Viquipèdia

Ruta de la seda: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Kashgar +Kaixgar)
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Patrimoni de la Humanitat
|nom =La ruta de la Seda
|imatge =Silkroutes.jpg
|peu =Visió general de la '''Ruta de la seda'''
|localització ={{Banderes|Xina}} [[Xina]] <br/> {{Banderes|Kazakhstan}} [[Kazakhstan]] <br/> {{Banderes|Tadjikistan}} [[Tadjikistan]] <br/> {{Banderes|Índia}} [[Índia]]
|superfície =
|tipus =Cultural
|criteris =(ii),(iii),(iv),(vi)
|ID =1442
|regió =[[Àsia]]
|coordenades =
|any =2014
|extensió =
}}
La '''ruta de la Seda''' era una xarxa de rutes comercials entre [[Àsia]] i [[Europa]] que s'estenia per més de 8.000 km des de [[Chang'an]] (actualment Xi'an) a la [[Xina]], [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] a [[Síria]] i [[Constantinoble]] (actualment [[Istanbul]], [[Turquia]] ), a les portes d'[[Europa]]. Deu el seu nom a la mercaderia més prestigiosa que hi circulava, la [[seda]], la fabricació de la qual era un secret que només els xinesos coneixien, encara que els romans es van convertir en grans afeccionats després de conèixer el secret abans del començament de l'era cristiana mitjançant els [[Imperi Part|parts]]: aquests van organitzar-ne llavors el comerç. Molts altres productes transitaven aquestes rutes: pedres i metalls preciosos, teles de [[llana]] o de [[lli]], [[ambre]], [[ivori]], laca, espècies, [[vidre]], [[corall]], etc.
 
A mitjan [[segle XIX]], el [[geòleg]] [[alemany]] [[Ferdinand von Richthofen]] va ser el primer a anomenar ''ruta de la Seda'' la trama de vies de comunicació que van connectar la immensitat de la zona eurasiàtica.
 
== Història ==
 
=== Època hel·lenística ===
 
El primer pas important per a obrir la ruta de la Seda entre l'est i l'oest arribava amb l'expansió de l'imperi d'[[Alexandre el Gran]] cap a l'[[Àsia Central|Àsia central]]. El [[328 aC]], a la boca de la [[vall de Fergana]], al lloc de la moderna [[Kokand]], a [[Tadjikistan]], fundava la ciutat d'[[Alexandria Escate]] o 'Alexandria la més llunyana', que es convertiria més tard en un punt essencial de la ruta de la Seda pel nord.
 
El [[323 aC]], els successors d'Alexandre el Gran, els [[ptolemeus]], prenien el control d'[[Egipte]]. Van promoure activament el comerç amb [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]], l'[[Índia]], i l'[[Àfrica Oriental|Àfrica oriental]] mitjançant els seus ports de la [[mar Roja]] i per terra. Hi van ajudar un cert nombre de mitjancers, especialment els [[nabateus]] i altres pobles [[àrabs]].
 
Els [[grecs]] van romandre a l'[[Àsia Central|Àsia central]] durant els tres segles següents, primer durant l'administració de l'[[imperi Selèucida|Imperi selèucida]], i després amb l'establiment del [[Regne grec de Bactriana]] a [[Bactriana]]. Continuaren expandint-se cap a l'est, especialment durant el regnat d'[[Eutidem I]] ([[230 aC|230]]-[[200 aC]]), que estenia el seu control des d'[[Alexandria Escate]] fins a [[Sogdiana]]. Hi ha indicis que podia haver encapçalat unes expedicions al voltant de l'any [[200 aC]] més enllà de [[Kaixgar]], al [[Turkestan Oriental|Turkestan oriental]], i que representarien els primers contactes coneguts entre la [[Xina]] i [[Occident]]. L'historiador grec [[Estrabó]] va escriure que "van estendre el seu imperi fins més enllà de [[Seres]] (Xina) i el [[Phryni]]" (Estrabó XI, XI, I).
 
=== Primeres incursions xineses a l'Àsia central ===
 
Les relacions sinoromanes començaven primer de manera indirecta durant el [[segle II aC]]. Progressivament, la Xina i Roma s'anaven acostant amb les missions de [[Zhang Qian]] del [[130 aC]] i les expedicions militars xineses a l'Àsia central, fins l'intent del general [[Ban Chao|Chao]] d'enviar un emissari a Roma al voltant de l'any [[100 aC]]. Diverses missions romanes a la Xina eren enregistrades pels antics historiadors xinesos. La primera oficialment enregistrada fou la de l'emperador romà [[Antoní Pius]] i, posteriorment, la de l'emperador [[Marc Aureli]], el [[166]].
 
L'emperador xinès [[Wu Di]] va veure interessant el desenvolupament de relacions comercials amb les civilitzacions urbanes sofisticades de [[vall de Fergana|Fergana]], [[Bactriana]] i [[Imperi Part|Parthia]]. Als xinesos, els hi atreien sobretot els cavalls alts i potents de la possessió del [[Dayuan]] (anomenats ''cavalls celestials''), que estaven sent decisius en les lluites contra el poble nòmada [[xiongnu]]. És per aquest motiu que els xinesos envien fins a deu missions per any a aquests països, arribant fins a la [[Síria]] [[selèucida]].
 
En algunes d'aquestes campanyes per l'[[Àsia Central|Àsia central]], els xinesos es varen haver d'enfrontar amb tropes legionàries romanes (probablement, capturats o reclutats com a mercenaris per [[Xiong Nu]]), especialment en la Batalla de [[Sogdiana]] del [[36 aC]]. Es creu que la [[ballesta]] xinesa es transmeté al món romà en aquests enfrontaments, encara que els [[gastraphetes]] grecs podrien ser-ne un origen alternatiu.
 
L'historiador romà [[Luci Anneu Flor|Florus]] també descriu la visita de nombroses campanyes xineses en temps de l'emperador romà [[August]], entre el [[27 aC|27]] i el [[14 aC]].
 
Per tant, la ruta de la Seda es traçava essencialment al [[segle I aC]], després d'aquests esforços de la Xina per consolidar una ruta al món occidental i l'[[Índia]], ambdues mitjançant assentaments directes a l'àrea de la [[conca del Tarim]] i establint relacions diplomàtiques amb els països de [[Vall de Fergana|Fergana]], [[Bactriana]] i [[Imperi Part|Parthia]].
 
Probablement, al [[segle I]], també es va utilitzar una ruta marítima que partia de [[Jiaozhi]], controlada per la Xina i l'actual [[Vietnam]] i que s'estenia, pels ports de les costes de l'[[Índia]] i [[Sri Lanka]], fins a [[Egipte]] i els territoris [[nabateus]] a la costa del nord-est de la [[mar Roja]] controlats pels romans.
 
El [[97]], [[Ban Chao]] creuava amb un exèrcit de 70.000 soldats el [[Tian Shan]], a les muntanyes del [[Pamir]], per una part del trajecte de la ruta de la Seda, en una campanya contra els insurgents [[xiongnu|xiongnus]] que estaven assetjant la ruta comercial. Travessant els dominis de [[Imperi Part|Parthia]], va arribar fins a la [[Ucraïna]] actual tot seguint les tribus [[xiongnu|xiongnus]] que fugien cap Europa. D'aquesta manera, les noves tecnologies en arc compost feien la seva aparició a Occident.
 
Finalment, els [[xiongnu|xiongnus]], amb els pas del temps, es reagruparien i foren coneguts com els ''[[huns]]'' a Occident. Constatant que els xiongnus ja no suposaven una amenaça per l'[[Dinastia Han|Imperi Han]], Ban Chao tornava enrere cap a l'est i es dirigia a les costes de la [[mar Càspia]], des d'on enviaria un ambaixador anomenat ''[[Gan Ying]]'' a [[Daqin]] ([[Roma]]). Gan Ying detallaria una relació dels països occidentals, tot i que probablement no passaria del [[mar Negre]] abans de retornar.
 
L'exèrcit xinès feia una aliança amb el [[partians]] i establia alguns forts a una distància d'uns quants dies de marxa de la capital [[Ctesifont]], al voltant de 30 km al sud de [[Bagdad]], amb la intenció de romandre-hi durant uns quants anys. El [[116]], l'emperador romà [[Trajà]] va avançar fins a Ctesifont, passant molt a la vora d'aquestes guarnicions xineses, però no s'hi coneixen detalls de cap contacte.
 
=== L'Imperi romà ===
 
Poc després de la conquesta romana d'[[Egipte]] el [[30 aC]], les comunicacions regulars i el comerç entre l'[[Índia]], el [[sud-est asiàtic]], [[Sri Lanka]], la [[Xina]], l'[[Orient Mitjà]], l'[[Àfrica]] i [[Europa]] florien en una escala sense precedents.
 
El grup de [[Maës Titianus]] foren els viatgers que penetraren més a l'est al llarg de la ruta de la Seda des del món mediterrani, probablement amb el propòsit de fer contactes que regularitzessin i reduïssin el paper dels intermediaris, durant un dels respirs de les guerres intermitents entre [[Imperi Romà|Roma]] i [[Imperi Part|Parthia]], que repetidament obstruïen els desplaçaments per la ruta. Les rutes terrestres i marítimes s'enllaçaven les unes amb les altres, i els productes nous, les tecnologies i les idees es començaven a estendre a través dels continents d'[[Europa]], [[Àsia]] i l'[[Àfrica]]. El comerç i les comunicacions intercontinentals començaven a ser regulars, organitzats i protegits pels grans imperis. Un dels motius de la creixent intensitat d'aquest comerç fou degut a l'interès de la moda romana per la seda xinesa, tot i que els romans pensaven que la seda s'obtenia d'arbres. Aquesta creença era afirmada per [[Sèneca]] en el seu ''Hippolytus'' i per [[Virgili]] en el seu ''Georgics''. Especialment [[Plini el Vell]], que, parlant del cuc de seda, escrivia en les seves ''Històries naturals'': "Teixeixin teranyines, com aranyes, que es converteixen en un material de roba luxós per a dones, anomenat ''seda''."
 
El Senat publicava, en va, uns quants edictes per prohibir els vestits de seda, ja que la importació de seda xinesa provocava una sortida enorme d'or, i es considerava que la roba de seda era decadent i immoral.
 
[[Hou Hanshu]] descriu que el primer enviat romà va arribar a Xina seguint la ruta marítima, el [[166]], iniciant una sèrie d'ambaixades romanes a la Xina.
 
== Edat mitjana ==
 
Els principals comerciants durant l'antiguitat foren els [[Índia|indis]] i els [[Bactriana|bactrians]], i des del [[segle V]] fins al [[segle VIII|VIII]] els [[Sogdiana|sogdians]] i els [[perses]].
 
La unificació de l'[[Àsia Central|Àsia central]] i el nord de l'[[Índia]] dins de l'[[imperi Kushan|Imperi kushan]] des del [[segle I]] al [[segle III|III]], reforçava el paper dels potents comerciants de [[Bactriana]] i [[Taxila]].<ref name="Iranica">Sogdian Trade, ''Encyclopedia Iranica'' [[2007]]) [http://www.iranica.com/newsite]</ref> Aquests fets van promoure la interacció multicultural del [[món grecoromà]], la Xina i l'Índia, com queda palès al lloc arqueològic de [[Begram]].
 
L'auge de la ruta de la Seda es correspon al període de l'[[imperi Bizantí|Imperi bizantí]] pel que fa al seu extrem occidental, del període de l'[[imperi Sassànida|Imperi sassànida]] al període de [[Il Khanate]] en la secció entre els rius [[Nil]] i [[Amudarià]], i del període dels [[Tres Regnes]] fins a la [[dinastia Yuan]] a la zona del seu extrem oriental. El comerç entre l'est i l'oest també es va desenvolupar pel mar, entre [[Alexandria]] i [[Egipte]] i [[Guangzhou]] a la [[Xina]], promogut per l'expansió de centres de comerç romans a l'[[Índia]]. Els historiadors també parlen d'una "ruta de la Porcellana" o "ruta de la Seda" a l'altre costat de l'[[oceà Índic]].
 
La ruta de la Seda va representar un primer fenomen d'integració política i cultural gràcies al comerç interregional, posant en contacte grups tan diversos com els [[magiars]], els [[armenis]] i els [[xinesos]]. La ruta representava una dinàmica d'integració i la transmissió dels canvis entre les diferents societats, que van ajudar al desenvolupament cultural de les tribus sovint [[bàrbars]] del llarg de la ruta. També generava riquesa al seu pas; si no era amb el comerç ho era amb els robatoris. Això va ajudar que antigues tribus de bàrbars es convertissin en guerrers especialitzats capaços de conquerir ciutats riques i terres fèrtils, i forjar forts imperis militars.
 
== Ciutats al llarg de la ruta de la Seda ==
=== Pel continent ===
[[Fitxer:Transasia trade routes 1stC CE gr2.png|thumb|500px|Les diferents rutes]]
[[Fitxer:Iran 015.jpg|thumb|El gran basar de Teheran]]
[[Fitxer:Bokhara1909.jpg|thumb|Palau de l'Emir a [[Bukhara]]]]
; Des d'Istanbul (Turquia) fins a Mashhad (Iran):
 
* [[Constantinoble]] (avui [[Istanbul]]), [[Turquia]]
 
* [[Bursa]], Turquia
* [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], Turquia
* [[Iconi]] (avui [[Konya]]), Turquia
* [[Antioquia de Cilícia]] (avui [[Adana]]), Turquia
* [[Alep]], [[Síria]]
* seguint el riu [[Eufrates]] fins a Fallujah
* [[Ramadi]], [[Iraq]]
* [[Fal·luja]], Iraq
* [[Abu Ghraib]], Iraq
* [[Bagdad]], Iraq
* [[Baquba]], Iraq
* [[Dura Europos]], Iraq
* [[Selèucia del Tigris|Selèucia]], Iraq
* [[Ctesifont]], Iraq
* [[Kermanshah]], [[Iran]]
* [[Hamadan]], Iran
* [[Teheran]], Iran
* [[Hecatompylos]] (probablement localitzada prop de [[Damghan]]), Iran
* [[Sabzevar]], Iran
* [[Nixapur]], Iran
* [[Mashhad]], Iran
; Des de Masshad (Iran) fins a Turpan (Xina). Vegeu més avall: Ruta del nord al llarg del desert Taklamakan:
* [[Merv]] (avui [[Mary (Turkmenistan)|Mary]]), [[Turkmenistan]]
* [[Urganch]], Turkmenistan
Linha 211 ⟶ 120:
*[[Ruta comercial]].
*[[Ruta de l'encens - ciutats del desert del Nègueb]].
*[[Periple pel mar d'Eritrea|Periple pel mar d'Eritr]]
{{Projectes germans|commons=Silk Road|Silk Road}}
{{Autoritat}}
 
{{cal coor}}
{{ORDENA:Ruta De La Seda}}
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Ruta_de_la_seda»