Estret de Bering: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Quinzena de la Qualitat |
m Canvis menors, neteja, replaced: Al juliol → El juliol AWB |
||
Línia 2:
L{{'}}'''estret de Bering''' (en [[anglès]] ''Bering Strait'', en [[rus]] ''Берингов пролив'', ''Béringov proliv'') és el pas marí situat entre el cap Dejniov, l'extrem oriental d'[[Àsia]], i el cap Príncep de Gal·les, el punt més occidental d'[[Amèrica]]; és a dir, separa [[Sibèria]] d'[[Alaska]], o el que és el mateix, [[Rússia]] dels [[Estats Units]].<ref>{{GEC|0223115|estret de Bering}}</ref>
La seva amplada és d'uns 85
Rep el seu nom de l'explorador [[Rússia|rus]], d'origen [[Dinamarca|danès]], [[Vitus Bering]], que fou el primer a travessar-lo, el [[1728]].
Sol estar col·lapsat pel gel bona part de l'any. Es creu que el [[Poblament d'Amèrica|poblament humà d'Amèrica]] va arribar-hi a través de l'[[Beríngia|estret]], durant la darrera època glacial.
Línia 11:
==Geografia==
L'estret de Bering té uns 85
La [[línia internacional de canvi de data]] discorre equidistant entre les Illes Diomedes, a una distància d'1,6
==Població==
Línia 29:
Al març de 1913, el capità Max Gottschalk (alemany) va entrar, des del cap est de Sibèria a Shishmaref, a Alaska amb trineu de gossos a través de les illes Little i Big Diomede. Va ser el primer viatger modern documentat a creuar de Rússia a Amèrica del Nord, sense l'ús de l'embarcació.
El 1987, el nedador Lynne Cox va nedar els 3 quilòmetres entre les Illes Diomede d'Alaska a la Unió Soviètica, amb 4 °C a l'aigua, durant els últims anys de la Guerra Freda.
Al juny i juliol de 1989, una expedició britànica, caiacs a través de l'Estret de Bering, va completar la primera travessia marítima amb caiac de l'Estret de Bering des Gal·les (Kiŋigin), Alaska, fins al cap de Dejniov, Sibèria. L'equip de Robert Egelstaff, Trevor Potts, Greg Barton i Pete Clark va aterrar a l'illa Little Diomede per descansar uns dies i va acabar el viatge a Uelen. Van ser escortats a Moscou, des d'on van volar a Londres a finals de juliol.
Línia 36:
El 1998, l'aventurer rus Dmitry Shparo i el seu fill Matvey van fer la travessia moderna de l'Estret de Bering congelat, amb esquís.
Al març de 2006, el britànic Karl Bushby i l'aventurer gal·loamericà Dimitri Kieffer van creuar l'estret de peu, caminant a través d'una secció congelada 90
L'agost del 2008 va marcar la primera travessia de l'estret de Bering amb un vehicle de carretera amfibi. L'especialment modificat Land Rover Defensar 110 va ser guiat per Steve Burgess i Dan Evans a través de l'estret en el seu segon intent després de la interrupció de la primera temptativa pel mal temps.
== Referències ==
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Estret De Bering}}▼
{{coord|66|0|N|169|0|W|source:enwiki_scale:2000000|display=title}}
▲{{ORDENA:Estret De Bering}}
[[Categoria:Estrets de l'oceà Pacífic|Bering]]
[[Categoria:Oceà Pacífic]]
|