Revisió del 21:22, 28 abr 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: tranquilíssima > tranquil·líssima ← Edició anterior		Revisió del 06:55, 28 gen 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.849 edits m Canvis menors, neteja, replaced: italià → italià, segle XV → {{segle\|XV}} (3), segle XIX → {{segle\|XIX}} (2) AWB Edició següent →
Línia 35: {{notació algebraica\|pos=toc}} == Història == El ''giuoco piano'' (en [[italià]]: "partida tranquil·la") és l'obertura més antiga documentada. El [[Portugal\|portuguès]] [[Pedro Damiano\|Damiano]] la va jugar a començaments del {{segle \|XVI}}, i l'[[Itàlia\|italià]] [[Gioachino Greco\|Greco]] al començament del {{segle \|XVII}}. L'obertura es coneix també com a [[obertura italiana (escacs)\|obertura italiana]] {{harvcol\|Pinski\|2005\|p=5}}, tot i que aquest nom en realitat és un genèric que es refereix a totes les partides que comencen amb 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4, sense que importi quina sigui la tercera jugada de les negres {{harvcol\|Gufeld\|Stetsko\|1996\|p=5}}. El giuoco piano fou popular durant el {{segle \|XIX}}, però els refinements moderns en joc defensiu han conduït els mestres actuals cap a obertures com la [[obertura Ruy López\|Ruy López]], que ofereixen a les blanques millors oportunitats per obtenir una [[Glossari de termes d'escacs#Iniciativa\|iniciativa]] a llarg termini. [[Anatoli Kàrpov]] la va usar contra [[Víktor Kortxnoi]] dos cops en el [[Campionat del món d'escacs de 1981]], però ambdues partides varen acabar en [[taules (escacs)\|taules]]. En [[Garri Kaspàrov]] la va fer servir contra [[Joël Lautier]] a Linares 1994, perdent en 26 jugades. == Variants == Línia 43: * 4.c3 (la '''variant Greco''' del giuoco piano), vegeu més avall. * 4.d3 (el '''giuoco Pianissimo''', en [[italià]]: "partida tranquilissima"), vegeu més avall. * 4.b4 (el '''[[gambet Evans]]'''), en el qual les blanques ofereixen un peó per activar el seu desenvolupament. Aquesta obertura fou popular durant el {{segle \|XIX}}, més encara que el giuoco piano estàndard. * 4.d4 (el '''[[gambet italià]]'''), en el qual les blanques obren el centre evitant les línies tranquil·les dels giuoco piano i giuoco pianissimo. * 4.0-0, sovint amb la intenció de contestar 4...Cf6 amb 5.d4, el gambet Max Lange, amb idees similars a les del gambet italià però amb algunes diferències transposicionals. Línia 65: En la línia principal ('''variant Greco''') les blanques fan 4.c3 tot preparant l'avenç central d2–d4. Les negres poden triar entre mantenir un punt fort al centre a e5 amb 4...De7 o bé poden contraatacar amb 4...Cf6. La línia de mantenir el centre podria seguir 4...De7 5.d4 Ab6 6.0-0 d6 7.a4 a6 8.h3 Cf6 9.Te1 0-0. La més agressiva 4...Cf6 fou analitzada en primer lloc per [[Gioachino Greco\|Greco]] al {{segle \|XVII}}. En l~~<nowiki>~~{{'~~</nowiki>~~}}'''atac Greco''' les blanques fan servir un sacrifici de peça major per crear una trampa. El joc continua: '''4. c3 Cf6 5. d4 exd4 6. cxd4''' Línia 73: :Greco animava a perseguir la torre blanca d'a1 amb 8.0-0, permetent 8...Cxc3!? (9.bxc3 Axc3? 10.Db3. Ara, si les negres capturen la torre amb 10...Axa1, les blanques guanyen la dama negra amb 11.Axf7+ Rf8 12.Ag5 Ce7 13.Te1. Aquesta trampa és avui dia ben coneguda, i les negres la poden evitar jugant 10...d5, o abans, 8...Axc3). Després de 8...Cxc3 9.bxc3, el millor per les negres és 9...d5! 10.cxb4 dxc4 11.Te1+ Ce7 12.Da4+! Ad7 13.b5 0-0 14.Dxc4 Cg6! :El 1898 l~~<nowiki>~~{{'~~</nowiki>~~}}'''atac Møller''' va fer reviure aquesta línia; el jugador danès [[Jørgen Møller]] va publicar unes anàlisi de la línia a ''Tidsskrift for Skak'' (1898). A l'atac Møller les blanques sacrifiquen un peó a canvi de [[Glossari de termes d'escacs#Desenvolupar\|desenvolupament]] i [[Glossari de termes d'escacs#Iniciativa\|iniciativa]]: '''8. 0-0 Axc3! 9. d5 Af6''' Línia 96: == Codis ECO == Els codis de l~~<nowiki>~~{{'~~</nowiki>~~}}''[[Encyclopaedia of Chess Openings]]'' que li estan assignats són: * C50 ''Giuoco Pianissimo'' i d'altres obertures menors de [[Obertura de peó de rei\|peó de rei]] * C51 [[Gambet Evans]] Línia 115: \|isbn= 978-0-7134-7802-0}} * {{ref-llibre \| autor= [[David Vincent Hooper\|Hooper, David]] and [[Kenneth Whyld]] \| títol= [[The Oxford Companion to Chess]] \| editorial=Oxford University \| any=1996 Línia 133: \|isbn= 978-1-85744-373-8}} ~~{{ORDENA:Giuoco Piano}}~~ <!--ORDENA generat per bot-->▼ {{ORDENA:Giuoco Piano}} ▲{{ORDENA:Giuoco Piano}} <!--ORDENA generat per bot--> [[Categoria:Obertures d'escacs]] [[Categoria:Escacs al segle XV]]

Giuoco piano: diferència entre les revisions