Diferència entre revisions de la pàgina «Muín-ad-Din Unur»

m
Canvis menors, neteja AWB
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
m (Canvis menors, neteja AWB)
== Biografia ==
 
Va començar el seu servei amb els [[burides]] com a mameluc, és a dir soldat esclau, de [[Zahir al-Din Tughtegin]], [[atabeg de Damasc]] i resta en l'ombra durant nombrosos anys. Tughtegin va morir el [[1128]], seguit pel seu fill [[Tadj al-Muluk Buri]], mort el [[1132]] i el seu nét [[Shams al-Mulk Ismail]], assassinat el 2 de febrer de 1135. Aquest últim, veien de manera permanentment els complots en el seu cercle havia decidit donar Damasc a [[Zengi]], [[atabeg d'Alep]] i [[Mossul]], i retirar-se a una de les seves fortaleses. En el moment de l'assassinat, Zengi ja anava cap a Damasc, però Zumurrud Khatun, la mare d'Ismail, es va afanyar a fer reconèixer com atabeg al seu altre fill, [[Xihab-ad-Din Mahmud (Damasc)|Xihab-ad-Din Mahmud]].<ref> Maalouf pàgs. 143-5 i Grousset 1935 pàgs. 62-4 </ref>
 
Muin ad-Din Unur va agafar llavors la direcció de l'exèrcit i va assegurar la defensa de la ciutat enfront de Zengi que la va assetjar. Un jove príncep aspirant al sultanat [[imperi Seljúcida|seljúcida]], Dawud, l'acompanyava; l'emir de Damasc, aconsellat per Muin al-Din Unur, va acceptar jurar fidelitat a Dawud per treure a Zengi un dels pretexts del seu atac. Després el [[califa]] [[al-Mústarxid (abbàssida)|al-Mustarshid]] va enviar un ambaixador, Bish ibn Kherim, que va negociar la pau i l'aixecament del setge el 16 de març de 1135, mitjançant un reconeixement, purament nominal, de la sobirania feudal d'Alep per part de Damasc i incitant Zengi a intervenir a l'Iraq per sostenir la candidatura de Dawud<ref>Grousset pàg. 65</ref>
El [[1138]], Zumurrud Khatun, la mare de l'atabeg, es va casar amb Zengi i li va aportar Homs en dot, i Muin al-Din Unur rebé a canvi Barin. En la nit del 22 al 23 de juny de 1139, Shihab al-Din Mahmud fou assassinat i Muin al-Din Unur va reaccionar amb fermesa, fent executar els assassins i col·locant al tron a [[Djamal al-Din Muhammad]], germanastre del precedent atabeg, el qual li va agrair donant-li en feu Baalbek, però Unur es va conformar a delegar un governador, per dedicar-se a assegurar el govern de Damasc perquè un altre germà (de fet germanastre), Bahram Shah, s'havia refugiat a Alep i havia demanat a Zengi ajut per pujar al tron de Damasc.
 
Zengi va començar per assetjar Baalbek el 20 d'agost de 1139, i la ciutat va capitular el 10 d'octubre i la ciutadella el 22 d'octubre. Zengi, malgrat la seva promesa de respectar la vida dels soldats, els va fer crucificar. Aquesta acció, destinada a intimidar als damascens, en canvi els va decidir a resistir. Després va posar setge a Damasc el 6 de desembre i la ciutat va resistir. Djamal al-Din Muhammad va morir poc després, el 29 de març de 1140. Unur va posar al tron a [[Mudjir al-Din Abak]], el fill de Muhammad, encara infant. Per desfer-se de Zengi, va cridar a [[Folc d'Anjou]], [[Llista de reis de Jerusalem|rei de Jerusalem]] amb qui havia formalitzat una aliança el 1138. Amb l'arribada de Folc n'hi va haver prou per fer retirar a Zengi, i Muin al-Din Unur va ajudar llavors als francs a reprendre Panees que estava en mans dels zengites (maig de 1140).<ref> Grousset pàgs. 128-139 i Maalouf pags. 151-3</ref>
 
De resultes de la presa d'[[Edessa]] per Zengi, una [[segona Croada|nova croada]] va arribar d'Europa però els seus caps, en lloc d'atacar els dominis zengites, atacaren Damasc, trencant l'aliança franco-damascena. Damasc va [[Setge de Damasc (1148)|quedar assetjada]] el 24 de juliol de 1148<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |títol=The Second Crusade 1148 Disaster outside Damascus |url= |llengua= | editorial=Osprey |data=2009 |pàgines=57-59 |isbn=978-1-84603-354-4}}</ref> i Muin al-Din Unur va cridar a totes les tropes de l'emirat per resistir als croats. Fou llavors que [[Nur al-din]] i [[Saif al-Din Ghazi]], fills i successors de Zengi, es presentaren amb el seu exèrcit i els croats aixecaren el setge el 28 de juliol i es van retirar per evitar de ser agafats en tenalles entre els zengites i els damascens, i per altra banda perquè no volien tanmateix que Damasc caigués en poder de Nur al-Din.<ref> Grousset pàgs. 244-260 i Maalouf pags. 172-5</ref>
 
Llavors Muin al-Din Unur va ordenar algunes ràtzies contra els francs a Galiela, especialment una ràtzia (junt amb Nur al-Din) contra Antioquia, però la pau i l'aliança entre els francs i Damasc va acabar per ser restaurada el maig [[1149]].<ref>Grousset pàgs. 260-1, 267.</ref> Unur va morir poc després de disenteria, el 28 d'agost de 1149.<ref> Grousset pàg. 130.</ref>
 
== Família ==
 
René Grousset li atribueix una esposa que seria la mare de [[Djamal al-Din Muhammad]], i vídua de [[Buri Tadj al-Muluk]],<ref>Grousset, pàg. 130</ref> però Amin Maalouf i la ''Foundation for Medieval Genealogy'' no diuen res sobre l'assumpte.
Grousset li atribueix igualment una fill que s'hauria casat amb [[Mudjir al-Din Abak]],<ref>Maalouf, pàg 207 </ref> informació confirmada per Amin Maalouf<ref> Maalouf, pàg 171 </ref> però no per la ''Foundation for Medieval Genealogy''.
 
==Vegeu també==
* [[Zengites]]
* [[Nur al-Din]]
* [[Burides]]
 
== Eeferències ==
* ''The Damascus Chronicle of the Crusades, Extracted and Translated from the Chronicle of Ibn al-Qalanisi''. H.A.R. Gibb, 1932 (reimpressió, Dover Publications, 2002).
* William of Tyre, ''A History of Deeds Done Beyond the Sea'', traducció E.A. Babcock i A.C. Krey. Columbia University Press, 1943.
* {{ref-llibre|cognom=Grousset |nom=René |títol=Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem - II. 1131-1187 |llengua=francès | editorial=L'équilibre |data=1935 |isbn= }}
* {{ref-llibre|cognom=Maalouf |nom=Amin |títol=Les croisades vues par les arabes |llengua=francès | editorial=J'ai lu |data=1983 |isbn=2277219169 }}
* [http://fmg.ac/Projects/MedLands/TURKS.htm#_Toc179089995 Foundation for Medieval Genealogy]
 
347.580

modificacions