Capella Brancacci: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: segle XIV → {{segle|XIV}}, segle XV → {{segle|XV}} (3), segle XX → {{segle|XX}}, segle XIII → {{segle|XIII}} AWB |
|||
Línia 2:
La '''Capella Brancacci''', situada a l'interior de l'església de [[Santa Maria del Carmine]] de Florència representa un dels exemples més elevats de pintura del [[Renaixement]]. És el fruit de la col·laboració de dos dels més grans artistes de l'època, [[Masaccio]] i [[Masolino da Panicale]], als quals ha d'afegir-se la mà de [[Filippino Lippi]], que va acabar l'obra.
==La
La família Brancacci posseïa la Capella Brancacci al cap del creuer de [[Santa Maria del Carmine]] des de finals del {{segle|XIV}}. [[Antonio Brancacci]] va començar una sèrie d'obres en la capella en 1387, però va ser el seu nét Félix, un ric comerciant de seda, un dels líders de l'escena política florentina en la primera meitat del {{segle|XV}}, que va encarregar al taller de [[Masolino]] la decoració amb frescos amb un cicle d'històries de [[Sant Pere]], el protector de la família. L'elecció de Sant Pere també va ser vinculada a la controvèrsia sobre la recomposició del [[Cisma d'Orient]] i la superioritat del papat basat en la primacia de Pere entre els apòstols perquè la presència d'escenes del [[Gènesi]] (
▲La família Brancacci posseïa la Capella Brancacci al cap del creuer de [[Santa Maria del Carmine]] des de finals del {{segle|XIV}}. [[Antonio Brancacci]] va començar una sèrie d'obres en la capella en 1387, però va ser el seu nét Félix, un ric comerciant de seda, un dels líders de l'escena política florentina en la primera meitat del {{segle|XV}}, que va encarregar al taller de [[Masolino]] la decoració amb frescos amb un cicle d'històries de [[Sant Pere]], el protector de la família. L'elecció de Sant Pere també va ser vinculada a la controvèrsia sobre la recomposició del [[Cisma d'Orient]] i la superioritat del papat basat en la primacia de Pere entre els apòstols perquè la presència d'escenes del [[Gènesi]] (''Pecat Original'' i ''Expulsió del Paradís'') està connectat al tema de la salvació realitzada pel Senyor a través de Pere.
L'encàrrec es va fer el 1423 i a tot tardar el 1424 els treballs havien de ser iniciats. Masolino va partir cap a [[Hongria]] el 1425 i el seu ajudant va prendre la direcció de l'obra, que va quedar suspesa en el 1427 o 1428, quan Masaccio tornà a [[Roma]], on va morir a l'estiu de 1428.
Amb l'exili de [[Félix Brancacci]] el 1436, a causa de la seva oposició a [[
Només amb el retorn de la família Brancacci a Florència el 1480, la decoració de la capella podria ser completada. Es va encarregar la feina a [[Filippino Lippi]], que va tractar de moderar el seu estil, adaptant la seva paleta a la solemnitat de les figures, de no trencar massa l'homogeneïtat del conjunt. Tanca el cicle de Sant Pere el relleu de l'altar ''El lliurament de les claus'', obra de [[Donatello]] avui en el [[Victoria and Albert Museum]].
==
[[Fitxer:Cappella brancacci, cupola di vincenzo meucci2.JPG|thumb|250px|Frescos de la cúpula]]
Durant el {{segle|XVI}} el patronatge de la familia Brancacci decau, però cap família fa servir la capella.
Linha 20 ⟶ 19:
En 1565 s'inicià una primera operació de neteja. A finals del {{segle|XVII}}, la capella va ser adornada amb joies de plata, un marc tallat i daurat, una balustrada de marbre i un suport. En 1690 el Marquès Feroni, d'acord amb les Carmelites, va iniciar el projecte de transformació de la capella de barroc gòtic, per fer joc amb la recent Capella Corsini, però el projecte no es va dur a terme.
En 1642, època del
En 1746-1748 les naus del creuer, decorades amb frecos de Masolino amb els quatre evangelistes, van ser destruïdes per crear una petita cúpula amb un fresc de [[Vincenzo Meucci]], ''Madonna'' donant l'[[escapulari]] a [[Sant Simó]] Stock, mentre que les dos llunetes de sobre, on el cicle començava, van ser substituïdes per falses perspectives de [[Carlo Sacconi]]. Es va desmantellar la [[bífora]] gòtica i es va crear una àmplia finestra barroca, destruint la major part dels frescos en la part superior de la paret. En aquell moment també es va preparar un enorme tabernacle de marbre per albergar a la Verge del Popolo, ara retirat.
La capella va ser danyada per l'incendi que va destruir l'església en 1771, però tots els frescos estan ben conservats, malgrat algunes inevitables danys als colors, que van quedar ennegrits i van patir una posterior restauració. La Verge del {{segle|XIII}} es va salvar per pura casualitat, després d'haver estat traslladada al convent aproximadament un any abans. En memòria de l'incendi en els escuts dels plomalls s'hi va afegir la inscripció ''SIGNUM SALUTIS IN PERICULIS''.
| |||