Entomologia mèdica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Article acabat, l'he ampliat i corregit algunes aportacions, que eren incorrectes. |
|||
Línia 1:
[[Fitxer:CDC-Gathany-Aedes-albopictus-1.jpg|thumb|''Aedes albopictus'']]
L''''entomologia mèdica''', '''entomologia de la salut pública''' o '''entomologia veterinària''' és una disciplina científica que es centra en l'impacte sobre la salut humana dels insectes i altres artròpodes. L'[[entomologia]] mèdica també inclou la recerca científica sobre el comportament, ecologia i [[epidemiologia]] dels vectors de les malalties causades per artròpodes, bàsicament insectes.
[[Fitxer:US Navy 100506-N-7498L-189 Lt. Brian Heintschel studies a sample of insects collected from ships and shore facilities.jpg|thumb|230px|left|Un metge entomòleg de la U.S. Navy identificant insectes]]
Els estudis epidemiològics es varen iniciar a finals del segle XIX, quan els artròpodes que s'alimenten de sang varen ser identificats per primer cop com a vectors de patògens a humans i animals. En realitat, va ser un període curt de poc més de trenta anys (1878-1909), considerat com l'època d'or de l'epidemiologia i l'entomologia mèdica-veterinària, quan els misteris d'aquestes malalties varen ser definitivament aclarides gràcies als treballs excepcionals de científics com [[Ogata]], [[Yersin]], [[Kitasato Shibasaburō|Kitasato]], [[Simond]], [[Nicolle]] o [[Ricketts]]. Gràcies a ells es varen poder iniciar els estudis mèdics per tractar d'eradicar totes aquestes malalties, un fet que encara no s'ha aconseguit.
Històricament, durant les guerres, més persones han mort per malalties transmeses per insectes que en tot el conjunt de les batalles. ▼
▲Històricament, i durant les guerres, morien més persones
==Insectes d'importància mèdica==
Poden ser vectors o transmissors de malalties els [[Poll|polls]], [[puces]], [[mosquits]], [[mosques]], [[paneroles]],
En la majoria de casos, la transmissió es produeix per la picada de l'insecte, el qual absorbeix la sang del seu hoste i li transmet l'agent patogen, que pot tenir diversos orígens: bacteri, virus, cuc o protozou. Aquest insectes son puces, mosquits i algunes mosques (families Tabanidae i Glossinidae). En altres casos, son les femtes d'alguns insectes, que també piquen (polls o xinxes), les que porten l'agent causal de la malaltia, i en son la via del contagi als humans a través de petites ferides a la pell, sovint provocades pel rascat.
==La mosca comuna==
La [[mosca]] comuna (''[[Musca domestica]]'') és molt freqüent
Aquesta mosca també pot transmetre agents patògens causants de malalties oculars com [[oftalmia]], [[tracoma]] i [[conjuntivitis]] epidèrmiques; i en ferides infectades o lesions en la pell, és vectora de [[diftèria cutània]], [[micosi]], [[pian]] i [[lepra]].
Linha 18 ⟶ 20:
A més, diverses proteïnes que provoquen al·lèrgies en humans s'han identificat en la panerola alemanya (''[[Blattella germanica]]''), i un estudi realitzat als Estats Units en 2005 demostrava que els al·lergògens provinents de paneroles residents en l'interior de ciutats semblen empitjorar els símptomes d'asma més que altres factors coneguts.
==Principals malalties transmeses pels insectes picadors==
*[[Dengue]] - Vectors: ''[[Aedes aegypti]]'' (vector principal) i ''[[Aedes albopictus]]''.
*Filariasi - Vectors: mosquits dels gèneres [[Culex|''Culex'']], [[Anopheles|''Anopheles'']], [[Mansonia|''Mansonia'']] i ''Aedes''. Es calcula que aquesta malaltia la pateixen uns 200 milions de persones, totes residents en àrees tropicals i subtropicals del planeta.
*
*[[Malària]]: o [[Paludisme]] - Vectors: diverses espècies de mosquits del gènere ''[[Anopheles]]'' - HI ha afectades més de 200 milions de persones, i anualment moren, segons la OMS, al voltant de 600.000. Però probablement son més i arribin al milió.
*Febres víriques i encefalitis diverses - Vectors: mosquits i paparres de diversos gèneres
*[[Leishmaniasis|Leishmaniasi]] - Vectors: mosquits del gènere
*[[Pesta bubònica|Pesta]] - Vectors: puces de diveses espècies (''[[Xenopsylla cheopis]],'' principalment, i també ''X. astia'', ''X. hawaiiensis, [[Nospsyllus fasciatus|Nosopsyllus fasciatus]]'' i altres). Actualment, els casos de pesta son molt limitats i no revesteixen una gran gravetat (al voltant de 2.000 casos l’any i uns 180 morts). A l’Àfrica es donen, fonamentalment, a Madagascar, Rep. Dem. Congo, Moçambic, Zàmbia, Uganda i Tanzània. A Àsia únicament es produeixen casos a la Xina, Vietnam, Myanmar, Kazakhstan i Mongòlia, i son molt esporàdics, igual que a Amèrica.
*[[Tripanosomosi africana|Tripanosomiasi africana]] (malaltia de la son) - Vectors: mosques [[tse-tse]] (gènere [[Glossina|''Glossina'']]). Hi ha afectades unes 500.000 persones, totes a l'Àfrica, i a l'any en moren unes 20.000.
*[[Tripanosomiasi americana]] ([[malaltia de Chagas]]) - Vectors: diverses espècies de xinxes redúvids (subfamília ''Triatominae''), d'àmbit exclusivament americà. Es calcula que hi ha afectades al voltat de 40 milions de persones, i a l'any en moren entre 25.000-40.000.
*[[Typhus|Tifus exantemàtic o epidèmic]] - Vectors: el poll del vestits ([[
*[[Borreliosi]] (malaltia de Lyme) - Vectors: paparres. Es calcula que al món hi ha unes 15.000 persones afectades.
*[[Febre groga]] - Vectors: principalment el mosquit [[Aedes aegypti]], i també ''[[Aedes simpsoni|A. simpsoni]]'', ''[[Aedes africanus|A. africanus]]''
==Referències==
Linha 44 ⟶ 42:
*ldridge, B. F., and Edman, J. D., eds. 2000. ''Medical Entomology: A Textbook on Public Health and Veterinary Problems Caused by Arthropods''. Kluwer Academic Publishers.
*Desowitz, R. S. 1991. ''The malaria capers''. Norton and Co., New York, NY.
*Gratz, Norman. 2006. Vector- and Rodent-borne Diseases in Europe and North America. Cambridge University Press. <nowiki>ISBN 978-0-521-85447-4</nowiki>
*Goddard, J. 2007. ''Physician's Guide to Arthropods of Medical Importance'', Fifth Edition.Boca Raton, FL, CRC Press, ISBN 978-0-8493-8539-1 ; ISBN 0-8493-8539-3
*Harwood, R. F., and M. T. James. 1979. ''Entomology in Human and Animal Health''. Macmillan Pub. Co., NY.
*Higley, L. G., L. L. Karr, and L. P. Pedigo. 1989. ''Manual of entomology and pest management''. Macmillan Pub. Co., New York, NY—Chapter on medical pests vector and transmitted diseases table.
*McNeil, W. H. 1976. ''Plagues and people''. Anchor Press,Doubleday, Garden City, NY.
*Service, M. 2008. ''Medical Entomology for Students'' 4th Edition Cambridge University Press.
*Sistach, Xavier. 2012-2014. Insectos y Hecatombes (vol. I-II). RBA. ISBN 978-84-9006-322-4 ; ISBN 978-84-9056-297-0
*Zinsser, H. 1934. ''Rats, lice, and history''. Little, Brown, and Co., New York, NY.
Linha 62 ⟶ 61:
*[http://www.archive.org/stream/medicalentomolog033239mbp/medicalentomolog033239mbp_djvu.txt Internet Archive] Full text of ''Medical Entomology'' [[Robert Matheson]]
*[http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0011/98426/E91435.pdf WHO] Public health sgnificance of urban pests.
*Pesante, Daniel G. Ectoparasitología Veterinaria (Universidad de Puerto Rico). http://academic.uprm.edu/dpesante/0000/capitulo-I.PDF
[[Categoria:Entomologia]]
|