Art de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 9:
 
== Prehistòria ==
[[Fitxer:064 Pintures de la cova dels Moros, exposició al Museu de Gavà.JPG|thumb|300px|Pintura rupestre a[[El Cogul|l Cogul]], a [[les Garrigues]], [[Vallès Oriental|Vallès oriental]]]]
{{AP|Prehistòria a Catalunya|Prehistòria als Països Catalans}}
Les primeres manifestacions artístiques es produeixen a Catalunya al voltant de 30000 aC, època de l'aparició del denominat [[home de Cromanyó|''humà de Cromanyó'']]. Els primers habitants del territori eren petits grups de [[Societat caçadora-recol·lectora|caçadors-recol·lectors]], que vivien generalment en coves i aixoplucs del terreny. Aquests pobladors desenvoluparen el denominat [[art rupestre|''art rupestre'']], pintures realitzades en roques i en les parets de les coves, que suposen el primer mitjà d'expressió utilitzat per l'ésser humà abans de la invenció de l'escriptura. Aquestes pintures estan generalment lligades a ritus religiosos i representen la plasmació en un llenguatge simbòlic del pensament dels primers éssers humans.<ref>Ramon Viñas i Vallverdú i Josep Castells i Camp: ''Art prehistòric''. A ''Art de Catalunya. Pintura antiga i medieval'', pàg. 12-13.</ref>
Línia 15:
=== Art paleolític ===
{{AP|Art paleolític}}
El [[1964]] es descobrí la cova del Tendo, a la Moleta de Cartagena ([[Sant Carles de la Ràpita]]). Es tractava de la imatge d'un [[brau]] rampant, executat mitjançant un traç siluetejat, de color negre, que s'atribuí al període del [[Paleolític Superior|paleolític superior]]. Al cap de pocs anys, aquesta mostra fou espoliada i encara avui continua constituint l'única mostra d'aquest art que ha aparegut al nostre territori.<ref>Ramon Viñas i Vallverdú i Josep Castells i Camp: ''Art prehistòric''. A ''Art de Catalunya. Pintura antiga i medieval'', pàg. 14.</ref>
 
=== Art llevantí ===
Línia 280:
| url = http://www.xtec.cat/~xripoll/art3.htm| títol = Edat moderna i contemporània| consulta = 14-12-2008| autor = Xavier Ripoll
}}</ref> Lamentablement, la seva tasca quedà truncada amb l'esclat de la Guerra Civil. Destacà [[Josep Lluís Sert]], deixeble de [[Le Corbusier]], que inicià el racionalisme a Espanya; fou autor del pavelló de la República per a l'[[Exposició Universal de París (1937)|Exposició Universal de París de 1937]], actualment reconstruït a Barcelona, que exhibí el ''Guernica'' de Picasso, així com el Dispensari Central Antituberculós ([[1934]]-[[1938]], amb [[Josep Torres i Clavé]]) i la [[fundació Miró]] ([[1972]]).<ref>Josep Maria Montaner: ''Arquitectura a Catalunya al segle XX: del Modernisme al Grup R''. A ''Art de Catalunya. Urbanisme, arquitectura civil i industrial'', pàg. 320.</ref>
[[Fitxer:Dona i Ocell.JPG|thumb|left|230px|''[[Dona i Ocell|Dona i ocell]]'', de [[Joan Miró]]]]
L'escultura entra plenament a l'avantguarda amb l'obra de dos artistes de renom internacional: [[Pau Gargallo]], iniciat en el noucentisme, féu escultures metàl·liques, de fort expressionisme i un cert aire esquemàtic i primitivista (''Gran Ballarina'', [[1929]], ''El profeta'', [[1933]]); [[Juli González]] utilitzà el ferro soldat, apropant-se a formes quasi abstractes (''Dona pentinant-se'', [[1932]], ''L'home cactus'', [[1939]]).<ref>Judit Subirachs: ''Les primeres avantguardes''. A ''Art de Catalunya. Escultura moderna i contemporània'', pàg. 231-234.</ref>
 
Línia 413:
* [[Art públic de Barcelona]].
* [[Arquitectura de Barcelona]].
* [[Urbanisme de Barcelona|Urbanisme de Barcelona.]].
 
== Enllaços externs ==