Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: d'Huelva > de Huelva
* El presumpte origen apostòlic de la imatge. Tracta de la portada de la imatge, des de Terra Santa a Palos, i que l'esmentada talla seria obra de l'evangelista San Lucas.
* La verge durant el període de dominació àrab. Compte com, per evitar una profanació i que fos ultratjada la imatge per part dels sarraïns, l'haurien dipositat al mar per rescatar-la en un moment més oportú.
* La [[feliç]] troballa de la verge al mar. On es relata l'aparició de la verge entre les xarxes d'uns pescadors d'de Huelva i la seva entronització al monestir franciscà.
 
Tant el PÀG. Angel Ortega, el PÀG. Sebastian Garcia i altres autors es fan eco de les esmentades llegendes, tots ells inspirats majoritàriament a l'esmentat còdex de [[1714]].
== [[Reconquesta]]: Aparició al mar ==
 
Una de les últimes i la més famosa de les llegendes és la que ens transmet l'aparició de la Verge al mar, a la platja de "Morla", en terme municipal de Palos, a prop del monestir. Segons aquesta tradició, estant uns pescadors d'de Huelva llançant les seves xarxes, van tenir per pesca la troballa de la imatge, la qual hauria aparegut en dos trossos, primer la Verge amb la meitat del cos del Nen i, posteriorment, la resta del Nen. Si bé, en haver-la trobat uns pescadors d'[[Huelva]], van voler emportar-se-la a la seva vila, cosa que no va acceptar la localitat [[Palerma]], i van començar uns litigis que a punt van estar d'acabar en batalla armada entre les dues viles. Va haver d'intervenir el pare guardià del convent en el litigi, ja que la seva opinió era respectada per ambdues viles, i aquest va prendre la decisió que, per resoldre l'assumpte, es diposités la Verge en una embarcació a prop del lloc on va aparèixer, deixant-la sola a l'embarcació, sense cap tripulant, on les espelmes la portessin. Per fi l'embarcació va arribar a parar a vores del paratge on està situat el monestir, i van decidir dedicar-li un altar a la imatge a l'esmentat cenobi franciscà.
Mapa topogràfic del [[segle XVIII]] dels ''[[Lugares colombinos]]''.
 
 
I va ser en aquesta forma: que calant el primer llanci van treure la imatge de la Sobirana Reina amb la meitat del cos del Nen... Ja van secundar un altre i van treure el que faltava del Nen. I prenent-lo el religiós, el va aplicar sobre l'altre mitjà i sense cap diligència va quedar unit. (...)
Cada un de per si al·legaven sobre si la troballa era seva, fins i tot que prenent la mà la dita Guardiana dient, que no era matèria que per devoció es perdessin els pobles; que menys inconvenient era que es posessin en litigi i els que tinguessin dret a això se li donés possessió... I els dos llocs, Huelva i Palos, que eren els dos litigants, els d'de Huelva per haver-la tret i els de Palos pel seu terme... Es va anar alterant tant aquesta matèria que van arribar a punt de voler les dues viles a prendre les armes, després de diferents desafiaments, fins que va prendre la mà la dita pare Guardià... I tots es van convenir pel que sembla de l'esmentat Guardià... I tots van anar a "Morla" i el semblar de l'esmentat Padre Guardián tots ho van tenir per bé. I va ser, que en un vaixell de 33 colzes, es va posar aquesta Senyora i li van donar l'espelma sense quedar dins cap mariner, i es va venir on és avui venerada i lloada, i és col·locada aquesta Puríssima Senyora amb admiració i esglai de tots els que van veure aquest prodigi.
SANTIAGO, Fr. Felipe de, "Còdex", [[1714]].
 
El [[segle XVII]] va rebre una major rellevància la festivitat, gràcies a l'especial jubileu que [[Gregorio XV]] va concedir a la festivitat de la Porciúncula, estenent a totes les esglésies franciscanes del món la indulgència plenària que [[Honorio III]] va concedir a la petita església italiana. La festa, augmentada amb l'especial indulgència del "perdó d'Asís", concedida a tots els fidels que visitessin la Rábida, va atreure multitud de fidels, ja no només de Palos de la Frontera, sinó de tota la comarca: [[Huelva]], [[Moguer]], etc.
 
Hi havia diverses germandats, a part de la de Palos de la Frontera, com les d'de Huelva i Moguer, que junt amb la de Palos constituïen les denominades "Hermandades Majors", encara que també es coneix l'existència de germandats de San Juan del Puerto, Trigueros o Lucena del Puerto.[36]
 
El festeig començava la vigília de l'esmentat dia i, abans de fer-se de dia, ja estaven els fidels al convent, on el primer acte del cerimonial era la processó de la imatge pel paratge proper, sortint del monestir portada pels frares, passant després de mans d'una a una altra germandat, fins que era novament dipositada a les mans dels frares que la tornaven al seu altar. Seguien els actes amb oficis cada una de les germandats, fins a:
== Trasllat a Palos el [[1891]] ==
 
Malgrat l'exclaustració de [[1835]], la imatge de la Verge va romandre al seu Santuari de la Rábida -casa legítima de la mateixa des de temps immemorial- fins que, el [[1891]], va ser traslladada a l'església parroquial de San Jorge Mártir de Palos de la Frontera, amb motiu de les restauracions al convent promogudes per l'estat espanyol, com a preparació per a la celebració del IV Centenari del [[Descobriment d'Amèrica]]. No obstant això, existeixen documents, alguns fins i tot oficials, que indiquen que la verge va ser traslladada a Palos arran de l'exclaustració, desmentits tots ells per actes i oficis, tant de la Diputació d'de Huelva, com de l'Ajuntament de Palos de la Frontera, conservats alguns d'ells a l'arxiu conventual de La Rábida.
 
També consta que, encara que el convent continuava sent la seva casa malgrat l'exclaustració, a finals del XIX entre [[1888]] i [[1891]], els trasllats a Palos van ser més freqüents i la seva estada era més prolongada en el temps, tot això amb el consentiment de la Diputació provincial que era la que tutelava les destinacions de La Rábida en aquella època.
== Confirmació del patronatge sobre Palos de la Frontera ==
 
L'antic patronatge de la Verge sobre el poble de Palos, que es va renovar el 1717, va ser finalment confirmat tant per l'Ajuntament, a petició del poble, com per [[Pau VI]], per mitjà de la Sagrada Congregació de Ritus el [[12 de maig]] de [[1967]]. El poble va celebrar un acte solemne a la plaça de l'Església de San Jorge el [[24 de setembre]] de l'esmentat any, presidida pel llavors bisbe d'de Huelva, José María García la Higuera, que li va imposar una corona com a símbol del patrocini sobre la localitat.
 
== Coronació Pontifícia i Real ==
El [[16 de gener]] de [[1723]], fra Felipe va dirigir a l'autoritat eclesiàstica de l'Arquebisbat de Sevilla una petició per a la seva aprovació, on s'exposava la fundació de l'esmentada Germandat amb seu al convent de la Rábida i les regles d'Hermandad aprovades pels germans. El fiscal general de l'Arquebisbat va dictaminar positivament perquè fos aprovada l'esmentada regla, sent finalment aprovada per l'Arquebisbe de Sevilla, Luis de Salcedo i Azcona, el [[17 de febrer]] de [[1723]].
 
Finalitzada la Guerra Civil i tornada la imatge al monestir, en els anys posteriors es va reinstaurar la Germandat de la Verge dels Miracles el [[1954]], que es van redactar uns nous estatuts que van ser aprovats per decret del primer bisbe de la recentment creada diòcesi d'de Huelva, Pedro Cantero Cuadrado, el [[13 de juliol]] de [[1954]]. Aquests estatuts van ser renovats el [[1984]], adaptant-los a les noves normes diocesanes conformes al Concili Ciutat del Vaticà II i incloent al si de la germandat, també com a titular, el patró de Palos de la Frontera, San Jorge Mártir.Finalment, i igual com la resta de germandats i confraries de la diòcesi d'de Huelva, a partir de [[desembre]] de [[1997]], els estatuts de la germandat, com els de la resta de tota la província diocesana, van haver de ser renovats i adaptat a l'"Estatut Marc" promogut pel bisbat onubense.
 
La germandat de Nostra Senyora dels Miracles és l'encarregada de realitzar tots els actes religiosos commemoratius a la imatge de la Verge, tant durant el mes d'agost en què es concentren les festes patronals i romeria en honor de la Verge, com durant la resta de l'[[any]], realitzant diferents actes tant religiosos com festius i civils.
1.113.725

modificacions