|
Durant el segle III aC es va establir el regne de Kula Chekkara a Madurai, ètnicament tàmil, i que es va estendre a Yapanaya, al Nord d'Ilam ([[Sri Lanka]]). S'oposaren a l'expansió d'[[Asoka]], i cap al 200 aC es formaren nous regnes, així com les primeres mostres de literatura tàmil. Alhora, els romans hi fundaren una base comercial a Arikamedu, al sud de [[Pondicherry]], en el segle I. Posteriorment formà part del [[Regne de Pandya]], del [[Regne de Pallava]] i del [[Regne de Chola]], fins que en el segle XIV fou incorporat al [[Regne de Vijayanagar]].
El 1765 tota la zona de [[Chennai]] fou arrendada a la ''Companyia de les IndiesÍndies Orientals'' per 390.000 dòlars al ''nizam'' de [[Hyderabad (Índia)|Hyderabad]], però el ''rajah'' de [[Mysore]] ocuparia temporalment el país del 1767 al 1769. Del 1798 al 1805 les tropea angleses de lord Wellesey ocuparen totes les terres tàmils en nom de la ''Companyia de les Indies Orientals'', i venceren al ''nabab'' de [[Carnatic]]. El país passà a l'East Indian Company el 1818, però el 1833 perdé l'autonomia de què gaudia i fou governat des del virregnat de Delhi, que el 1858 passarà de dependre totalment de la corona britànica. El govern de Madras tenia una extensió de 368.653 km² i una població de 41.400.000 habitants el 1911, que augmentaren a 47.200.000 el 1920. De tota la població, es calcula que uns 19 milions eren tàmils, i la resta eren telugu, malayalam, kannara i altres parles dravídiques. Des del 1857 comptaven amb una universitat a Madras, 7.400 kilòmetres de ferrocarrils, 34.600 kilòmetres de carreteres i una administració que constava d'un Governor in council (4 membres) per a afers reservats i un Governor acting (tres ministres endemés d'un consell legislatiu de 132 membres, dels quals 95 eren elegits i 34 eren nomenats). Endemés de Madras, comptava amb l'administració dels estats de [[Travancore]], [[Cochin]], [[Pudukkotai]], [[Banganapalu]] i [[Sardur]]. Per la reforma Morley-Minto del [[1908]], un tàmil formaria part del Consell del Virrei i del de Madras.
== Vegeu també ==
|
