Amir Ghazi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
m Canvis menors, neteja, replaced: de A → d'A AWB |
||
Línia 3:
Entre [[1104]] i [[1106]] va perdre part dels seus territoris davant els seljúcides de [[Konya]], (incloent [[Malatya]] el [[1106]]). El [[1105]] es va apoderar d'[[Elbistan]] que pertanyia al [[comtat d'Edessa]]. El juny de [[1106]] els seljúcides van atacar Malatya i la van ocupar el [[2 de setembre]]. A la mort de [[Kilidj Arslan I]] va donar suport al seu gendre, el seljúcida [[Masud I]], per esdevenir soldà<ref>[http://turkmeniya.narod.ru/dynasties-in-turkey.html "Turkmen Ruling Dynasties in Asia Minor"]</ref> i amb aquest ajut Masud va fer matar el seu pare Kahan Shah ([[1116]]) i es va apoderar de Konya mentre els seus oncles governaven a [[Ankara]] i a [[Malatya]].
El [[1118]] l'emir Mengüdjek Ahmad d'[[Erzindjan]] i de [[Kamakh]] o [[Kemakh]] va atacar Malatya governada pel seljúcida [[Toghrul Arslan]] ([[15 de març]]). Toghrul va demanar la protecció del conte d'Edessa però [[Balak]], emir [[ortúquida]] de [[Khartpert]] i [[atabeg]] de Malatya va reaccionar i va fer una expedició a Erzindjan amb el suport
Més tard Amir Ghazi es va aliar a Toghrul Arslan de Malatya (i al seu atabeg Balak) i el [[1120]] va derrotar a l'emir d'Erzindjan Ibn Mengüdjek i al seu aliat, el dux de Trebisonda. Ibn Mengüdjek fou fet presoner però fou alliberat (era el gendre d'Amir Ghazi) i això va provocar el trencament de l'aliança amb Toghrul Arslan.
El 1124 va morir Balak en una batalla contra el governador de [[Manbidj]] i el comte Jocelin I d'Edessa. Amir Ghazi va atacar llavors Malatya ([[13 de juny]]) i la va recuperar ([[10 de desembre]] de [[1124]]).
Llavors va intervenir a la guerra entre el sultà Masud I (el seu gendre) i el seu germà Malik Arab, príncep d'[[Ankara]] i [[Kastamonu]], i va imposar la seva autoritat a [[Capadòcia]] ocupant [[Ankara]] i [[Cesarea de Capadòcia|Cesarea]] i després [[Gangra]] i [[Kastamonu]]; Arab va demanar ajut a [[Bizanci]].
El [[1129]] va morir el príncep armeni Thoros i el seu successor Lleó I fou derrotat per [[Bohemond II d'Antioquia]] Tàrent en un combat menor i va caure presoner. Antioquia aspirava a dominar Cilícia que Lleó disputava als bizantins. Per ser alliberat va haver de cedir [[Mopsuèstia]], [[Adana]] i el castell de Sarovantijar; quan va quedar lliure va fer aliança amb Amir Ghazi, que va envair llavors la Petita Armènia i el [[1130]] va derrotar a Bohemond II d'Antioquia, que va morir en la batalla, prop d'[[Ayn Zarba]], quan el príncep anava a enfrontar als turcmans. El rei armeni Lleó es va sotmetre voluntàriament i Amir Ghazi Gümüshtigin va devastar llavors el comtat d'Edessa. Al [[principat d'Antioquia]] Constança va succeir al seu pare Bohemund (a Tàrent el va succeir [[Roger II]] duc de la [[Pulla]] i [[Calàbria]] després rei de [[Sicília]]), però la vídua Elisa va buscar (sense resultat) l'aliança d'Amir Ghazi per ocupar el poder.
El [[1132]] va haver d'enfrontar a [[Joan II Comnè]] que es va apoderar de Kastamonu (però la va recuperar a l'any següent). Amir Ghazi va acollir al príncep bizantí Isaac Comnè revoltat contra el seu germà ([[1133]]). L'atac bizantí a Gangra el [[1133]] fou rebutjat i els turcmans van recuperar llavors Kastamonu. El [[1134]] els bizantins van ocupar breument Gangra però en foren expulsats.
| |||