Pterigots: diferència entre les revisions

Els '''pterigots''' (''Pterygota'', del [[idioma grec|grec]] ''pterygotos'', "'alat"') són un [[tàxon]] [[monofilètic]] que agrupa tots els [[insectes]] alats, o que deriven clarament d'avantpassats amb ales. Es caracteritzen per presentar ales en el segon ([[mesotòrax]]) i tercer ([[metatòrax|(metatòrax)]]) segments [[tòrax (artròpodes)|toràcics]]. La presència d'ales sempre va acompanyada d'un reforç de l'[[exoesquelet]] ([[esclerotizació]]) en aquests segments toràcics, els qualsque es troben generalment units formant l'estructura coneguda com a [[pterotòrax|''pterotòrax'']].

L'ala dels insectes és una estructura laminar de consistència membranosa, a la qual li atorga la rigidesa necessària per al vol la presència de venes, que són en realitat [[tràquea (artròpodes)|tràquees]]; les venes són usades per a caracteritzar els ordres; existeixen diferents sistemes d'homologació de les venes, els qualsque són utilitzats per a reconèixer-les i interpretar-les; els sistemes d'homologació més utilitzats són el de Comstock i Needham (1898) i el de Kukalova-Peck (1983).

Si bé la condició ancestral del grup dels pterigots és la presència de dos parells d'ales (fins i tot, tres, segons la paleoentomòloga [[Jarmila Kukalova-Peck]]), es troben grups en els quals un dels parells d'ales està reduït, com en el cas dels [[dípter]]s (segon parell d'ales) i [[estrepsípter]]s (primer parell d'ales), o modificat amb una funció de protecció, com en els [[èlitre]]s (primer parell d'ales esclerotitzat) de [[coleòpters]] i [[dermàpter]]s.

La presència de pterigots sense ales ([[Apterisme|àpters]]) es considera una pèrdua secundària, com és el cas dels [[ordre (biologia)|ordres]] ''[[Grylloblatodea]]'', ''[[Phthiraptera]]'' o ''[[Siphonaptera]]''. Es considera que la condició àptera en aquests grups és secundària, entre altres coses, perquè existeix evidència en el registre [[fòssil]] de membres alats d'aquests grups, com l'espècie extinta ''[[Liomopterum ornatum]]'' de l'ordre ''Grylloblatodea'', que tenia ales, a diferència de tots els representants actuals d'aquest grup.

Es considera que l'evolució de les ales dintre dels insectes ha estat la clau del seu èxit evolutiu (els insectes són el grup animal més divers del planeta), cosa que va ocórrer possiblement en el [[Carbonífer]] o el [[Devonià]], car el fòssil més antic que es coneix d'ununa ala és del període Carbonífer i pertany a un ''[[Palaeodictyoptera]]'', un [[ordre (biologia)|ordre]] [[extint]] d'insectes.

Els insectes van ser els primers animals a volar, molt abans que ho fessin els [[pterosaure]]s i les [[aus]]; els primers insectes alats van volar en una [[atmosfera terrestre|atmosfera]] diferent a l'actual, en la qual la concentració d'[[oxigen]] era superior a l'actual, ella quequal cosa es creu que va possibilitar l'evolució del vol en aquest grup d'animals, així com l'aparició d'insectes voladors gegants, sense equivalents en la fauna actual, com la gegantina ''[[Meganeura monyi]]'', amb 63 centímetres d'envergadura.

Quant a l'origen de les ales, s'han plantejat diverses [[hipòtesi]]s, senti dues són les que més acceptació han trobat; la primera postula que l'ala es va originar a partir d'extensions laterals de la regió dorsal del [[tòrax (artròpodes)|tòrax]] ([[notum]]) i es coneix com a [[teoria paranotal|''teoria'' ''paranotal'']], deguda a Crampton (1919); l'altra hipòtesi postula que l'ala es va originar a partir d'una estructura de la pota ([[exita|(exita]]) i es coneix com laa [[teoria epicoxal|''teoria epicoxal'']], proposta per Kukalova-Peck (1978); és decal destacar que recents descobriments en els camps de la [[genètica del desenvolupament]] i [[filogènia molecular]] semblen validar la teoria epicoxal.

L'ala presenta moltes variacions quant a forma, grandària, textura i coloració, senti decal ressaltar les acolorides ales dels [[lepidòpter]]s, les qualsque deuen aquests colors al fet d'estar cobertes per petitíssimes escates.

Els pterigots han estat dividits tradicionalment en [[paleòpter]]s (''Palaeoptera'') i [[neòpter]]s (''Neoptera''), que es diferencien fonamentalment en quèperquè el neòpters poden plegar les ales sobre el cos, cosa que no poden fer els paleòpters.

La validesa dels paleòpters com a grup monofilètic ([[clade]]) ha estat moltes vegades qüestionada, i la tendència actual és la de considerar-los un grup [[parafilètic]] sense validesa taxonòmica.

Entre els paleòpters, es troben els ordres ''[[Odonata]]'' i ''[[Ephemeroptera]]'', així com els grups [[paleozoic]]s ''[[Diaphanopteroidea]]'', ''[[Palaeodictyoptera]]'', ''[[Megasecoptera]]'' i ''[[Archodonata]]''; la restraresta d'ordres de pterigots estan inclosos dins els neòpters.

* Osuna, I. 1995. ''Morfología de l'exoesqueleto de los insectos''. Vol. I y II. CDCH. Universidad Central de Venezuela.