Diferència entre revisions de la pàgina «Edil romà»

2 bytes afegits ,  fa 4 anys
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-]] però +]], però))
(→‎Origen: retoc)
Sembla que després del nomenament dels edils curuls, les funcions originalment exerides pels edils plebeus eren exercides amb poques excepcions,
per tot tots els edils indiferentment. Durant els cinc dies després de ser escollits o d'assumir el càrrec se'ls requeria to determine by lot, o per acord
entre ells mateixos, quines parts de les ciutats s'havien de fer càrrec sota la seva superintendència; i cada edil havia de tenir cura solament de la neteja i pavimentació dels carrers del seu districte.<ref>Tabul. Heracl. ed. Mazoch</ref>
 
En la superintendència dels festivals públics i solemnitats, hi havia més distinció entre els dos tipus de edils. Diverses d'aquests festivals, com el de [[Flora]]<ref>Ciceró Verr. v. 14; Ovidi. Fast. v. 278</ref> i [[Ceres (mitologia) |Ceres]], eren supervisats pels dos tipus d'edils de forma indiferent; però els [[jocs plebeus]] (''plebeii ludi'') estaven sota la superintendència dels edils plebeus,<ref>Livi, XXXI, 50</ref> qui tenien un subsidi de moneda per aquest propòsit; i les multes que recaptaven els ''pecuarii'', i altres, semblaven ser apropiades a aquest efecte entre altres propòsits.<ref>Livi. X:23; XXVII 6; Ovidi, Fast. v. 278&c</ref> La celebració dels ''ludi magni ''o'' Romani'', dels ''Ludi acenici'', i els ''Ludi Megalesii ''o'' Megalenses'', pertanyien especialment als edils curuls <sub>Livi XXXI 50</sub>
i era en tals ocasions que incorrien en una despesa prodigiosa, amb la intenció de complaure la gent i assegurant els seus vots en futures eleccions. Aquesta despesa extravagant dels edils emergí després del final de la Segona Guerra Púnica i s'incrementà amb les oportunitats en que els individus tenien d'enriquir-se després que l'exèrcit romà ocupés la Grècia, Àfrica i [[Hispània]]. Fins i tot la prodigalitat dels emperadors sobrepassat amb escreix el que un sol edil curul sota la república; com [[Gai Juli Cèsar]]<ref>Plutarc, ''Caesar'', 5</ref> més tard dictador, [[Publi Corneli Lèntul Espinter (cònsol) |Publi Corneli Lèntul Espinter]], i, per sobre de tots, [[Marc Emili Escaure (cònsol)|Marc Emili Escaure]], la despesa del que es limitava al simple espectacle, sinó que comprenia despesa pública com la reparació de les muralles, drassanes, portals i aqüeductes.<ref>Ciceró, ''de Off.'' II 17; Plini, ''Historia Naturalis'' XXXIII 3 XXXVI 15</ref>