Mare de Déu dels Miracles: diferència entre les revisions

* La [[feliç]] troballa de la verge al mar. On es relata l'aparició de la verge entre les xarxes d'uns pescadors d'de Huelva i la seva entronització al monestir franciscà.

Una de les últimes i la més famosa de les llegendes és la que ens transmet l'aparició de la Verge al mar, a la platja de "Morla", en terme municipal de Palos, a prop del monestir. Segons aquesta tradició, estant uns pescadors d'de Huelva llançant les seves xarxes, van tenir per pesca la troballa de la imatge, la qual hauria aparegut en dos trossos, primer la Verge amb la meitat del cos del Nen i, posteriorment, la resta del Nen. Si bé, en haver-la trobat uns pescadors d'[[Huelva]], van voler emportar-se-la a la seva vila, cosa que no va acceptar la localitat [[Palerma]], i van començar uns litigis que a punt van estar d'acabar en batalla armada entre les dues viles. Va haver d'intervenir el pare guardià del convent en el litigi, ja que la seva opinió era respectada per ambdues viles, i aquest va prendre la decisió que, per resoldre l'assumpte, es diposités la Verge en una embarcació a prop del lloc on va aparèixer, deixant-la sola a l'embarcació, sense cap tripulant, on les espelmes la portessin. Per fi l'embarcació va arribar a parar a vores del paratge on està situat el monestir, i van decidir dedicar-li un altar a la imatge a l'esmentat cenobi franciscà.

Cada un de per si al·legaven sobre si la troballa era seva, fins i tot que prenent la mà la dita Guardiana dient, que no era matèria que per devoció es perdessin els pobles; que menys inconvenient era que es posessin en litigi i els que tinguessin dret a això se li donés possessió... I els dos llocs, Huelva i Palos, que eren els dos litigants, els d'de Huelva per haver-la tret i els de Palos pel seu terme... Es va anar alterant tant aquesta matèria que van arribar a punt de voler les dues viles a prendre les armes, després de diferents desafiaments, fins que va prendre la mà la dita pare Guardià... I tots es van convenir pel que sembla de l'esmentat Guardià... I tots van anar a "Morla" i el semblar de l'esmentat Padre Guardián tots ho van tenir per bé. I va ser, que en un vaixell de 33 colzes, es va posar aquesta Senyora i li van donar l'espelma sense quedar dins cap mariner, i es va venir on és avui venerada i lloada, i és col·locada aquesta Puríssima Senyora amb admiració i esglai de tots els que van veure aquest prodigi.

Hi havia diverses germandats, a part de la de Palos de la Frontera, com les d'de Huelva i Moguer, que junt amb la de Palos constituïen les denominades "Hermandades Majors", encara que també es coneix l'existència de germandats de San Juan del Puerto, Trigueros o Lucena del Puerto.[36]

Malgrat l'exclaustració de [[1835]], la imatge de la Verge va romandre al seu Santuari de la Rábida -casa legítima de la mateixa des de temps immemorial- fins que, el [[1891]], va ser traslladada a l'església parroquial de San Jorge Mártir de Palos de la Frontera, amb motiu de les restauracions al convent promogudes per l'estat espanyol, com a preparació per a la celebració del IV Centenari del [[Descobriment d'Amèrica]]. No obstant això, existeixen documents, alguns fins i tot oficials, que indiquen que la verge va ser traslladada a Palos arran de l'exclaustració, desmentits tots ells per actes i oficis, tant de la Diputació d'de Huelva, com de l'Ajuntament de Palos de la Frontera, conservats alguns d'ells a l'arxiu conventual de La Rábida.

L'antic patronatge de la Verge sobre el poble de Palos, que es va renovar el 1717, va ser finalment confirmat tant per l'Ajuntament, a petició del poble, com per [[Pau VI]], per mitjà de la Sagrada Congregació de Ritus el [[12 de maig]] de [[1967]]. El poble va celebrar un acte solemne a la plaça de l'Església de San Jorge el [[24 de setembre]] de l'esmentat any, presidida pel llavors bisbe d'de Huelva, José María García la Higuera, que li va imposar una corona com a símbol del patrocini sobre la localitat.

Finalitzada la Guerra Civil i tornada la imatge al monestir, en els anys posteriors es va reinstaurar la Germandat de la Verge dels Miracles el [[1954]], que es van redactar uns nous estatuts que van ser aprovats per decret del primer bisbe de la recentment creada diòcesi d'de Huelva, Pedro Cantero Cuadrado, el [[13 de juliol]] de [[1954]]. Aquests estatuts van ser renovats el [[1984]], adaptant-los a les noves normes diocesanes conformes al Concili Ciutat del Vaticà II i incloent al si de la germandat, també com a titular, el patró de Palos de la Frontera, San Jorge Mártir.Finalment, i igual com la resta de germandats i confraries de la diòcesi d'de Huelva, a partir de [[desembre]] de [[1997]], els estatuts de la germandat, com els de la resta de tota la província diocesana, van haver de ser renovats i adaptat a l'"Estatut Marc" promogut pel bisbat onubense.