|
== Història ==
La lepra és una malaltia coneguda des de l'antiguitat. Les primeres restes de la lepra es troben a un esquelet a l'[[Índia]], que data del 4000aC, al Rajasthan. Alguns dels primers manuscrits on apareix la lepra són del 600aC i es troben a la zona de les actuals [[Xina]], Índia i [[Egipte]]. Es va pensar durant molt de temps que el seu origen era asiàtic i que es va estendre durant l'ocupació d'[[Alexandre el gran]] i posteriorment pels [[fenicis|fenícis]] i [[romans|Roma]] (actualment un estudi del 2005 del seu genoma, a l'[[institut Pasteur]], de Monnot Mark i Stewart Cole en situarien l'origen a [[Àfrica]] o [[Orient mitjà]] desmentint-ne aquesta teoria d'origen asiàtic). Amb el transport d'esclaus africans cap a Amèrica la malaltia també es va estendre al nou continent.
La Bíblia conté passatges que es refereixen a la lepra, tant a l'Antic Testament com en el Nou. És impossible de saber si és la mateixa malaltia o alguna de les seves variants. El terme "lepra" ha estat usat per designar moltes altres malalties cutànies i el seu origen i gravetat són molt variables<br />
En un dels [[evangelis]] es narra la curació d'un possible leprós per Jesús, exemplificant com n'estava d'estesa i el seu coneixement (Mc 1, 40-45; Mt 8, 1-4, Lucas 5, 12-16). En els primers textos on apareix, la lepra sempre s'ha representat com una gran amenaça i els leprosos han estat tradicionalment molt exclosos per la societat. Sovint se'ls rebutjava de la seva comunitat i de les seves famílies a causa de la malaltia, i en països subdesenvolupats aquesta pràctica es continua seguint avui en dia.<br />
La lepra ha donat lloc a fortes mesures de segregació i exclusió social, de vegades hereditària. La disminució de la lepra a [[Europa]] va començar al [[segle XVI]], que tot i no tenir-ne una explicació satisfactòria es podria suposar que és per les millores higièniques i per la millora de les precaucions per part de la població.<br />
En [[1873]], el noruec Hansen Armauer va descobrir el [[bacteri]] responsable d'aquesta malaltia. Això va suposar un gran avanç per al tractament de la malaltia, i en el seu nom es va batejar com a '''malaltia de Hansen'''.<br />
Anys més tard es va començar a intentar afrontar la malaltia de diverses maneres. En els darrers 20 anys més de 12 milions de persones s'han curat i la seva prevalença ha disminuït en un 90%. S'ha eradicat en 108 dels 122 països que n'eren afectats i ja no és un problema important per a la salut pública, tot i que en alguns països continua causant estralls.
[[Fitxer:Lepra 2003.png|right|thumb|Distribució dels països amb lepra l'any 2003.|300px]]
== Epidemiologia ==
El [[1985]] hi havia 5.4 milions de persones afectades per aquesta malaltia. El [[1994]], 2 milions. I el [[2005]] hi havien unes 500.000 persones afectades. Els focus geogràfics on es troba principalment la lepra són [[Índia]], [[Brasil]] i Àfrica Central.
A [[Espanya]] trobem que hi ha 1 cas/100.000 habitants, la majoria dels quals es concentren a [[Andalusia]] (Jaén, Màlaga i Almeria), on trobem uns 2000 casos; així com a [[Galícia]], [[Canàries]] i [[Llevant (geografia)|Llevant]]. A [[Catalunya]], només trobem uns 300 casos.
== Etiopatogènia ==
[[Fitxer:M leprae ziehl nielsen2.jpg|thumb|right|''Mycobacterium leprae'', agent causant de la leptra. ''M. leprae'' es tenyeix de vermell quan s'utilitza la tinció de Ziehl-Neelsen.|300px]]
La malaltia és causada per ''Mycobacterium Leprae'': microorganisme en forma de bastonet incurvat, d'unes 7 [[micra|micres]], [[grampositiu]] i àcid-alcohol resistent. S'agrupa en forma de "globis". Dóna positiu en la [[tinció de Ziehl-Neelsen]]. Creix a temperatura per sota de la humana.
El mecanisme de transmissió és un tema controvertit, ja que molts no tenen una font d'infecció clara. Els casos multibacilars són més infecciosos que els paucibacilars, per tant, després de la predisposició genètica, la naturalesa del cas font d'infecció és el factor més important per a la transmissió. Dues maneres de transmissió reconeguda són:
# Secrecions [[nas]]als dels casos multibacilars amb erosions nasals.
# Lesions cutànies [[úlcera|ulcerades]] que contenen microorganismes que poden ser transmesos a persones susceptibles.
El contacte íntim s'associa amb la contagi de la malaltia, per això els membres de la família són la font d'infecció més freqüent. De la mateixa manera, el risc de contagi augmenta entre persones que viuen en condicions d'amuntegament. També s'ha associat un augment del risc de contagi als períodes de reacció leprosa.
A més, s'ha trobat certa relació ètnica. Per exemple, a l'[[gitano|ètnia gitana]] es veuen més casos de lepra, però és més que possible que sigui pels seus hàbits de vida i no pel fet de pertànyer a una ètnia determinada.
El període d'incubació dura entre 6 mesos i 20 anys, segons el tipus de lepra:
* Tuberculoide: 3-5 anys.
* Lepromatosa: 7-10 anys.
Una vegada ha entrat a l'organisme, el bacil és molt neurotròfic i afecta principalment, i en funció de la resistència del pacient:
* [[Cèl·lula de Schwann|Cèl·lules de Schwann]] de la pell.
* [[Gangli limfàtic|Ganglis limfàtics]].
* [[Aparell respiratori]] alt.
* [[Aparell digestiu]] alt.
[[Fitxer:Leprosy thigh demarcated cutaneous lesions.jpg|thumb|Lesions de lepra a la pell.|200px]]
Per tant, saber això ens permetrà determinar les proves que hem de fer davant la sospita de lepra per demostrar la presència del bacil:
* [[Biòpsia]] de pell.
* Biòpsia de nervis perifèrics, que estaran engruixits i es podran palpar, sobretot a la lepra tuberculoide.
* [[Extensió sanguínia|Frotis]] de la [[mucosa]] nasal.
* Escarificació del lòbul de l'orella.
* Biòpsia ganglionar.
== Classificació ==
La classificació de la lepra es fa segons aspectes clínics, bacteriològics, immunològics i histopatològics. En molts pacients infectats la malaltia desapareix espontàniament i no es desenvolupen lesions. Els que desenvolupen lesions es classifiquen en paucibacilars (tenen pocs [[microorganismes]] als seus [[Teixit (biologia)|teixits]]) o multibacilars (tenen molts microorganismes als seus teixits).
La lesió inicial constitueix la malaltia indeterminada, que pot resoldre's espontàniament o evolucionar a una altra forma de la malaltia, que serà la ''forma borderline'' o dimorfa. A partir d'aquí la malaltia pot evolucionar cap a una de les dues formes polars de la malaltia, que són la tuberculoide i la lepromatosa.
La ''malaltia borderline'' es caracteritza per la seva inestabilitat. A vegades hi ha casos que es transformen del pol tuberculoide al lepromatós en un procés anomenat ''downgrading''.
== Vegeu també ==
* [[Ruth Pfau]], monja alemanya dedicada a la cura de leprosos del Pakistan.
{{Projectes germans|commons=Leprosy}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Malalties i trastorns bacterians amb afectació cutània]]
| 