Comtat d'Holanda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Història: enllaós interns correctes |
|||
Línia 29:
Des del [[segle IX]] el territori feia part de [[Ducat de Lotaríngia|Lotaríngia]] però encara no era pas una entitat separada. Les fronteres van canviar d'un costat pels acords dels comtes i vescomtes amb la cort de Lotaríngia i de l'altre costat per a les forces de la natura en una regió baixa força inundable i de l'explotació de la [[torba]] que va abaixar el nivell del terra. A poc a poc, van servir-se de fins a 9.000 molins de vent per a assecar els [[pòlder]]s que es troben sota el nivell del mar.
En esperar de contenir els atacs dels víkings, [[Lotari I]], el fill de [[Lluís I el Pietós]] va infeudar el territori de ''Frísia'' a dos germans [[víking]]s Ròric i Harald al voltant de l'any [[840]]. El comte [[Gerulf II]] (també anomenat de manera anacrònica Gerolf d'Holanda) va terminar al [[885]] la dominació danesa en contribuir a l'assassinat de [[Jofre el Víking]]. En reconeixement, el rei [[Arnulf de Caríntia]] va donar-li uns territoris més. Els comtes successius van eixamplar el territori i associar-se amb els veïns: com al [[938]], quan va celebrar-se el prometatge del comte [[Teodoric II de Frísia Occidental]] amb la filla d'[[
Els comtes van conduir una política expansionista en assetjar d'ocupar trossos de la ''Llibertat de Frísia'' i del bisbat d'Utrecht contra la voluntat dels emperadors del Sacre Imperi. El [[1018]], el comte Teodoric III va vèncer les tropes dels aliats dels bisbats de [[principat de Lieja|Lieja]], [[bisbat d'Utrecht|Utrrecht]] i [[bisbat de Cambrai|Cambrai]] conduïdes per Jofre de Verdun a la [[batalla de Vlaardingen]]. Teodoric III va sostenir la candidatura de l'emperador [[Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic|Conrad II]] en esperar conservar els territoris annexionats. El [[1047]], l'emperador [[Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric III]] va conquerir [[Vlaardingen]] i el castell ''Rijnsburg''. El [[1049]], Teodoric IV va ser assassinat. El seu successor va ser Florenci I. Al segle XII van construir un [[castell de mota i pati]] a La Haia, que en transformar-se mol al curs del temps, sota el nom de [[Binnenhof]] fins avui va quedar l'epicentre de la política neerlandesa.
| |||