Diferència entre revisions de la pàgina «Oda a la Pàtria»

1.399 octets eliminats ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
(Es desfà la revisió 16166908 de 88.9.10.190 (Discussió))
[[Fitxer:El Vapor, Año 1, no. 068 (24 agosto 1833).pdf|thumb|Número del 24 d'agost de 1833 del diari ''[[El Vapor]]'' on va aparèixer publicada ''Oda a la Patria''.]]
'''''Oda a la Pàtria''''' és un poema culte en llengua catalana que està dividit en sis octaves de versos alexandrins d'art major (versos nobles), escrit el [[1832]] per [[Bonaventura Carles Aribau]] a [[Madrid]] per felicitar el banquer [[Gaspar Remisa]] el dia del seu sant. El poema portà realment per títol «La Pàtria», amb el subtítol «Trobes», però ha estat popularment conegut per «Oda a la Pàtria».
 
El poema és un cant d'enyorança de [[Catalunya]] i d'exaltació de la [[llengua catalana]]. La seva publicació, l'any [[1833]], en el diari ''[[El Vapor]]'' es considera el punt d'inici de la [[Renaixença catalana]] i una de les primeres obres del segle XIX escrita en català sense [[castellanismes]] i [[vulgarismes]].{{sfn|Casasús|1996|p=22}} Tanmateix, alguns estudiosos afirmen que la Renaixença literària ja estava iniciada.{{sfn|Casasús|1996|p=21}} En aquest sentit, [[Josep Maria Miquel i Vergés]] assegurà que l{{'}}''Oda'' va ser «una composició d'ascens i no d'impuls».{{sfn|Casasús|1996|p=21}} El poema tornà a ser reproduït el 1836 a ''Memorias para un Diccionario crítico de los escritores catalanes'' de [[Fèlix Torres Amat|Fèlix Torres]], que li donà més difusió.<ref name= JMP>Joan Manuel Prado i d'altres, ''Història de la Literatura Catalana'', Fascicles de l'AVUI, Edicions 62, 1989, vol I, ISBN 84-8332-596-9 </ref>
 
== Motivació ==
En la carta que Aribau adjuntà al manuscrit del poema i que envià al seu amic [[Francesc Renart i Arús]], hi exposà el motiu d'haver escrit l'''Oda'' i li encomanà de corregir-la i de remetre-la a l'impressor [[Antoni Bergnes de las Casas]].<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/67927399873470562265679/p0000001.htm#I_0_ Carta d'Aribau a Francesc Renart i Arús]</ref>
 
Usuari anònim