Diferència entre revisions de la pàgina «Capil·lar sanguini»

m
cap resum d'edició
m
[[Image:Illu capillaries ca.svg|thumb|300px|Estructures de la [[microcirculació]]]]
Els '''capil·lars''' són els [[vas sanguini|vasos sanguinis]] de menor diàmetre, estanla formatsseva solamentparet perestà unaformada capanomés deper l'[[teixitendoteli]] amb el seu suport, el que permet l'intercanvi de substàncies entre la [[sang]] i les substàncies que es troben al voltant d'aquesta.
 
== Histologia ==
La [[paret capil·lar]] està formada per una capa de [[endoteli|cèl·lules endotelials]] extremadament aplanades, una làmina basal i una petita xarxa de [[fibra reticular|fibres reticulars]]. Poden associar-se a la paret capil·lar algunes cèl·lules mesenquimàtiques indiferenciades. En alguns punts, les cèl·lules pericapil·lars es diferencien més i tenen unes prolongacions ramificades que s'estenen circularment entorn del capil·lar. Aquestes cèl·lules anomenades [[perícits]], es pensa que puguin ser contràctils. Les pròpies cèl·lules endotelials poden contreure's després d'un estímul mecànic i per això sembla innecessari atribuir variacions de la grandària de la llum a cèl·lules especials de la paret capil·lar.
 
El calibre dels capil·lars de les diferents parts del cos varia entre uns límits relativament estrets, entre 8 i 12 micròmetres, i permet el pas amb dificultats de les cèl·lules sanguínies. En els [[òrganÒrgan (anatomia)#Òrgans en animals|òrgans]] que estan en un estat d'activitat funcional mínima, molts capil·lars estan estrets de tal manera que tot just circula sang per ells. Ordinàriament, només el 25 per 100 del jaç capil·lar total del [[cos humà|cos]] està obert, però quan augmenta l'activitat, els capil·lars s'obren i es restaura el flux per a atendre a les necessitats locals d'[[oxigen]] i [[nutrient|nutrients]]. En els talls transversals dels capil·lars petits, una cèl·lula endotelial pot estendre's al voltant de tota la llum. En els capil·lars majors, la paret pot estar constituïda per dues o tres cèl·lules. S'estima que la longitud total de tots els capil·lars del cos humà és d'uns 10.000.000 quilòmetres.
 
== Tipus de capil·lars ==
* '''Capil·lars venosos''': encarregats de dur sang desoxigenada cap al [[cor]] per mitjà de les vènules on es troben les venes perquè després aquest ho bombi a les diferents parts del cos.
 
* '''Capil·lars arterials''': encarregats de transportar la sang oxigenada als diferents [[teixitTeixit (biologia)|teixits]]s i òrgans. No obstant això, amb la resolució que proporciona el microscopi de llum, els capil·lars dels diferents teixits i òrgans semblen molt semblants, però amb el microscopi electrònic han pogut distingir-se sobre la base de les diferències de l'endoteli almenys dos tipus morfològics distints.
 
* '''Capil·lars continus o de tipus muscular''': en el [[múscul]], el [[teixit nerviós]] i els teixits conjuntius del cos, l'[[endoteli]] forma una capa prima ininterrompuda al voltant de tota la circumferència del capil·lar.
 
* '''Capil·lars fenestrats o viscerals''': en el [[pàncrees]], el [[tub digestiu]] i les [[glàndula endocrina|glàndules endocrines]], l'endoteli varia de grossor, i algunes regions summament primes estan interrompudes per fenestracions circulars o porus de 80 a 100 nanòmetres, tancats per un diafragma molt prim. Quan se'ls veu de front en les micrografies de microscopi electrònic d'escombra o en preparacions de criofractura, els porus apareixen distribuïts de manera molt regular amb una distància de centre a centre d'uns 130 nanòmetres. En aquests capil·lars fenestrats, les àrees que mostren porus constitueixen només una part de la paret del got sent la resta semblant a l'endoteli dels capil·lars de tipus muscular. Les proporcions relatives d'àrees fenestrades i no fenestrades, varien en els capil·lars dels diferents òrgans. Entre els capil·lars fenestrats, els del [[glomèrul]] renal]] semblen ser una excepció pel fet que els porus no estan tancats per diafragmes, i la seva làmina basal és fins a tres vegades més gruixuda que la dels altres capil·lars. El líquid travessa la paret a una velocitat cent vegades major que en els capil·lars del múscul, fenomen que afecta directament la pressió arterial.
 
== Fisiologia dels capil·lars ==
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Capillar Sanguini}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Vasos sanguinis]]
54.848

modificacions