Diferència entre revisions de la pàgina «Idas»

1.180 bytes afegits ,  fa 5 anys
cap resum d'edició
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Barcelona, octubre del 1997 +Barcelona, octubre del 1997))
[[File:Rape Marpessa Staatliche Antikensammlungen 2417.jpg|thumb|Idas raptant Marpessa]]
D'acord amb la [[mitologia grega]], '''Idas''' fou(en [[grec antic]] Ἴδας), va ser un [[heroi]], "el més fort i el més atrevit dels homes", segons la ''[[Ilíada]]''. Era [[fill]] d'[[Afareu]], i per tant de la família de [[Perieres]], i d'[[Arena (mitologia)|Arena]], filla d'Èbal.
 
Té dos germans, [[Linceu (mitologia)|Linceu]] i Pisos, i és cosí dels [[Dioscurs]]. Juntament amb el seu [[Germans|germà]] [[Linceu (mitologia)|Linceu]] va participar en la cacera del [[Senglar de Calidó]] i en l'expedició dels [[argonautes]] al costat de [[Jàson]]. Idas va tenir un paper important en aquesta expedició, quan l'endeví [[Idmó (fill d'Apol·lo)|Idmó]] va ser mort per un senglar al país dels [[mariandins]]. Idas va venjar el seu company matant l'animal. Després va intentar prendre el reialme al rei de [[Mísia (regió)|Mísia]] [[Teutrant]], però no ho va aconseguir.
 
Enamorat de [[Marpessa]], [[fill]]a d'[[Evè]], que era fill d'[[Ares]], la va raptar en un carro alat regal de [[Posidó]]. [[Apol·lo]], que també la pretenia, comparegué per reclamar-la-hi, i [[Zeus]] hagué d'arbitrar la qüestió donant a la noia l'oportunitat d'escollir. Ella preferí quedar-se amb Idas.
 
Idas també és conegut per la lluita amb els seus cosins [[Càstor (fill de Tindàreu)|Càstor]] i [[Pòl·lux]]. Quan els [[Dioscurs]] van raptar les filles de [[Leucip]], vaamb anarles ambque Idas i Linceu estaven promesos, aquests van anar a rescatar-les. En la lluita que va produir-se, Càstor mor a mans de Linceu i Pòl·lux el mata a ell. Quan Idas vaestà matara [[Dioscurs|Càstor]]punt de matar-lo, peròZeus totel seguitfulmina caiguéamb fulminatun llamp per [[Zeus]]salvar el seu fill. Immediatament porta Pòl·lux al cel.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=283-284|lloc=Barcelona|editorial=edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
 
== BibliografiaReferències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Barcelona: Edicions 62, Col·lecció1997, p. 121. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 121.8429741461
 
[[Categoria:Argonautes]]
37.987

modificacions