Revisió del 03:02, 26 nov 2015 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.413 edits m Robot endreça categories ← Edició anterior		Revisió del 23:45, 1 feb 2016 modifica desfés 88.8.167.24 (discussió) →‎Edifici Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 40: Entrats de ple al segle XX, l'Institut disposava d'un gran solar en la part est de l'edifici, entre aquest i el carrer Nou; en temps, havia estat usat com a horta de l'Escola d'Agricultura i ara, als anys vint, és cedit per a practicar-hi l'esport que ja comença a fer furor: el futbol; fins i tot, l'any 1923 és usat per la [[Unió Esportiva Figueres]]. Posteriorment aquest espai, després de llargues gestions, fou destinat a la ubicació del futur centre escolar Sant Pau, el qual obrí portes el 1933. De mica en mica el Centre de segon ensenyament anava perdent espai al seu entorn: a l'ala nord del claustre de l'Institut hi havia hagut un temple que dècades enrere s'havia ensorrat; desenrunat el solar, l'ajuntament el destinà a la construcció d'una escola d'arts i oficis i a eixamplar l'avinguda, futur carrer de Muntaner; no es féu ni una cosa ni l'altra, ans el contrari: l'any 1958 l'ajuntament, en un gest explicable només pel context politicoideològic del [[nacionalcatolicisme]] de l'època, cedí el solar al bisbat i s'hi edificà el temple que hi ha avui dia. La darrera pèrdua de disponibilitat espacial del Centre tingué lloc el 1977 quan el consistori, gairebé cent anys després que un altre ajuntament hagués dissenyat la plaça de davant per a l'expansió de l'alumnat, l'asfaltà i convertí en aparcament d'automòbils. Aquesta plaça havia estat enjardinada el 1943, i el 1948 hom construí l'actual façana neoclàssica; durant la dècada dels setanta es deformà i s'embordeí la singularitat del claustre quadrilàter a l'aixecar un pis sobre el costat sud: calia encabir els alumnes, en gran nombre a causa dels retards endèmics en la construcció del nou centre – l’[[Alexandre Deulofeu]] - que finalment es produí el 1978. ~~== Edifici ==~~ L'edifici de l'institut és neoclàssic de principi del segle XIX. Està inclòs en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]]. Està situat al costat de l'església de la Immaculada. És un edifici de planta baixa i dos pisos.<ref name="patmapa"/> La façana està ordenada amb un cos central i dos cossos, un a cada banda amb finestres al primer i segon pis, amb pintures geomètriques decoratives entre les finestres d'aquest segon pis. De la façana destaca el cos central que recorda a una església renaixentista. Encoixinat fins al primer pis, i en el segon un balcó amb l'obertura emmarcada per una motllura i dos gran volutes a cada costat del balcó. Continua amb una gran cornisa que dóna lloc a dues volutes més petites que les anteriors i que sostenen un frontó. Pel que fa al seu interior tot l'edifici es situa al voltant d'un claustre, de planta quadrangular, que en l'actualitat presenta uns arcs de mig punt, amples, sostinguts per columnes de fust gruixut i quadrat. Un dels costats presenta un sòcol de pedra d'uns 75 cm. d'alçada que el tanca. Hi ha una petita entrada en la part central d'aquest costat.<ref name="patmapa"/> A la planta baixa s'hi ubiquen: les sales de professors, despatxos, i cinc aules; els lavabos, l'habitatge del bidell, i laboratori. Totes les dependències estan retocades. El primer pis presenta aules, i el que havia estat l'antiga biblioteca i un petit museu. El costat dret ha sofert la reforma d'un segon pis, totalment nou, -1974 aproximadament-. Les parts visibles i no retocades, de l'antic edifici, són de construcció senzilla, sense ornamentació. Té una façana que dóna al Col·legi Sant Pau on es conserva una clau de volta datada del 1556 amb una figura exempta, que podria ser la mare de Déu. Aquesta clau es trobava a l'antic convent, i seria on es situarien les cambres dels monjos.<ref name="patmapa"/> ~~==Personatges il·lustres==~~ El centre, juntament amb l'[[institut Vicens Vives]] de [[Girona]] fundat també per Julián González de Soto el [[1845]], fou durant dècades un dels dos únics de la província i va atreure, tant de docents com de discents diverses personalitats que excel·liren en diversos àmbits de la cultura.

Institut Ramon Muntaner: diferència entre les revisions