|
==Característiques==
Els ''Erinaceidae'' solen tenir una forma semblant a la de les [[musaranyes]], amb morros llargs i cues curtes. Nogensmenys, són bastant més grans que les musaranyes, amb mides que van de 10-15 cm de longitud i 40-60 grams de pes (''[[Hylomys suillus]]'') fins a 26-45 cm i 1-1,4 kg ([[gimnur gros]]). Totes les espècies menys una tenen cinc dits a cada pota, en alguns casos amb urpes robustes per cavar, i tenen grans ulls i orelles. Els eriçons tenen pèls convertits en punxes afilades que formen una protecció a les parts superior i lateral del seu cos, mentre que els gimnurs només tenen pèls normals. Totes les espècies tenen [[glàndula odorífera|glàndules odoríferes]], molt més desenvolupades en els gimnurs, que poden alliberar una olor molt forta.<ref name=EoM>{{ref-llibre |editor=Macdonald, D.|autor= Wroot, Andrew|any=1984 |títol= The Encyclopedia of Mammals|editorial= Facts on File|lloc=New York|pàgines=750-757|isbn=0-87196-871-1}}</ref>
Els ''Erinaceidae'' són [[omnívor]]s, i la major part de la seva dieta consisteix en [[insectes]], [[cucs de terra]], i altres petits [[invertebrats]]. També mengen llavors i fruits, i a vegades [[ou (biologia)|ous]] d'[[ocell]] o la carronya que es trobin. Les seves dents són afilades i estan adaptades per impalar preses invertebrades.
Els eriçons són [[animal nocturn|nocturn]]s, però els gimnurs no tant, i alguns estan actius durant el dia. Moltes espècies viuen en caus senzills, mentre que d'altres construeixen nius temporals a la superfície amb fulles i herba, o s'amaguen en troncs buits o amagatalls similars. Els ''Erinaceidae'' són animals solitaris quan no és l'època d'apallerament, i el pare no juga cap paper en la cria dels nounats.<ref name=EoM/>
Les femelles donen a llum després d'un període de [[gestació]] de sis o set setmanes. Les cries neixen cegues i sense pèl, tot i que en els eriçons les punxes comencen a aparèixer a les primeres 36 hores després del naixement.
==Evolució==
Els ''Erinaceidae'' són un grup relativament primitiu de [[placentari|mamífers placentaris]], i han canviat poc des dels seus orígens a l'[[Eocè]]. L'anomenat "eriçó gegant" (que de fet era un gimnur) ''[[Deinogalerix]]'', del [[Miocè]] [[Itàlia|italià]], tenia la mida d'un conill gran, i podria haver-se alimentat de vegetals o carronya en lloc d'insectes.<ref name=MamEv>{{ref-llibre |autor= Savage, RJG, & Long, MR|any=1986 |títol= Mammal Evolution: an illustrated guide|editorial= Facts on File|lloc=New York|pàgines=48-49|isbn=0-8160-1194-X}}</ref>
== Referències ==
|
