Edil romà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Origen: retoc
→‎Origen: correcció i retocs
Línia 38:
El 45 aC Juli Cèsar causà cause dos edils curuls i foren escollits quatre edils plebeus; i a partir de llavors, com a mínim fins que l'ofici mantingué la seva importància foren escollits sis edils anualment. Els dos nous edils plebeus foren anomenats ''Cereales'', i el seu deure era vetllar per l'abastiment de gra. Tot i que el seu ofici podria no haver sigut de gran importància després de la institució del [[prefecte de l'annona]] per August, no hi ha dubte que si existiren durant diversos segles i com a mínim fins al temps de [[Gordià]].
 
Els edils pertanyien a la classe dels magistrats menors. Dionisi constata que els edils eren escollits pels comicis curiats (IX 43); però això és improbable. Els edils plebeus eren escollits entre els [[comicis centuriats]], però més tard entre els comicis tribunats (Dionys. VI 90 IX 43.49; Livi II 56, 57), aquests comicis curiats els edils curuls també eren escollits en aquella època (Plutarc, Marius, 5), però sembla que hi havia votacions separades pels edils curuls i plebeus, i que els edils curuls s'escollien primer. Sembla que abans de la llei lex annalis un ciutadà de roma major de vint-i-set anys podia ser candidat per qualsevol ofici. Aquesta lex annalis, que fou aprovada a instància del tribú L Villius Tappulus el 180 aC, fixà l'edat en que es podien presentar (Livi, XL 44)
Els edils pertanyien a la classe dels magistrats menors. Dionisi constata que els edils eren escollits pels comicis curiats (IX 43); però això és improbable.
Els edils plebeus eren escollits entre els [[comicis centuriats]], però més tard entre els comicis tribunats (Dionys. VI 90 IX 43.49; Livi II 56, 57),
aquests comicis curiats els edils cuuruls també eren escollits en aquella època (Plutarc, Marius, 5), però sembla que hi havia votacions separades
pels edils curuls i plebeus, i que els edils curuls s'escollien primer. Sembla que abans de la llei lex annalis un ciutadà de roma major de vint-i-set anys
podia ser candidat per qualsevol ofici. Aquesta lex annalis, que fou aprovada a instància del tribú L Villius Tappulus el 180 aC, fixà l'edat en que es
podien presentar (Livi, XL 44)
El passatge de Livi no menciona quines erenaquestes edats fixades per la llei; però per altres fonts romanes que l'edat fixada per a ser edil era de
trenta-sis anys. Aquesta, com a mínim, era l'edat en que un home podia ser candidat per a edil curul, i no sembla que hi hagués diferències per a ser
edil plebeu. En temps de Ciceró, els edils s'escollien sovinet el juliol, el lloc usual d'elecció era el Camp de Mart, i el magistrat que presidia l'elecció era un cònsol.
 
Els edils existiren sota els emperadors, però els seus poders foren gradualment minvats, i les seves funcions exercides per nous oficials creats pels emperadors. Després de la batalla d'Accium, August appointed a prefectus urbi, qui exercia de policia general, el qual havia estat originalment un dels deures dels edils. August també prengué als edils o ho exercií ell mateix, l'ofici de la superintendència dels ritus eligiosos, i el banishing de la ciutat de les cerimònies foranes, també assumí la superintendència dels temples, i possiblement desproveí els edils de les seves funcios originals.
emperadors. Després de la batalla d'Accium, August appointed a prefectus urbi, qui exercia de policia general, el qual havia estat originalment un dels
deures dels edils. August també prengué als edils o ho exercií ell mateix, l'ofici de la superintendència dels ritus eligiosos, i el banishing
de la ciutat de les cerimònies foranes, també assumí la superintendència dels temples, i possiblement desproveí els edils de les seves funcios originals.
Això serveix per explicar que Dió Cassi (Lv. 24) that no ones was willing exercir un caàrrec contemplatiu, i august was llavors reduced to the necessitu of
compelling persons to take it: persones accordingly escullides by lot, out of thiose who had served the offic o questor i tribú; i així es féu des de llavors.