Fustat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Kairo Ibn Tulun Moschee BW 5.jpg|thumb|Mesquita d'Ibn Tulun a al-Kata'i.]]
'''Fustat''' (o '''Fostat''' o '''al-Fustat''' o '''Misr al-Fustat''' i '''Fustat-Misr'''; en àrab, الفسطاط) fou la primera capital de l'[[Egipte]] àrab musulmà.
[[Fitxer:Le Caire mosquée Amr ibn al-As.jpg|left|thumb|200px|Mesquita d'Amr ibn al-As.]]
Fou fundada, probablement, al començament del [[643]] a la riba oriental del [[Nil]], al costat de la vella Babilònia (''[[Babalyun]]''), pel general [[Amr ibn al-As]], quan tornava del primer [[setge d'Alexandria]], segons la tradició al lloc on va plantar la seva tenda (en àrab, ''fustat'' فسطاط) durant el setge de Babilònia; el nom, però, també pot derivar del grec "'camp"' o "'campament"'. La primera mesquita del país (i de tota Àfrica), la mesquita d'Amr, es va construir en aquesta ciutat. La ciutat fou essencialment una vila copta.
 
No estava emmurallada i quan els [[kharigites]] egipcis van agafar el poder temporalment, el [[684]], van construir una rasa a l'est com a defensa. El governador Abd al-Aziz ibn Marwan es va retirar a Hulwan durant la pesta de [[689]]-[[690]], però va fer nombroses construccions a la ciutat. El darrer califa omeia, [[Marwan II]], va creuar per Fustat en la seva fugida i va fer cremar magatzems de gra i potser part de la ciutat.
 
Els governadors abbàssides van residir una mica lluny de la pròpia ciutat, al barri d'al-Hamra al-Kuswa (el campament primitiu) i van fundar quasi una nova ciutat, que es va dir ''al-Askar''. Al segle IX, [[Àhmad ibn Tulun]] va fundar una nova capital, al-Kalai, a tocar de la ciutat; el palau fou demolit després de la caiguda dels tulúnides, el [[905]].
 
La fundació d'al-Qàhira ([[El Caire]]) pels fatimites, el [[969]], no la va afectar, però al final va suposar la creació de la ciutat que l'havia de suplantar. Durant un temps, va romandre una ciutat pròspera i centre comercial principal; fou molt afectada per la fam que va durar setze anys durant el regnat d'[[al-Mustansir Abu Temim Moad]] ([[1035]]–[[1094]]), quasi tots els del període del [[1054]] al [[1072]], acompanyada d'epidèmies. Fou llavors quan al-Askar i al-Kalai foren abandonades.
 
El [[1168]], l'exèrcit del rei [[Amalric I de Jerusalem]] acampava al sud d'al-Rasad (barri de la ciutat) a Birkat al-Habash, enfrontat al seu antic aliat Shawar, pelper al qual havia lluitat quatre anys abans. Com que Fustat no tenia defenses, es va ordenar l'evacuació de la ciutat (que tenia uns dos-cents mil habitants), que fou cremada sistemàticament; el incendi va durar 54 dies.
 
Més tard, es va començar a reconstruir, però [[Saladí]] va ordenar construir un mur englobant al-Fustat, el Caire i la ciutadella, que no va tenir gaire èxit. La ciutat va recuperar prosperitat i encara al segle XIII era una ciutat important amb fàbriques i grans edificis.
 
La gran pesta del [[1348]] li va donar el cop definitiu. En endavant, fou una vila provincial capital administrativa de l'alt Egipte, progressivament unida al Caire (és coneguda com a ''Vell Caire'' i col·loquialment com a ''Misr''). El [[1799]], durant l'expedició de [[Napoleó]], tenia deu mil habitants, dels quals 600 eren coptes.