Albert I de Bèlgica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot migra infotaula Monarca a infotaula Polític. Vegeu VP:Adaptació plantilles
m Canvis menors, neteja AWB
Línia 41:
 
== Formació: senador de dret ==
[[Fitxer:Canal Albert.jpg|thumb|leftesquerra|Monument pel rei Albert I a l'inici del [[canal Albert]] a [[Lieja]]]]La seva carrera política s'inicià al senat belga al qual va ésser senador de dret, non elegit, de l'any [[1893]] fins a l'any [[1898]]. Sense mandat dels electors, els fills del rei tenen un paper discret com senador i només han d'utilitzar aquest fòrum per a tractar temes d'interès general. Albert va interessar-se al desenvolupament de la infraestructura viària, ferràviària i naval. Més tard, el canal d'[[Anvers]] a [[Lieja]], una idea que va sostenir va rebre el seu nom: el [[Canal Albert]]. L'any [[1909]] succeí al seu oncle [[Leopold II de Bèlgica]].
 
== Regnat ==
Home de gran coratge prengué el control de les tropes belgues durant la [[Primera Guerra Mundial]] i mostrà la seva oposició a les tropes austrogermàniques. La invasió alemanya era una vulneració del [[tractat de Londres (1839)]], pel qual [[Prússia]] garantia la neutralitat de [[Bèlgica]]. Albert no va pas seguir el govern en exili a ''Saint-Adresse'' a prop de [[Le Havre]] a [[França]]. El fet que va romandre al país i sostenir les tropes als marges de l'[[IJzer]] li va valdre molta simpatia després de la guerra. Participà amb els aliats en les maniobres defensa i d'alliberament del país.
 
Durant el seu regne, el parlament introduí el sufragi universal ([[1919]]) després d'un conflict social i polític que va començar al [[{{segle |XIX]]|s}}. Les centenars de milers víctimes al camp de batalla de l'IJzer van palesar la injustícia d'heure de morir per a la pàtria sense mai heure el dret de votar per a la mateixa. Sembla que Albert havia comprès que el somni latent d'absolutisme dels seus predecessors Leopold I i II, era una cosa del passat.
 
[[Fitxer:Roy-måtche.jpg|thumb|Espadat on Albert I morí]]Tingué cura del desenvolupament de les arts, de les infraestructures i de la ciència. Assegurà l'arbitratge informal del parlament entre els partits catòlics, liberals i socialistes i el conflict créixent entre la gent de parla francesa i neerlandesa. Va sostenir discretament el projecte de la creació de la primera universitat de parla neerlandesa que va obrir-se el [[1930]] a [[Gant]] mentre que va respectar les prerrogatives dels parlaments.
Línia 59:
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol= [[Reis dels belgues]] |abans= [[Leopold II de Bèlgica|Leopold II]] |després= [[Leopold III de Bèlgica|Leopold III]] |anys= [[1909]]–[[1934]]}}
{{Finalitza taula}}
 
Línia 66:
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Albert I De Belgica}}
[[Categoria:Reis dels belgues]]