Diferència entre revisions de la pàgina «Segle XIV»

22 bytes afegits ,  fa 4 anys
m
Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, segle XIV → {{segle|XIV}} (4), segle XV → {{segle|XV}} AWB
m (Revertides les edicions de 83.63.245.30 (discussió) a l'última versió de CarlesMartin)
m (Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, segle XIV → {{segle|XIV}} (4), segle XV → {{segle|XV}} AWB)
El '''{{segle |XIV}}''', que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la [[baixa edat mitjana]] i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època. Així, a una davallada demogràfica se suma l'esfondrament del feudalisme, la pugna entre estats cada cop més poderosos i centralitzats i el descrèdit de les institucions tradicionals. Igualment influeix el nou pensament, més racionalista, que prepara la mentalitat general per als canvis dels segles posteriors.
 
{{Taula del segle|14}}
La crisi política europea va unida a una crisi econòmica. S'inicia la [[petita Edat de Gel]], que fa baixar les temperatures i empitjorar les collites. Això provoca períodes de fam perllongats (una mostra a terres catalanes seria la de l'anomenat [[Lo mal any primer]]), els quals afavoreixen l'aparició d'epidèmies, com les de la [[pesta negra]] i revoltes camperoles, com l'aixecament camperol de 1381. Aquesta crisi general acaba suposant una pèrdua d'un terç de la població total d'Europa. En algunes zones, el balanç fou encara pitjor: a Alemanya va sucumbir un 40% de la població i a la Provença va morir la meitat dels seus habitants. Les guerres, malalties i conreus escassos van causar l'èxode d'alguns camperols i l'abandonament de pobles sencers (fins al 25% en algunes regions espanyoles).
 
Els gitanos entren a Europa i s'instal·len a Grècia i els Balcans, com a pas previ a la seva expansió per tot el continent durant el {{segle |XV}}. El {{segle |XIV}} és també l'època dels grans viatgers medievals, que anticipen els exploradors de l'edat moderna. Així destaquen els viatges d'[[Ibn Battuta]], [[John Mandeville]], [[Marco Polo]] i [[Ramon Llull]]. Els seus relats ajudaren a conèixer civilitzacions allunyades i van propiciar l'intercanvi entre pobles veïns, ja que tots ells eren partidaris de la tolerància religiosa. Sovint els seus relats tenen un alt component de ficció però han servit com a document etnogràfic per entendre part dels costums socials tardomedievals.
 
Es va abolir gradualment l'[[esclavitud]] i es van revisar els contractes i condicions de vida dels serfs. Una creixent burgesia acumulava la riquesa a les ciutats, mentre els terratinents perdien part de la seva influència.
 
== Invents i descobriments ==
La crisi general no impedeix que sorgeixin alguns nous invents destacables. Es publica el ''Huolongjing'', un tractat militar xinès on es descriuen les armes inventades durant aquests anys, de les quals moltes usen [[pólvora]]. Berthold Schwarz és un dels responsables de la introducció d'aquesta a Europa, si bé aquesta dada podria tenir un aspecte llegendari. S'inventa el [[rellotge]] mecànic (1335) i el [[clavicèmbal]] (aquest instrument deu ser anterior però les primeres referències escrites daen del {{segle |XIV}}). D'aquesta època daten també les primeres encluses als canals i els [[pany]]s moderns.
 
== Art, cultura i pensament ==
En literatura, es viu alhora el clímax medieval de la prosa i l'inici del renaixement. Es publica ''[[La Divina Comèdia]]'' de Dante, que suposa una síntesi de la cosmologia medieval alhora que una novel·la èpica que entronca amb les del període clàssic antic. Aquesta obra té un fort component moral, igual que els reculls de contes que proliferen pel continent, com els de [[Geoffrey Chaucer]] o els recollits a ''[[El conde Lucanor]]'', de [[Joan Manuel de Castella]].En poesia destaca l'obra de [[Christine de Pisan]]. A Itàlia, en canvi, els models canvien i es comença el renaixement, molt més sensualista, com proven els llibres de [[Petrarca]] i [[Boccaccio]]. Fora del continent europeu, cal fer esment de la poesia del persa [[Hàfidh]] i la figura de la literatura xinesa Luo Guanzhong, amb la novel·la ''[[Romanç dels Tres Regnes]]''.
 
En art, novament Itàlia trenca els esquemes, amb el seu [[Trecento]] i pintors com [[Giotto di Bondone]] i [[Simone Martini]], que mostren ja l'antropocentrisme renaixentista i un ús de noves tècniques, especialment de perspectiva. Durant el {{segle |XIV}} es dóna la construcció dels palaus nassarites de l'[[Alhambra]].
 
Dins el camp de la música, s'entra en un període anomenat [[ars nova]] que suposa l'ús general de la polifonia i una notació més precisa. Un dels compositors més cèlebres és el també poeta [[Guillaume de Machaut]].
{{Commonscat}}
 
{{referències}}
<references />
 
[[Categoria:Segle XIV| ]]
316.969

modificacions