Dècada del 1870: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 10:
== Ciència i tecnologia ==
 
En el camp de la química, [[Norman Lockyer]] i [[Edward Frankland]] proposaven el 1870 que el gas detectat en observacions solars havia de ser anomenat '[[heli]]'.<ref>Thomson, W. (1872) ''Report of the British Association for the Advancement of Science'' '''99'''.</ref><ref>{{cite web|title=Discovery of Helium|url=http://www-solar.mcs.st-and.ac.uk/~clare/Lockyer/helium.html|work=Sir Joseph Norman Lockyer|accessdate=2011-03-30}}</ref> Dos anys després, [[Robert Chesebrough]] [[patent]]ava la [[vaselina]] als [[Estats Units]]<ref>U.S. Patent 127.568</ref> i [[Charles-Adolphe Wurtz]] descobria la [[reacció aldòlica]]. El 1873, [[Jacobus Henricus van 't Hoff]] i [[Joseph Achille Le Bel]], treballant independentment, desenvolupen un model d'[[enllaç químic]] que explica els experiments de quiralitat de [[Pasteur]] i proporciona una causa física per a l'[[activitat òptica]] de compostos quirals<ref>{{cite web |title=Jacobus Henricus van't Hoff |work=Chemical Achievers: The Human Face of Chemical Sciences |publisher=Chemical Heritage Foundation |year=2005 |url=http://www.chemheritage.org/classroom/chemach/chemsynthesis/vanthoff.html |accessdate=2007-02-22}}</ref> i l'any següent, proposen que els [[model molecular|models moleculars]] orgànics poden ser [[tridimensional]]s.<ref>{{cite book|title=The Foundations of Stereo Chemistry: Memoirs by Pasteur, van 't Hoff, Lebel and Wislicenus|location=New York|publisher=American Book Co.|year=1901}}</ref> També el 1874 [[Othmar Zeidler]] sintetitza per primer cop [[DDT]]<ref>{{EHC-ref|id=009|name=DDT and its derivatives|date=1979|isbn=92-4-154069-9}}</ref> i [[C. R. Alder Wright]] l'[[heroïna]]. També en aquest fructífer any, [[Per Teodor Cleve]] teoritza que el [[didimi]] de fet són dos elements, i seria el 1885 quan [[Carl Auer von Welsbach]] provaria la teoria amb la descoberta del [[neodimi]] (60) i el [[praseodimi]] (59). Primerament, [[Paul Emile Lecoq de Boisbaudran]] descobria el [[gal·li]] espectroscòpicament el 1895 i més endavant durant l'any, aconseguia obtenir el metall lliure mitjançant l'[[electròlisi]] del seu hidròxid. Era el primer [[Eka|element predit per Dmitri Mendeleev]] que s'identificava.<ref>{{cite journal|title=Caractères chimiques et spectroscopiques d'un nouveau métal, le gallium, découvert dans une blende de la mine de Pierrefitte, vallée d'Argelès (Pyrénées)|first=Lecoq|last=de Boisbaudran|page=493|journal=[[Comptes rendus de l'Académie des sciences]]|volume=81|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k3038w/f490.table|accessdate=2008-09-23}}; {{cite journal |doi=10.1002/andp.18762351216 |title=Ueber die physikalischen Eigenschaften des Galliums |year=1876 |last1=De Boisbaudran |first1=Lecoq |journal=Annalen der Physik und Chemie |volume=235 |issue=12 |pages=649|bibcode=1876AnP...235..649D}}</ref><ref>{{cite journal|title=The discovery of the elements. XIII. Some elements predicted by Mendeleeff|pages=1605–1619|last=Weeks|first=Mary Elvira|authorlink=Mary Elvira Weeks|doi=10.1021/ed009p1605|journal=[[Journal of Chemical Education]]|volume=9|issue=9|year=1932|bibcode=1932JChEd...9.1605W}}</ref><ref>{{cite book|title=The Ingredients: a Guided Tour of the Elements|last=Ball|first=Philip|publisher=Oxford University Press|page=105|year=2002|isbn=0-19-284100-9}}</ref>
En el camp de la química, [[Norman Lockyer]] i [[Edward Frankland]] proposaven el 1870 que el gas detectat en observacions solars havia de ser anomenat '[[heli]]'.<ref>Thomson, W. (1872) ''Report of the British Association for the Advancement of Science'' '''99'''.</ref><ref>{{cite web|title=Discovery of Helium|url=http://www-solar.mcs.st-and.ac.uk/~clare/Lockyer/helium.html|work=Sir Joseph Norman Lockyer|accessdate=2011-03-30}}</ref> L'any següent, [[Robert Chesebrough]] [[patent]]ava la [[vaselina]] als [[Estats Units]]<ref>U.S. Patent 127.568</ref> i [[Charles-Adolphe Wurtz]] descobria la [[reacció aldòlica]].
 
== Filosofia ==