Alcestis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-\{{2}[c|C]ommonscat\|(.*?)\}{2} +{{commonscat}}, -\{{2}[c|C]ommonscat-inline\|(.*?)\}{2} +{{commonscat-inline}}ç)
afegeixo dades i referència
Línia 1:
[[File:J H Tischbein dÄ Alkeste 2.jpg|thumb|Alcestis, amb Admet i Hèracles, amb pell de lleó]]
A la [[mitologia grega]], '''Alcestis''' o '''Alceste''' (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álceste) és una de les filles de [[Pèlias]], rei de [[Iolcos]] a [[Tessàlia]] i [[Anaxíbia]], germana d'[[Acastos]], un dels [[argonautes]]. Va ser mare d'[[Eumel]] i [[Aspàsia]]. [[Homer]] diu d'ella que era la més bella de les filles de Pèlias.
 
== El mite ==
Quan [[Admet]], rei de Feres, va sol·licitar la mà d'Alcestis, Pèlias, per deslliurar-se dels nombrosos pretendents, va declarar que només li donaria la seva filla si anava a la seva cort en un carro tirat per lleons i senglars. Admet va aconseguir fer això amb l'ajuda d'[[Apol·lo]], però va oblidar fer el sacrifici a [[Artemis]] en el seu casament i va ser condemnat a mort.
 
Tanmateix Apol·lo va demanar a canvi la vida d'Admet o la d'algú que pogués oferir-la per ell. Després d'haver demanat separadament a la seva mare i al seu pare -ja ancians- que fessin aquest sacrifici per ell, Alcestis mateix s'ofereix per salvar el seu marit i mor. Poc temps després, Admet va rebre [[Hèracles]] a casa seva i li va explicar què havia succeït. Hèracles, compungit, va baixar a l'[[Hades]] i va tornar-ne amb Alcestis, més bonica i jove que mai. També es deia que [[Persèfone]], impressionada per l'abnegació d'Alcestis, l'havia retornada al món dels vius.
Quan [[Admet]], rei de Feres, va sol·licitar la mà d'Alcestis, Pèlias, per deslliurar-se dels nombrosos pretendents, va declarar que només li donaria la seva filla si anava a la seva cort en un carro tirat per lleons i senglars. Admet va aconseguir fer això amb l'ajuda d'Apol·lo,
però Admet va oblidar fer el sacrifici a Artemis en el seu casament i va ser condemnat a mort.
 
El sacrifici d'Alcestis per salvar Admet va ser molt celebrat a l'antiguitat. També va demostrar el seu amor filial cap al seu pare, ja que, almenys segons [[Diodor]], no va participar en el crim de les seves germanes, que van assassinar el seu pare, instigades per [[Medea]].
Tanmateix Apol·lo va demanar a canvi la vida d'Admet o la d'algú que pogués oferir-la per ell. Després d'haver demanat separadament a la seva mare i al seu pare -ja ancians- que fessin aquest sacrifici per ell, Alcestis mateix s'ofereix per salvar el seu marit i mor. Poc temps després, Admet va rebre [[Hèracles]] a casa seva i li va explicar què havia succeït. Hèracles, compungit, va baixar a l'Hades i va tornar-ne amb Alcestis.
 
Tant els crítics antics com els moderns han intentat explicar la tornada d'Alcestis a la vida de forma racionalista, suposant que durant una greu malaltia va ser tornada a la vida per un metge anomenat Hèracles. Alcestis va ser representada al cofre de Cipsel, en un grup mostrant les honres fúnebres de Pèlias. Al museu de Florència hi ha un alt relleu, obra de Cleòmenes, que es creu que representa Alcestis oferint-se a morir.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=20-21|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
El sacrifici d'Alcestis per salvar Admet va ser molt celebrat a l'antiguitat. També va demostrar el seu amor filial cap al seu pare, ja que, almenys segons [[Diodor]], no va participar en el crim de les seves germanes, que van assassinar el seu pare.
 
Tant els crítics antics com els moderns han intentat explicar la tornada d'Alcestis a la vida de forma racionalista, suposant que durant una greu malaltia va ser tornada a la vida per un metge anomenat Hèracles. Alcestis va ser representada al cofre de Cipsel, en un grup mostrant les honres fúnebres de Pèlias. Al museu de Florència hi ha un alt relleu, obra de Cleòmenes, que es creu que representa Alcestis oferint-se a morir.
 
== Evocacions artístiques ==
 
El mite d'Alcestis ha inspirat nombroses obres, entre elles:
 
Linha 21 ⟶ 19:
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Barcelona: Edicions 62, Col·lecció1997, p. 13. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 13.8429741461
{{commonscat}}
{{Autoritat}}