Leucòtea: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaços interns
afegeixo dades i referència
Línia 1:
[[File:Odysseus and Ino by Alessandro Allori.jpg|thumb|Odisseu i Leucòtea, per [[Alessandro Allori]]]]
'''Leucòtea''' és el nom d'una deessa marina de la [[mitologia grega]]. En la seva vida mortal havia estat [[Ino]], però [[Hera]] la va fer tornar boja com a càstig per desobeir-la i es va ofegar al mar. Per això els déus la van transformar en una divinitat marina, tal com apareix a ''[[Les Metamorfosis]]''. Una altra versió la fa una transformació de la nimfa [[Hàlia (mitologia)|Hàlia]].
'''Leucòtea''' (en [[grec antic]] Λευκοθέα, ''Leucothéa'') és el nom d'una deessa marina de la [[mitologia grega]]. En la seva vida mortal havia estat [[Ino]], filla de [[Cadme]] i d'[[Harmonia (filla d'Ares)|Harmonia]].
 
Després de la mort de [[Sèmele]], la seva germana, Ino va convèncer [[Atamant]], el seu marit, per recollir [[Dionís]], el déu nen, i educar-lo amb els seus fills, [[Learc]] i [[Melicertes]]. Però [[Hera]], plena d'ira per haver acollit el fruit dels amors adúlters del seu marit, [[Zeus]], va embogir Atamant i Ino enviant-li la [[Fúries|fúria]] [[Tisífone]]. Ino va ficar el seu fill Melicertes en una olla d'aigua bullent, i Atamant, pensant que Learc era un cérvol, el matà amb la seva llança. Ino es va llençar al mar amb el cadàver de Melicertes. Els déus marins, compadint-se d'ella la van transformar en [[Nereides|nereida]], i al seu fill el van convertir en el petit déu [[Palèmon (déu)|Palèmon]]. La deessa Blanca, o deessa de la Boira és l'epítet que rep Leucòtea. Ella i el seu fill Palèmon protegeixen els mariners i els guien enmig de la tempesta.
 
A l'''[[Odissea]]'', [[Homer]] explica que Leucòtea va salvar [[Odisseu]] després de què [[Calipso (mitologia)|Calipso]] el deixés tornar a casa i li oferís una barca atrotinada. [[Posidó]], al veure l'embarcació, la va destrossar amb un cop de mà, i Odisseu es submergí cap al fons del mar pel pes de les robes riquíssimes que portava. La seva força li va permetre treure's aquella roba i sortir a la superfície, abans d'ofegar-se. Allà l'esperava Leucòtea, convertida en gavina, per a despistar a Posidó. Li va donar a Odisseu un vel màgic que, lligat a la cintura, el lliuraria d'ofegar-se. Odisseu la va obeir, i, deixant de banda les restes de l'embarcació on potser s'hauria pogut agafar, es va allunyar nedant, i Posidó no el va poder localitzar. Amb ajuda d'[[Atena]] que va calmar els vents, Odisseu va arribar a l'illa dels [[feacis]] on va poder descansar.
 
Una altra versió la fa una transformació de la nimfa [[Hàlia (mitologia)|Hàlia]].
 
A Roma, Leucòtea va ser identificada amb '''[[Mater Matuta]]''', el temple de la qual es trobava al [[Forum Boarium]], no lluny del port de la ciutat. El seu fill Palèmon es va identificar amb el déu Portú, el déu dels ports.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i llatina|pàgines=322-323|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
 
== Referències ==
{{referències}}
 
 
{{Commonscat}}
{{ORDENA:Leucotea}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Déus de la mitologia grega]]