Obre el menú principal

Canvis

→‎Mort de Romà II: Correcció lingüística
[[Teòfano]], la vídua de Romà II, va recompensar Nicèfor amb el suprem comandament de tots els exèrcits a Àsia, amb autoritat sobirana de fet. Els partidaris de Nicèfor el pressionaven per assolir l'imperi i no permetre que una dona i dos infants tinguessin el govern en moments tan crucials. Nicèfor va accedir, es va proclamar emperador i va anar a Constantinoble per casar-se amb Teòfano; fou coronat el mes de desembre del [[963]]. A través del pacte matrimonial Nicèfor prometia assegurar la successió a la seva mort dels fills de Romà II, [[Basili II de Bizanci|Basili II]] i [[Constantí VIII]], i a canvi obtenia la legitimació del seu ascens al poder gràcies al matrimoni amb la vídua.{{sfn|Ostrogorsky|1969|p=284}}
 
El patriarca Poliectes, que era molt conservador i pensava que una vídua ho havia de ser per a sempre, va prohibir a Nicèfor besar l'altar, com diu el ritual ortodox, a no serllevat que fes penitència per aquest matrimoni. A més el patriarca tampoc aprovava que s'hagués saltat la norma segons la qual una dona no podia casar-se amb el padrí de bateig dels seus fills. Com a resposta Nicèfor va convocar un concili per deixar clar que, com que aquelles regles les havia creat l'[[Iconoclàstia|iconoclasta]] [[Constantí V]] ja no tenien validesa. Poliectes no va acceptar el concili com a legítim i va procedir a [[excomunió|excomunicar]] Nicèfor. Llavors [[Bardes Focas]] va declarar que Nicèfor no era padrí de cap dels nens de Teòfano i així es va reconciliar amb l'Església.{{sfn|Norwich|1993|p=192-194}}
 
==Campanyes durant el seu regnat==
8.555

modificacions