Asclepi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
||
Línia 6:
== Mite ==
Quan Coronis estava embarassada d'Apol·lo, s'enamorà d''''''Ischys''''', un [[arcadi]], i Apol·lo informat d'això per un [[corb]], que havia enviat per a vigilar-la, o, segons [[Píndar]], pels seus propis poders profètics, envià a la seva germana [[Artemis]] per matar Coronis. [[Artemis]] destruí a Coronis a casa seva a [[Lacercia]] a Tessàlia a la riba del llac ''Baebia''. D'acord a [[Ovidi]] i [[Gai Juli Higí]] fou el mateix Apol·lo qui matà Coronis i [[Ischis]] (el seu amant arcadi). Quan el cos de Coronis anava a ser incinerat, Apol·lo, o [[Hermes]] segons [[Pausànies d'Apol·lònia|Pausànias]], salvà Asclepi de les flames i el portà a [[Quiró]] el qual instruí al noi en l'art de la curació i la caça. (Pind. Pyth. III, 1 ¬c; Apollod. iii, 10 3; Paus. l. c.). D'acord a aquestes tradicions Asclepi nasqué a [[Tricca]] a la [[Tessàlia]] (Estrabó, XIV, p.647) i altres exposen que nasqué en el decurs d'una expedició conduïda pel seu pare [[Flègies]] al [[Peloponès]] al territori d'Epidaure i que l'exposà al mont [[Titteion]], antigament anomenant [[Myrtion]]. Allí fou alletat per una [[cabra (animal)|cabra]] i vigilat per un gos fins que el trobà el pastor ''[[Aresthanas]]'' que el trobà envoltat d'un halo brillant. (Paus. viii, 25 6). Ja de gran diverses tradicions locals expliquen que Asclepi era no sols capaç de curar els malalts, sinó també de reviure els morts. La forma en què Asclepi adquirí aquest don són dues. [[Apol·lodor el Gramàtic|Apol·lodor]] (l.c.) diu que rebé d'[[Atena]] la sang de la [[Gorgones|Gorgona]] i la sang de les venes del cantó esquerre de la mateixa Atena posseïa la capacitat de restaurar la vida als morts. L'altra tradició explica que un cop estava a casa de [[Glauc de Creta|Glauc]] a qui havia de curar. Mentre meditava com fer-ho aparegué una serp que s'enroscà sobre el seu bastó i el matà. Una altra serp aparegué tot seguit duent unes herbes a la boca amb les que el revisqué. A partir de llavors Asclepi
== Personificació ==
Línia 20:
Les festes celebrades als santuaris d'Asclepi eren les '''Asclepíees'''. Aquestes festes se celebraven a diverses ciutats, especialment a [[Epidaure (Grècia)|Epidaure]], [[Cos]] i a [[Atenes]], connectant-se amb els [[Misteris d'Eleusis]].<ref>{{GEC|0005592|Asclepíees}}</ref>
S'han formulat diverses hipòtesis sobre l'aparició del culte d'Asclepi a Grècia. Mentre que alguns consideren a Asclepi com un personatge real a la tradició del qual s'havia connectat amb diverses històries meravelloses, altres han explicat les seves llegendes sobre ell com a meres personificacions de determinades idees. La serp, el perpetu símbol d'Asclepi, ha conduït a la idea que el seu culte derivaria del deu [[Esmun]] d'[[Egipte]] o de [[Fenícia]]. (Euseb. Praep. Evang. i. 10; comp. Paus. vii. 23 / 6) Però no sembla necessari recórrer a territoris forans per tal d'explicar el culte d'aquest deu. La seva història és indubtablement una combinació de fets reals amb el resultat de pensaments o idees, que en diverses ocasions en la [[mitologia grega]] són considerades com a fets. El nucli sobre el qual el mite cresqué potser
[[Fitxer:Votive relief Asklepios BM809.jpg|thumb|Tauleta votiva de marbre en agraïment a '''Asclepi''' i [[Higiea (mitologia)|Higiea]] (segle II dC), trobada el 1828 al santuari de [[Melos]] al [[mar Egea]]. {{mida|1=[[Museu Britànic]], [[Londres]]}}.]]
Asclepi tingué culte arreu de Grècia i diverses viles reclamen l'honor del seu naixement. Els seus temples eren construïts en llocs sans sobre turons fora de la ciutat i prop de [[font]]s de les quals es creia que tenien poders curatius. Aquests temples no eren simples llocs de culte i eren freqüentats per un gran nombre de malalts i podrien comparar-se als moderns [[hospital]]s (Plut. Quaest. Rom. p. 286, n). El principal assentament del seu culte era Epidaure, on tenia un temple envoltat d'una [[pollancreda]] entre els que no es permetia que ningú hi morís ni que cap dona hi donés a llum. Les serps eren les guardianes de fonts i deus amb poders saludables. Per aquestes raons una particular classe de serps amansides, que eren particularment abundoses a Epidaure, es mantenien a l'interior del temple (Paus. ii, 28 / 1) inclús el mateix deu apareixia freqüentment en forma de serp (Paus., iii, 23 4; Val. Max. i 8 / 2; Liv. Epit. 11). A partir del temple d'Epidaure el culte fou trasplantat a diversos llocs de l'antiguitat com ara [[Tricca]], [[Celaenae]], entre [[Dime (ciutat)|Dime]] i [[Patres]], prop de [[Cil·lene]], a l'illa de Cos, a [[Gerènia]], prop de [[Caus]] a Arcàdia, a [[Sició]], a [[Atenes]], prop de Patres a [[Titane]], al territori de Sició a [[Tepulsa]], a [[Messene]] a ''[[Phlius]]'', [[Argos (Argòlida)|Argos]], ''[[Aegium]]'', [[Pal·lene]], [[Asopus]], [[Pèrgam]], [[Leben]] a [[Creta]], [[Esmirna]], [[Balagrae]], [[Ambràcia]], a [[Roma]], entre altres. A Roma el culte arribà des d'Epidaure per mandat de l'[[oracle de Delfos]] o dels [[llibres sibil·lins]].
|