantin]] (avui [[Saltpond]]), [[Adja]] i [[Anomabo]] i en totes les costes que estaven sota la jurisdicció de la nació Fanti o Fante. Els anglesos van començar llavors amb la construcció d'una factoria a Kormantin que van convertir en la seva seu, i una altra en Ekki-Tekki (més tard Kommendah), si bebé aquesta última fou abandonada al següent any 1633.

La companyia va fer fallida el 1667 encara durant la guerra amb els [[Països Baixos]]; la companyia havia gairebé tots els seus forts a la costa excepte el de [[Cape Corse]]. Després d'això i durant uns anys la companyia va mantenir un comerç marginal i inconnex, inclosa la concessió de llicències als comerciants privats d'un sol viatge, però el major esforç fou la creació el 1668 de una nova companyia separada, anomenada [[Aventurers de Gàmbia]] (coneguda també com [[Companyia de Mercaders de Gàmbia]] o The Gambian Merchants' Company), a la que es va concedir una llicencia de deu anys pel comerç africà al nord del [[golf de Benín]] amb efecte de [[1 de gener]] de [[1669]]. La Companyia Reial d'Aventurers a l'Àfrica va acabar les seves activitats el [[27 de setembre]] de [[1672]] i va re-emergir re-estructurada i amb una nova carta reial, amb el nom de [[Companyia Reial Africana]]. La seva nova carta era més amplia que l'anterior i incloïa el dret d'instal·lar forts i factories, mantenir tropes i exercitar la llei marcial a l'Àfrica de l'Oest, en persecució de comerciants d'or, plata i esclaus. Al final de 1678, la llicència a la companyia dels Aventurers de Gàmbia va expirar i el seu comerç a Gàmbia va ser fusionat a la Companyia Reial Africana si bebé aquesta transferència no s'hauria fet totalment efectiva fins el 1684. La companyia retindra els drets legals sobre tota la costa africana occidental fins a la seva dissolució el 12 d'abril de 1752, però els seus drets foren de fet transferits a la [[Companyia Africana de Mercaders]] (''African Company of Merchants'') fundada el 19 de juny de 1752.