Diferència entre revisions de la pàgina «Costa d'Or Anglesa»

m
Corregit: previament > prèviament
m (Corregit: si be > si bé)
m (Corregit: previament > prèviament)
El 1650 el Parlament britànic va aprovar la famosa Llei de Navegació, que va ser modificada de nou el [[9 d'octubre]] de [[1651]]. En resposta va esclatar la [[primera Guerra Anglo-holandesa]]. Encara que anglesos i holandesos van estar enfrontats directament a la Costa d'Or, a Europa la situació era tranquil·la gràcies a un acord memorable que va ser pres el [[6 de gener]] de [[1653]] entre el governant anglès, [[George Middleton]], i el director general holandès, Jacob Ruijghaver. En aquest acord es va prometre de banda i banda, que cap dels dos atacaria a l'altre llevat que això fos una instrucció explícita del seu govern. En cas d'una ordre d'atac, cada costat disposaria d'un termini de deu dies per preparar-se pel combat. En el cas de l'absència de directives d'Europa deixava en mans de les dues parts el permetre el lliure comerç a la costa de Guinea.
 
Els governants locals nadius a la Costa d'Or van tractar de prendre avantatge de la situació de guerra a Europa; era relativament fàcil i barat adquirir armes de foc europees en la seguretat que arribarien els combats, amb nadius aliats a un o altre dels bàndols. Així va ser l'octubre 1652 per una gran reunió conjunta de tots els reis i caps d' "''Accania''" o Accània (País [[Akan]]), a la qual van assistir també els enviats dels holandesos i els seus aliats. Es diu que el rei de [[Fetu]] havia aparegut en la reunió amb al voltant de 300 a 400 homes, tots els quals estaven equipats amb mosquets europeus. També alguns comerciants "''Akany''" de l'interior del país van comprar a principis de 1653 als holandesos d' [[Elmina]] grans quantitats de pólvora en preparació per a la guerra amb els [[fantis]] que eren considerats aliats dels anglesos. Alhora també "comerciants Akany" es van presentar a les ciutats costaneres com Annamaboe, Adja i Kormantin a [[Etsi]] per demanar suport personal en la guerra contra els fanti, així com per comprar mosquets i pólvora. Etsi havia rebut previamentprèviament armes de foc europees amb tota probabilitat dels britànics.
 
Al setembre de 1652 va arribar a l'escalada, els locals van ocupar als anglesos la seva factoria, van expulsar als criats anglesos i va lliurar les instal·lacions a [[Suècia]], que les va destruir a continuació i en el mateix lloc va començar a construir un fort (més tard conegut com Fort Carolusburg). No obstant això, el rei es va apiadar dels anglesos i els va permetre continuar en un altre lloc amb una petita factoria i els va concedir al costat un dret comercial durant al menys els propers 35 anys. Aquesta autorització també va ser més tard el principal argument per justificar la presència britànica local a [[Cape Corse]] i defensar la tinença anglesa.
1.125.525

modificacions