Gregori de Nazianz: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Gregory of Nazianzus from Vasilyevskiy chin (15th c., GTG).jpg|thumb|120px|leftesquerra|[[Icona]] del s.XIV representant a '''Gregori Nazianzè'''.]]

[[Fitxer:Gregor-Chora.jpg|thumb|120 px|leftesquerra|Fresc a la Kariye Cami (església de Chora) d'Istambul, s. IX]]

Va néixer a ''[[Arianzus]]'' prop de ''[[Nazianzus]]'' ([[Capadòcia]]), però va agafar el nom de Nazianzè en honor al seu pare. El seu naixement se situa vers el [[329]]. Era fill de [[Gregori Nazianzè el vell]] i de Nonna, ell bisbe i ella una devota. Un somni el va fer decidir per una vida d'ascetisme i celibat.

Després de la seva educació va anar a [[Palestina (província romana)|Palestina]] on va estudiar eloqüència, i després a [[Alexandria]] per acabar a [[Atenes]]. Per anar a aquesta ciutat va agafar un vaixell i pel camí va patir una gran turmenta que el va espantar molt, ja que encara no havia estat batejat. Va arribar a Atenes sobre el [[350]] i allí va estudiar llenguatge, poesia, retòrica, filosofia, matemàtiques, física i música. A Atenes va agafar amistat amb [[Basili de Cesarea|Basili]] (conegut després com a Basili de Cesarea) que va deixar la ciutat el [[355]] mentre Gregori va romandre allí com a mestre de retòrica, però el [[356]] va tornar a casa i fou batejat.

En endavant només es va dedicar a la vida ascètica i contemplativa, fins que vers el [[361]] fou cridat pel seu pare i llavors fou nomenat prevere, i encara que de moment va refusar exercir finalment va tornar a casa i va donar el primer sermó el [[362]].

Va exercir de bisbe auxiliar a ''Nazianzus'' fins a la mort del pare ([[374]]) amb uns 100 anys i Gregori va fer l'oració fúnebre en presència de la mare Nonna i de Basili; aquest va aconseguir que continués al capdavant del bisbat de ''Nazianzus''. Com que la seu no era coberta, el [[375]] la va deixar i va anar a [[Selèucia d'Isàuria]] on va romandre quatre anys en vida ascètica.

Màxim, amb el quequal es va enfrontar, va arribar a patriarca de [Constantinoble] el [[380]], però en fou expulsat pel poble. Gregori va romandre a la capital, excepte un breu període 'exercicis espirituals, i el novembre del [[380]] va arribar [[Teodosi I el Gran]] i va rebre a Gregori mostrant un especial favor i li va prometre el seu suport; Teodosi va fer entregar als arrians totes les seves esglésies a la ciutat als catòlics i amb suport de la guàrdia imperial Gregori va entrar a la gran església de Constantinoble al costat de Teodosi. Durant l'ofici el sol va il·luminar l'església i això fou considerat un senyal i tots els bisbes van demanar a l'emperador de fer a Gregori bisbe de la ciutat. Gregori va haver d'acceptar.

Al començament del [[381]] Teodosi va convocar un concili ecumènic que va confirmar a Gregori en el càrrec i a més fou president del consell de bisbes per la mort sobtada de Meleci. Els seus enemics van començar l'ofensiva i el van acusar de d'exercir el bisbat de Constantinoble després de haver estat ja bisbe de Nazianzus, i Gregori, poc conflictiu, va renunciar i va tornar a [[Capadòcia]] i a ''Nazianzus'', on el bisbat romania vacant, va exercir un temps més fins al [[383]] en que el seu cosí Eulali el va substituir.

|títol= [[Patriarca de Constantinoble]]

|abans= [[Demòfil]] o [[Evagri]]

|després= [[Nectari]]

|anys= [[379]]-[[381]]}}