Louis Auguste Blanqui: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Louis_auguste_blanqui.jpg#filelinks|rightdreta|200px|thumb|'''Louis Auguste Blanqui''', de jove]]

[[Fitxer:Louis-Philippe_de_Bourbon.jpg|rightdreta|245px|thumb|''Lluís Felip I de França'']]

[[Fitxer:Louis_Auguste_Blanqui.JPG|rightdreta|200px|thumb|''Louis Auguste Blanqui, de gran'']]

Nasqué a [[Lo Puget Tenier]], [[Alps Marítims]], [[Occitània]], el [[8 de febrer]] de [[1805]] i morí l'[[1 de gener]] de [[1881]] a [[París]]. El 1824 va formar part dels [[Carbonaris]], una [[societat secreta]] afavorida per la [[maçoneria]] republicana de França, que en aquesta època va formar els quadres [[moviment estudiantil|estudiantils]] parisencs que li serien lleials durant tot el segle. Es caracteritzà per un implacable radicalisme que el convertí en un personatge admirat i criticat per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]].

El jove Blanqui va estudiar les carreres d'[[advocat]] i [[metge]] a París. El 1827 va ser ferit per una manifestació política en el carrer Saint-Denis de París i el 1829] va treballar en el periòdic "El Globus" editat per Pierre Leroux. El 1830 va prendre part activa en "la [[Revolució de 1830|Revolució de Julioljuliol]]", i durant aquesta època va ser cofundador de la "Societat dels Amics del Poble" amb Buonarotti, Raspail i Armand Barbes.

El 1827, va ser ferit tres vegades durant les manifestacions estudiantils al [[Barri Llatí]], incloent una lesió al coll.

El 6 de mars de 1836, que va ser detingut, va fer vuit mesos a la presó, i després va ser posat en llibertat condicional a Pontoise.

Va ser alliberat durant la [[Revolució de 1848]], i immediatament va reprendre els seus atacs contra les institucions; no obstant això la revolució no li va resultar satisfactòria. Aquest mateix any funda la "''Société républicaine centrale''" exigint canvis radicals de govern, cosa que el va dur a disgustar-se amb els republicans moderats. Un any després d'haver obtingut la seva llibertat, és condemnat a deu anys de presó. En [[1851]], quan duia tres anys en la presó a [[Belle-Ile-en-Mer]], el [[10 de febrer]], va enviar una carta al Comitè de Social demòcrates a Londres, prologada i distribuïda per Karl Marx.

Durant el govern de [[Louis Jules Trochu]], el [[31 d'octubre]] de [[1870]], va formar part del grup que va assumir breument les regnes del poder, no obstant això, a causa d'això, en [[1871]] va ser condemnat en [[Condemna en absència|absència]] a una nova cadena perpètua. Sent President [[Louis Adolphe Thiers]], Blanqui va organitzar un atemptat contra el cap d'estat francès, però va ser atrapat i obligat a complir la seva condemna.

El [[1871]], ocorregué la revolta de la [[Comuna de París]], però com que estava pres no va poder prendre-hi part directa; no obstant això els seus seguidors, els blanquistes, van dominar l'escenari revolucionari d'aquest esdeveniment, tot i que per a [[Karl Marx]], va ser Blanqui qui va fer fracassar aquest intransigent cop revolucionari. En tot cas, el [[1872]] Blanqui va ser condemnat amb altres dirigent de la comuna a ser deportats a una colònia penal fora de França, on donaria compliment a la condemna per a tota la vida que li havia estat imposada. A causa al fragilitat de la seva salut i segurament perquè tot i ser un revolucionari intransigent, també era un intel·lectual i home admirat per tots, se li van commutar per un any de presó.

Durant la seva reclusió fou escollit Diputat pel districte de [[Bordeus]], però l'elecció fou invalidada al·legant que mancava de drets polítics per a ser electe a causa del fet que complia una pena no extinta. Morí l'[[1 de gener]] de [[1881]], a causa de d'un atac d'[[apoplexia]] després de concloure un encès discurs en un míting revolucionari a [[París]]. Presidia la República [[Jules Grévy]].

És el millor exemple d'un [[burgès]] acomodat que renuncia a tot per seguir una causa [[revolució|revolucionària]] que en el pla personal només li atrauria desgràcies. Va propugnar la revolta armada per a prendre el poder, va organitzar a estudiants perquè formessin part d'un ala intel·lectual de la revolució al servei del comunisme, va internacionalitzar i va divulgar els propòsits revolucionaris per mitjà del [periodisme] i va atreure l'atenció dels dirigents socialistes d'[[Europa]]. Representa a la perfecció el [[màrtir]] [[laic]] del comunisme, car a pesar de ser fill d'un funcionari públic de mitjana importància ( el seu pare va ser subprefecte dels Alps Marítims) i d'haver estudiat [[dret]] i [[medicina]], va abandonar la seva vida còmoda, per a convertir en realitat la visió que tenia de la [[societat]], sense importar que bona part de la seva vida transcorregués a la presó i que sofrís tota mena de persecucions i desenganys, fins i tot d'aquells que el van seguir durant els seus anys més difícils i després, per la seva pròpia debilitat, el van excloure del reconeixement entre els revolucionaris que a pols va guanyar durant la seva vida.

|llengua1= {{fr}}

|llengua2= {{ca}}

Blanqui fou, sense cap dubte, el gran centre de gravetat entorn del qual va gravitar la intel·lectualitat estudiantil francesa del [[{{segle |XIX]]|s}}, tal com ho diu [[Karl Kaurdi]]: ''Trobava més acceptació entre els intel·lectuals, especialment els estudiants, que entre els obrers''

Ningú, ni abans ni després, va assolir imitar, si més no a la distància, el poderós influx de Blanqui entre els estudiants. Fins abans que irrompés en l'escenari francès, els estudiants participaven en moviments estudiantils idealistes, de manera que quan canviava el quadrant del com bufava el vent polític del moment, els estudiants desapareixien com a factor d'influència, no obstant això el blanquisme va atrapar en la militància permanent, intel·lectual i bel·ligerant, als estudiants francesos durant gairebé tot el [[{{segle |XIX]]|s}}. Com una dada corroboratòria de l'atractiu que exercia sobre la intel·lectualitat del seu temps, cal admirar la qualitat dels seus seguidors: tot just va constituir la "Societat central repúblicana", immediatament es van afiliar a ella [[Charles Pierre Baudelaire]], [[Charles Bernard Renouvier]], [[Sainte-Beuve]] i [[Leconte de Lisle]].

A pesar que Louis Auguste Blanqui va ser fet presoner durant el període de temps que van esdevenir els fets de la Comuna de París, per a ningú va ser un secret que el gran animador i l'única influència dominant en ella va ser la de Blanqui a través dels seus seguidors, en particular per la fermesa i irreductibilidad del blanquisme, sobre la qual cosa diu Friedrich Engels: ''Educats en l'escola de la conspiració i units per la disciplina estricta que és inherent a ella, partien del punt de vista que un nombre relativament petit d'homes resolts i bé organitzats podia, en circumstàncies favorables, no només apoderar-se del timó de l'estat, sinó també, mitjançant un desplegament d'intensa i despietada energia, mantenir-se en el poder el temps necessari per a assolir que les masses participessin en la revolució... Això implicava per sobretot, la més estricta centralizació dictatorial''.

[[Fitxer:Blanqui.JPG|rightdreta|180px|thumb|''Màscara mortuòria de Louis Auguste Blanqui'']]

A pesar del seu èxit entre els joves estudiants pel seu activisme polític i la inflexibilitat de la seva conducta, el fracàs en general dels seus propòsits i la crítica i menyspreu dels revolucionaris pragmàtics, Blanqui va ser ràpidament oblidat, especialment pels grups estudiantils els quals giraren en contra de les premisses ideològiques que els van caracteritzar durant el [[{{segle |XIX]]|s}}, reduint el blanquisme davant el judici històric com a un moviment radical, inflexible i utòpic en el millor dels casos i en el pitjor, en un moviment que va servir, de manera involuntària, precisament a qui va combatre. Els judicis tant de Karl Marx com de Friedrich Engels, quan van criticar l'infantilisme ''revolucionari'' van estar destinats contra Blanqui i els seus radicals seguidors, això conjuminat al llarg període de [[propaganda]] soviètica a favor de l'[[ortodòxia]] marxista, foren una combinació fatal per a estendre la comprensió d'aquest home que va demostrar una gran valentia i lliurament en favor de la causa del comunisme. Blanqui fou un idealista, però el radicalisme armat que va caracteritzar la seva actuació, va impedir que es convertís en un heroi popular a França. Caldria esperar que a partir de la caiguda de la [[Unió Soviètica]], fos rescatada la memòria de Blanqui del panteó dels antiherois segons el [[politburó]], no obstant això, sembla que les condicions de l'actual realitat política i intel·lectual profetizan que seguirà en el seu perllongat oblit.

== Referències ==

== Bibliografia ==

== Enllaços externs ==

* [http://marxists.org/reference/archive/blanqui/index.htm Louis-Auguste Blanqui a Marxists.org] {{en}}