Columna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «Jan no miris la vikipedia Categoria:Elements estructurals». |
m Revertides les edicions de 195.77.241.185. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 1:
{{Polisèmia}}
[[Fitxer:Classical orders from the Encyclopedie.png|thumb|Tipus de '''columnes''' segons els [[ordres clàssics]]]]
Una '''columna''' és un [[element arquitectònic]] de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del '''pilar''' que és de secció quadrada o poligonal<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.129|consulta=27 de novembre de 2014}}</ref>
Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'[[arquitrau]] i l'[[Arc (arquitectura)|arc]]. S'anomena '''semicolumna''' la que està encastada en un mur projectant-ne la meitat des del pla del [[parament]]. Hi ha diferents estils de columnes:
* '''[[dòric|ordre dòric]]:''' Els [[capitell]]s dòrics són formats, primerament per un àbac, que és un element que corona el capitell i un equí, constituït per una [[motllura]] convexa (també es manifesta als capitells d'ordre jònic). Aquesta tipologia es manifesta, per exemple, en el [[Partenó]] (els autors foren [[Ictinos]] i [[Cal·lícrates (arquitecte)|Cal·lícrates]], es construí durant els anys 447-432 aC i fou edificat a l'[[Acròpolis]] d'[[Atenes]]). La seva base es formada per un estereòbat, el qual és un basament esglaonat i per un estilobat, que és el graó superior de l'esglaonament citat anteriorment.
* '''[[jònic|ordre jònic]]:''' té el capitell format per volutes que són uns elements decoratius en forma d'espiral. Té una base, damunt de la qual s'alça el fust columnari. El fust es troba entre l'estilobat i el capitell i és constituït amb estries d'[[aresta viva]]. Exemples d'aquest ordre són: [[Nike Àptera]] (arquitectura grega: autor Cal·lícrates), [[Erectèon]] (arquitectura grega: autor [[Mnèsicles]], 421-406 aC), [[Altar de Zeus]] a [[Pèrgam]] (arquitectura grega: autor desconegut, ~188 aC.
* '''[[corinti|ordre corinti]]:''' el capitell corinti és constituït amb fulles d'[[acant]] i acabat amb la base on a sobre seu s'alça el fust. Exemple d'aquesta tècnica en trobem a l'[[arquitectura romana]], la ''[[Maison Carrée]]'' (autor desconegut, 16 aC).
* '''[[ordre compost]]:''' de caràcter romà, amb elements del capitell jònic i corinti. Un exemple d'aquest tipus seria el [[Panteó de Roma]] (autor desconegut, 118-125 dC).
* '''[[ordre toscà]]:''' de caràcter romà, semblant al dòric, però amb el fust llis i amb base. Un exemple d'aquesta tipologia seria el [[Colosseu]], d'autor desconegut i creat durant els anys 72-80 dC.
== Vegeu també ==
* [[Estilita]]
== Referències ==
<references />
{{Projectes germans|commons=Column}}
{{Arquitectura eclesiàstica}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Elements estructurals]]
| |||