Helena Cambó i Mallol: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació i correcció de l'entrada
Enllaços
Línia 5:
| peu =
| data de naixement = [[1929]]
| lloc de naixement = [[BarcelonaZuric]]
| data de mort =
| lloc de mort =
Línia 16:
| ocupació = Mecenes
}}
'''Helena Cambó i Mallol''' ([[Zuric]], [[1929]]), filla de [[Francesc Cambó i Batlle]] i de Mercè Mallol i Codina, és una reconeguda [[mecenes]] [[catalans|catalana]]. Presidenta de la [[Institut Cambó|Fundació Institut Cambó i]], membre d'honor del Patronat del [[Museu del Prado|Museo del Prado]] i patrona del [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]], la seva activitat de mecenes cultural ha estat distingida amb nombrosos nomenaments i condecoracions.
 
== Biografia ==
Filla única de Francesc Cambó i de Mercè Mallol, va passar la infantesa a Barcelona. Durant la [[guerra civil espanyola]], la seva família i ella es van exiliar a [[Itàlia]] i a [[Suïssa]], i en començar la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra mundial]], es van traslladar-se a [[Nova York]] i després, l'any 1941, a [[Buenos Aires]]. És en aquesta ciutat on va completar el batxillerat superior i on va obtenir els diplomes superiors en llengua francesa de l'[[Aliança Francesa]], i en llengua anglesa al [[Trinity College (Cambridge)|Trinity College]] de la [[Universitat de Cambridge]]
 
L'any [[1951]], a Buenos Aires, va contraure matrimoni amb [[Ramon Guardans i Vallès|Ramon Guardans]] (1919-2007), amb qui va tenir catorze fills. Des de principis dels anys 50, Helena Cambó, juntament amb el seu marit, va continuar amb el patrocini de les iniciatives culturals i de mecenatge que havia iniciat el seu pare. Va fer efectiva l'entrega a Barcelona de les més de 50 pintures del Renaixement que conformen el [[Llegat Cambó]], i va seguir impulsant tant la [[Fundació Bernat Metge]], dedicada a la traudcciótraducció al català en edició bilingüe dels clàssics grecollatins (col·lecció que a la mort de Ramon Guardans ja havia superat els 350 títols), com la [[Fundació Bíblica Catalana]]. L'any 1999, va promoure, també amb el seu marit, la creació de la Fundació [[Institut Cambó|Fundació Institut Cambó]] amb la finalitat de donar continuïtat a moltes d'aquestes inciatives culturals; des del seu inici, n'és la Presidenta d'Honor.
 
Durant dècades, ha dut a terme una dinàmica participació en l'entitat promotora de les obres de construcció del [[Temple Expiatori de la Sagrada Família]], la [[Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família]]. L'any 1999, va ser nomenada acadèmica de número protectora de la [[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi]]. En l'acte del seu ingrés va llegir el discurs "Marullus, l'home del retrat de Botticelli". Des de l'any 2012 és membre del Patronato de Honor del [[Museu del Prado|Museo del Prado]] i patrona del [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] (MNAC).<ref>{{ref-web|url= http://www.ara.cat/cultura/MNAC-nomena-Helena-Cambo-patrona_0_827317394.html |títol= El MNAC nomena Helena Cambó patrona del museu |editor= Ara.cat |data= 12 de desembre 2012 |consulta= 12/12/2012}}</ref>
 
L'any 1954 va rebre el llaç de dama de la [[Orde d'Isabel la Catòlica|Orden de Isabel la Catòlica]], i el 1984 li va ser atorgat, junt amb Maria Macià, el [[Premi d'Actuació Cívica]] atorgat per la [[Fundació Lluís Carulla]] amb motiu de la "dignitat i fidelitat amb les quals ha dut el seu insigne cognom". L'any 2010, la Generalitat de Catalunya va concedir-li el [[Premi Creu de Sant Jordi]]. L'any 2014, la Presidència de la República Grega va atorgar-li la Creu de l'[[Orde del Fènix (Grècia)|Orde del Fènix]] en reconeixement del compromís continu amb la difusió de la cultura grega a través de la [[Col·lecció Fundació Bernat Metge|Col·lecció Bernat Metge]].
 
== Referències ==