Glif maia: diferència entre les revisions

Com els primers assajos de Knorozov contenien poques lectures noves i els editors [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètics]] van agregar reclams d'aparent tall propagandístic, alguns [[Maianista|mayistasmaianistes]] occidentals simplement van desconèixer el treball de Knorozov. No obstant això, en la dècada de 1960 més van arribar a veure l'enfocament sil·làbic potencialment fructífer, i es van començar a desenvolupar possibles lectures fonètiques dels símbols el significat general dels quals fos comprès a partir del context. El epigrafista Eric S. Thompson va ser un dels majors oponents de Knorosov i del seu enfocament sil·làbic. S'ha dit que els desacords de Thompson van retardar el desxiframent.<ref>Coe 1992, pp. 125-144</ref>

Van succeir troballes en la dècada de 1970 - particularment, en la primera Taula Rodona de Palenque, una conferència acadèmica organitzada per Merle Greene Robertson en el lloc maia clàssic de [[Palenque]] realitzada al desembre de 1973. Un grup de treball va ser conduït per [[Linda Schele|Bufona Schele]], una historiadora d'art i epigrafista de la [[Universitat de Texas|Universitat de Texas a Austin]], que incloïa a [[Floyd Lounsbury]], un lingüista de la [[Universitat Yale|Universitat de Yale]], i Peter Mathews, en aquells dies estudiant de David H. Kelley a la Universitat de Calgary (a qui Kelley va enviar per no haver pogut assistir ell). En una tarda ells van aconseguir desxifrar la primera llista dinàstica de reis maies - els antics reis de la ciutat de Palenque. Mitjançant la identificació d'un signe com un títol real important (que es llegeix recurrentment ''k'inich''), el grup va poder identificar i "llegir" les històries de vida (des del naixement, fins a l'ascens al tron, i la mort) de sis reis de Palenque.

Des d'aquest punt, el progrés va continuar a pas exponencial, no solament en el desxiframent dels glifs maies, sinó també cap a la construcció d'una comprensió nova de la civilització maia, basada en la Història. En 1988, Wolfgang Gockel va publicar una traducció de les inscripcions de Palenque basades en una interpretació morfémica, en lloc de sil·làbica, dels textos glíficos. La "vella escola" seguia rebutjant els resultats de la nova acadèmia per algun temps més. Un esdeveniment decisiu que va ajudar a canviar el vent a favor del nou enfocament va ocórrer en 1986, en una exhibició titulada "La Sang dels Reis: Una nova interpretació de l'art maia (The Blood of Kings: A New Interpretation of maia Art)". Aquesta va ser organitzada per InterCultura i el [[Museu d'art Kimbell|Museu d'Art Kimbell]] i guarida per Schele i la historiadora d'art de Yale Mary Miller. Aquesta exhibició i el catàleg per als assistents - amb publicitat internacional - van revelar a una vasta audiència el nou món que s'havia obert recentment gràcies a l'avanç en el desxiframent de les inscripcions maies. Ara no només es podia llegir i entendre una història real de l'Amèrica antiga, sinó que la llum que cobria les restes materials dels maies els mostra com a individus reals i recognoscibles. Van quedar revelats com a persones amb una història com la de totes les altres societats humanes, omple de guerres, lluites dinàstiques, aliances polítiques canviants, sistemes religiosos i artístics complexos, expressions de propietat i sobirania personal, i així successivament. A més, la nova interpretació, com ho va demostrar l'exhibició, donava sentit a moltes obres d'art que el seu significat havia estat fosc, i mostrava com la cultura material dels maies representava un sistema cultural i una cosmovisió completament integrats. Enrere quedava l'antic punt de vista de Thompson dels maies com a astrònoms pacífics sense conflictes o altres atributs característics de la major part de les societats humanes.

BufonaLinda Schele va observar després de la conferència que això és com dir que les inscripcions de l'antic Egipte - o els escrits dels filòsofs o els historiadors grecs - no revelen gens important sobre les seves cultures. La majoria de documents escrits en la major part de cultures ens expliquen sobre l'elit, a causa que en la major part de les cultures del passat, només hi havia alguns que podien (coneixien o tenien els mitjans per) escriure (o podien fer registrar coses mitjançant escriguis o gravar-les en monuments).

* Stephen Houston de la ''[[Universitat de Brown|Brown University]]''

* William Sanders de la ''[[Universitat Estatal de Pennsilvània|Pennsylvania State University]]'',

* John Robertson de la ''[[Universitat Brigham Young|Brigham Young University]]''

* [[Linda Schele|Bufona Schele]], ''University of Texas''