Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
m Canvis menors, neteja, replaced: de E → d'E, de A → d'A AWB |
||
Línia 1:
'''Abu-l-Mussàfir''' (o '''Abu-Ubayd-Al·lah''') '''Muhàmmad ibn Abi-s-Saj''', conegut com a '''Ibn as-Saj''' i, en prendre el títol d{{'}}''afxín'' com '''Muhàmmad al-Afxín''', fou el primer emir de l'[[Azerbaidjan]], [[Arran]] i [[Armènia]] del [[889]] al [[901]].
Era fill
Abul Musafir Muhammad ben Abul Sadj Diwdad va prendre part a les operacions contra els rebels al Hedjaz i va actuar com a delegat del saffàrida [[Amr ibn al-Layth]] pels llocs sants ([[880]]). El 883 fou nomenat governador de Rahba i Anbar. El [[884]], al morir el [[tulúnida]] [[Àhmad ibn Tulun]], va participar en l'expedició califal contra el fill [[Khumarawayh]], sota la direcció del general [[Ishak ibn Kundadjik]] de Mawsil que fou nomenat governador d'[[Egipte]] i [[Regió de Síria|Síria]] i va prendre part a l'anomenada batalla dels molins. Un temps després Abul Musafir Muhammad estava barallat amb Kundadjik al que combatia a la regió de Mawsil ([[Mossul]]).
Línia 7:
El [[889]] o 890 (altres fonts donen el [[892]]) fou nomenat governador de l'Azerbaidjan i el [[893]] o [[894]] es va apoderar allí de [[Maragha]], que estava en poder del rebel [[Abd Allah ibn al-Hasan al-Hamdani]]. El 893 el rei d'Armènia [[Sembat I el màrtir]] va enviar una ambaixada a Bizanci per retre homenatge de vassall a l'emperador. Afshin va considerar l'ambaixada una traïció i va preparar una expedició. Sembat va reunir un exèrcit i ambdós parts es van trobar a la frontera, al districte de Radokq. Sembat va explicar que la seva amistat amb Bizanci era en interès del califat, on començava una certa decadència i a qui interessava un estat tampó i fins i tot una bona relació comercial. Afshin i Sembat van fer les paus.
La seva posició a [[Bagdad]] s'havia reforçat amb el casament de la seva filla amb el general Badr al-Mutadidi, confident del califa al-Mutadid. El divendres sant del 893 el rei Sembat es va apoderar de [[Dwin]] on governaven dos emirs que tenien un doble vassallatge: del rei armeni per ser part del seu territori, i de Muhàmmad com a governador dels musulmans. El 894/895 es van reunir amb Muhàmmad les forces del seu eunuc (''khadim'') el general [[Wasif]] que venien de derrotar al [[dulàfida]] Imar ibn And al-Aziz al [[Jibal (Mèdia)|Djibal]] però sense poder annexionar el territori, i junts van fer una segona expedició a Armènia (895/896) des del [[Nakhtxivan
El 897/898 es va rebel·lar contra el califa [[abbàssida]] i va prendre l'antic títol [[Sogdiana|sogdià]] d'''afshin'' (afxin) pel que fou conegut, títol que apareix a una moneda (un dirham) emes a [[Arran]] el [[898]] i que era originària del principat d'[[Ushrusana]] de la casa de prínceps de la qual procedia la seva família. Però no va tardar a reconciliar-se amb [[Al-Mútamid (abbàssida)|al-Mútamid]] que el va perdonar i el va confirmar com a governador de l'Azerbaidjan i a més hi va afegir Armènia.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Yar-Shater |nom=Ehsan |títol=Encyclopaedia iranica |volum=vol.3 |url= http://books.google.cat/books?id=xgYZAQAAIAAJ&q=Muhammad+ibn+Abi%27l-Saj+armenia&dq=Muhammad+ibn+Abi%27l-Saj+armenia&hl=ca&sa=X&ei=Cr5iUu3DJ8SPtQbXh4CYBw&ved=0CDMQ6AEwAA |llengua=anglès | editorial=Routledge & Kegan Paul |data=1988 |pàgines=719-720 |isbn=}}</ref>
Afxin va envair Armènia per tercera vegada vers 898 i va assetjar Kars on era la reina (l'esposa de Sembat) amb altres princeses. El intendent reial que defensava Kars, Hasan Kentuni, després de força resistència, es va rendir en condicions honorables. Quan Afxin va sortir de Kars la ciutat tornà a caure en mans de Sembat I però estava molt damnada i el rei va passar l'hivern a la fortalesa de Kalzovan al districte
El 900 Afxin va intentar estendre el seu domini sobre territoris que escapaven del poder dels [[tulúnides]] i va enviar al general Wasif a ocupar Malatya; Seguint ordes de Muhàmmad, Wasif va demanar al califa ser investit amb el govern de [[Cilícia]]. Però el califa, entenent que això era un primer pas de Wasif i Muhàmmad per apoderar-se del [[Diyar Mudar]], no sols ho va negar sinó que va fer una campanya ràpida i efectiva contra Wasif que fou fet presoner.
Poc després al-Afxin va morir de pesta a [[Bardaa]] el [[març]] del [[901]]. El va succeir el seu fill [[Diwdad ben Afshin]] (Diwdad II), o Diwdad ben Abul Musafir Muhammad.
|