Jacint (mitologia): diferència entre les revisions

Mentre practicava llançament de disc, amb Apol·lo, el vent el va desviar, o va picar contra una roca i el desvià, i accidentalment, va colpejar el cap de Jacint i el ferí de mort. De la sang que li va brollar de la ferida, Apol·lo en va fer néixer la [[Jacint|flor del mateix nom]], a les fulles de les quals apareixia la lletra Y, inicial de {{polytonic|Ὑάκινθος}}. Era especialment adorat a la ciutat d'[[Amicles]] com un heroi i s'hi feia un festival (la Jacíntia) en honor seu.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i remana|pàgines=301|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>

Una altra versió del mite atribueix la mort de Jacint al déu vent Zèfir. La bellesa del noi havia provocat una disputa amorosa entre Zèfir i Apol·lo i Zèfir, gelós i despitat pel fet que Jacint hagués preferit l'amor d'Apol·lo al seu, va fer desviar el disc del jove amb la intenció de ferir-lo i matar-lo. Mentre agonitzava, Apol·lo no va permetre que [[Hades]], el déu dels morts, reclamés el noi i de la sang vessada de la seva ferida en va fer brollar una flor, el jacint.

Segons la versió d'[[Ovidi]], les llàgrimes d'Apol·lo van caure sobre els pètals de la flor i fou així que esdevingué un senyal de dol. Hi ha variacions d'aquesta història en les quals Zèfir té cos físic i justament per a castigar-lo Apol·lo el convertí en vent perquè no poguera danyar ningú més.