Teodoric III de Frísia Occidental: diferència entre les revisions

La campanya militar que emprèn el 1018 el duc [[Godofreu I de Baixa Lotaríngia]], acompanyat del [[príncep bisbe]] [[Balderic II de Lieja]] i dels bisbes de [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] i d'[[Utrecht]], per castigar el comte va acabar en fracàs; l'exèrcit imperial va ser rebuigat el 29 juliol de 1018 al bosc de Merwede, a la vora de [[Vlaardingen]], perquè es van perdre en els [[aiguamoll]]s on els homes de Teodoric maniobraven fàcilment. El duc Godofreu va caure en mans dels vencedors.<ref name= léon/> El bisbe Adalbold II d'Utrecht va haver d'adaptar-se al seu molest veí; es va reconciliar amb ell doncs cap més es trobava en situació de protegir el país si sorgia cap enemic temible, i el paper del comte de Frísia occidental va quedar així netament definit i reforçat. Teodoric III va va reforçar el seu poder per la batalla de Vlaardingen. Abans del conflicte, el comte no tenia dret a percebre impostos i peatges de cap classe per a no dificultar el comerç. Després d'aquesta victòria l'emperador va reconèixer a Teodoric III el domini sobre Frísia occidental, així com el dret imposat sobre els vaixells mercants. Després de la mort de Teodoric, l'exèrcit imperial va intentar recuperar les terres dels comtes d'Holanda i va obtenir un èxit parcial i temporal. Teodoric V, el nét de Teodoric III, ajudat pel seu sogre [[Robert I de Flandes|Robert el Frisó]], van acabar la reconstitució del feu del seu avi. Teodoric va viatjar com peregrí a [[Terra Santa]]. Encara que s'ignora la data, algun autor aventura que va poder ser el 1030.