Camí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Impactes ambientals: Millora de barbarismes i girs incorrectes Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m correcció de traducció |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Camí (desambiguació)}}
[[fitxer: Koller Gotthardpost 1873.jpg|250px|thumb|Camí de carro al "Pas de Sant Gotard", per [[Rudolf Koller]].]]
Un '''camí''' o '''pista''' és una [[via]] amb un ferm de [[Terra (geologia)|terra]] o [[pedra]] utilitzada per al [[transport]], que creua zones de terreny pla o muntanyós. En el llenguatge comú es pot tractar de vies de transport heterogènies pel que fa a la seva grandària que varien des d'un simple corriol que amb prou feines permet el pas d'una sola fila de persones, fins a pistes anivellades que permeten el pas de vehicles motoritzats. En essència es diferencien dels [[sender]]s en l'amplària (hi ha de passar un carro) i en el traçat quan han de salvar un obstacle (pujar una muntanya o superar un [[coll de muntanya]]) ja que han d'anar traçant corbes per tal de disminuir el pendent perquè hi pugui pujar un carro amb certa càrrega. De vegades creuen terrenys abundants en [[pastura (ramaderia)|pastures]], i llavors són també adequats per al pas dels [[ramaderia|ramats]], especialment si es practica algun tipus de [[transhumància]].<ref name="Priego1998">{{ref-llibre |autor=Marisa Ruiz-Gálvez Priego|títol=La Europa atlántica en la Edad del Bronce: un viaje a las raíces de la Europa occidental |url=http://books.google.cat/books?id=RaK6bV9-hD4C&pg=PA96|consulta=8 novembre del 2011|any=1998 |editorial=Editorial Critica |isbn=978-84-7423-906-5|pàgines=96–}}</ref> Alguns permeten el pas de vehicles motoritzats, encara que les [[carretera|carreteres]] estan millor condicionades per al trànsit de vehicles de motor per la presència de [[paviment]]. Si el terra és tou, el pas repetit de les rodes del carros sobre el terra hi sol marcar les roderes que, un cop encetades, són seguides per tots els carros, arribant de vegades a ser bastant profundes.▼
▲creua zones de terreny pla o muntanyós. En el llenguatge comú es pot tractar de vies de transport heterogènies pel que fa a la seva grandària que varien des d'un simple corriol que amb prou feines permet el pas d'una sola fila de persones, fins a pistes anivellades que permeten el pas de vehicles motoritzats. En essència es diferencien dels [[sender]]s en l'amplària (hi ha de passar un carro) i en el traçat quan han de salvar un obstacle (pujar una muntanya o superar un [[coll de muntanya]]) ja que han d'anar traçant corbes per tal de disminuir el pendent perquè hi pugui pujar un carro amb certa càrrega. De vegades creuen terrenys abundants en [[pastura (ramaderia)|pastures]], i llavors són també adequats per al pas dels [[ramaderia|ramats]], especialment si es practica algun tipus de [[transhumància]].<ref name="Priego1998">{{ref-llibre |autor=Marisa Ruiz-Gálvez Priego|títol=La Europa atlántica en la Edad del Bronce: un viaje a las raíces de la Europa occidental |url=http://books.google.cat/books?id=RaK6bV9-hD4C&pg=PA96|consulta=8 novembre del 2011|any=1998 |editorial=Editorial Critica |isbn=978-84-7423-906-5|pàgines=96–}}</ref> Alguns permeten el pas de vehicles motoritzats, encara que les [[carretera|carreteres]] estan millor condicionades per al trànsit de vehicles de motor per la presència de [[paviment]]. Si el terra és tou, el pas repetit de les rodes del carros sobre el terra hi sol marcar les roderes que, un cop encetades, són seguides per tots els carros, arribant de vegades a ser bastant profundes.
Els '''camins de carro''' o '''carreters''' són els camins que permeten el pas d'un carro i en general de qualsevol vehicle amb [[Eix (mecànica) |eixos]]. Aquests generalment connecten entre ells els [[masia|masos]], cases aïllades, [[Camp (agricultura) |camps de conreu]] i els [[Poble (localitat) |pobles]] petits de les zones rurals, i es consideren camins terciaris. Els '''camins de ferradura''', també dits camins '''de muntanya''', '''d'animal''', '''de tres peus''' o '''morralers''', són aquells relativament estrets, pels quals poden transitar bèsties però no carros. Solen ser estrets, amb corbes tancades, amb els pendents més pronunciats que els altres camins. A més, el més normal és que tinguin [[gual|guals]] en lloc de [[pont|ponts]] per a passar els rius, llevat que hagin de creuar gorges molt profundes. Pel que fa a les limitacions estacionals, poden ser de "tota estació" o només de "temporada" si queden coberts per la neu a l'hivern.
== Impactes ambientals==
Els camins rurals, com pràcticament totes les intervencions humanes, produeixen una sèrie d'[[Impacte ambiental |impactes ambientals]]. A més dels efectes directes que ocorren tant en el lloc de la construcció com als voltants de la via de circulació, en produeixen d'indirectes a la regió per on passen. Sovint, aquests impactes indirectes són molt
=== Impactes directes ===
Linha 32 ⟶ 31:
=== Impactes socials positius ===
La construcció d'un camí pot portar una multitud de beneficis per
*
* Més serveis associats amb el benestar, com ara electricitat, [[aigua potable]], serveis d'extensió, sistemes de [[crèdit]], serveis de [[salut]] i [[educació]]; estímul a les agroindústries;
*
*
* Canvis en els usos i mètodes [[agricultura|agrícoles]] que comporten un increment de la producció i
=== Impactes socials negatius ===
Els principals inconvenients que solen presentar-se a causa de la construcció o modificació substancial de la xarxa de camins rurals són:
* Sovint, pugen els arrendaments o canvia la propietat o els drets d'utilització dels recursos, de les classes pobres a les més riques;
* Pot afectar negativament a les minories ètniques, que
== Camins destacats ==
Linha 50 ⟶ 49:
* [[Camí dels espanyols]], ruta seguida pels terços espanyols
* [[Camí d'en Kane]], camí de cavalls que travessava Menorca de Ciutadella a Maó
* [[Camí dels bons homes]], ruta turística del Berguedà que ressegueix els itineraris de fugida dels [[Catarisme|càtars]]
* [[Camí de la Vida]], ruta de transport que travessava el llac Làdoga congelat durant l'assetjament de Leningrad de 1941 a 1945
* [[Camí de Vera]], camí que recorre l'horta a l'extrem nord-est del terme de València
| |||