Viquipèdia

Muín-ad-Din Únur: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Canvis menors, neteja AWB
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Map Crusader states 1135-fr.svg|thumb|upright=1.3|El Proper Orient el 1135.]]
'''Muín-ad-Din Unur''' (†? - [[1149]]) fou un ministre, després regent de l'[[emirat]] [[Burida]] de [[Damasc]] de [[1135]] a [[1149]].
 
== Família ==▼
 
René Grousset li atribueix una esposa que seria la mare de [[Djamal alad-Din Muhammad]], i vídua de [[Buri Tadj al-Muluk]],<ref>Grousset, pàg. 130</ref> però Amin Maalouf i la ''Foundation for Medieval Genealogy'' no diuen res sobre l'assumpte. Grousset li atribueix igualment una fill que s'hauria casat amb [[Mudjir ad-Din Abak]],<ref>Maalouf, pàg 207</ref> informació confirmada per Amin Maalouf<ref>Maalouf, pàg 171</ref> però no per la ''Foundation for Medieval Genealogy''.▼
 
== Biografia ==
Va començar el seu servei amb els [[buridesbúrides]] com a mameluc, és a dir soldat esclau, de [[Zahir al-Din Tughtegin]], [[atabeg]] de Damasc]] i resta en l'ombra durant nombrosos anys. Tughtegin va morir el [[1128]], seguit pel seu fill [[Tadj al-Muluk Buri]], mort el [[1132]] i el seu nét [[Shams al-Mulk Ismail]], assassinat el 2 de febrer de 1135. Aquest últim, veien de manera permanentment els complots en el seu cercle havia decidit donar Damasc a [[Zengi]], [[atabeg d'Alep]] i [[Mossul]], i retirar-se a una de les seves fortaleses. En el moment de l'assassinat, Zengi ja anava cap a Damasc, però Zumurrud Khatun, la mare d'Ismail, es va afanyar a fer reconèixer com atabeg al seu altre fill, [[Xihab-ad-Din Mahmud (Damasc)|Xihab-ad-Din Mahmud]]. <ref>Maalouf pàgs. 143-5 i Grousset 1935 pàgs. 62-4</ref>▼
 
Muin ad-Din Unur va agafar llavors la direcció de l'exèrcit i va assegurar la defensa de la ciutat enfront de Zengi que la va assetjar. Un jove príncep aspirant al sultanat [[imperi Seljúcida|seljúcida]], Dawud, l'acompanyava; l'emir de Damasc, aconsellat per Muin alad-Din Unur, va acceptar jurar fidelitat a Dawud per treure a Zengi un dels pretexts del seu atac. Després el [[califa]] [[al-Mústarxid (abbàssida)|al-Mustarshid]] va enviar un ambaixador, Bish ibn Kherim, que va negociar la pau i l'aixecament del setge el 16 de març de 1135, mitjançant un reconeixement, purament nominal, de la sobirania feudal d'Alep per part de Damasc i incitant Zengi a intervenir a l'Iraq per sostenir la candidatura de Dawud<ref>Grousset pàg. 65</ref>▼
▲Va començar el seu servei amb els [[burides]] com a mameluc, és a dir soldat esclau, de [[Zahir al-Din Tughtegin]], [[atabeg de Damasc]] i resta en l'ombra durant nombrosos anys. Tughtegin va morir el [[1128]], seguit pel seu fill [[Tadj al-Muluk Buri]], mort el [[1132]] i el seu nét [[Shams al-Mulk Ismail]], assassinat el 2 de febrer de 1135. Aquest últim, veien de manera permanentment els complots en el seu cercle havia decidit donar Damasc a [[Zengi]], [[atabeg d'Alep]] i [[Mossul]], i retirar-se a una de les seves fortaleses. En el moment de l'assassinat, Zengi ja anava cap a Damasc, però Zumurrud Khatun, la mare d'Ismail, es va afanyar a fer reconèixer com atabeg al seu altre fill, [[Xihab-ad-Din Mahmud (Damasc)|Xihab-ad-Din Mahmud]].<ref>Maalouf pàgs. 143-5 i Grousset 1935 pàgs. 62-4</ref>
 
Qirkhan ibn Qaraja (Kirkhan ibn Karaja), emir d'[[Homs]] va morir el [[1136]], i els seus fills intercanviaren amb [[Shihab al-Din Mahmud]] la ciutat d'Homs per Palmira (Tadmor). Mahmud va donar llavors la ciutat d'Homs en feu a Muin al-Din Unur. Un any més tard, el juny [[1137]], Zengi va intentar de nou la conquesta de l'emirat de Damasc i va començar per assetjar Homs. [[Ramon II de Trípoli|Ramon II]], [[comte de trípoli]], previngut, no desitja que un cap de guerra musulmà també poderós s'instal·li en una ciutat si prop del comtat de Trípoli, va enviar un exèrcit a la rodalia d'Homs, i obligà Zengi a aixecar el setge l'11 de juliol i a [[batalla de Ba'rin|atacar els francs]] a Ba'rin, on els va derrotar i va capturar la ciutadella. <ref>Maalouf| pàgs. 147-8 i Grousset pàgs. 71 i 74-84</ref>▼
▲Muin ad-Din Unur va agafar llavors la direcció de l'exèrcit i va assegurar la defensa de la ciutat enfront de Zengi que la va assetjar. Un jove príncep aspirant al sultanat [[imperi Seljúcida|seljúcida]], Dawud, l'acompanyava; l'emir de Damasc, aconsellat per Muin al-Din Unur, va acceptar jurar fidelitat a Dawud per treure a Zengi un dels pretexts del seu atac. Després el [[califa]] [[al-Mústarxid (abbàssida)|al-Mustarshid]] va enviar un ambaixador, Bish ibn Kherim, que va negociar la pau i l'aixecament del setge el 16 de març de 1135, mitjançant un reconeixement, purament nominal, de la sobirania feudal d'Alep per part de Damasc i incitant Zengi a intervenir a l'Iraq per sostenir la candidatura de Dawud<ref>Grousset pàg. 65</ref>
 
▲Qirkhan ibn Qaraja (Kirkhan ibn Karaja), emir d'[[Homs]] va morir el [[1136]], i els seus fills intercanviaren amb [[Shihab al-Din Mahmud]] la ciutat d'Homs per Palmira (Tadmor). Mahmud va donar llavors la ciutat d'Homs en feu a Muin al-Din Unur. Un any més tard, el juny [[1137]], Zengi va intentar de nou la conquesta de l'emirat de Damasc i va començar per assetjar Homs. [[Ramon II de Trípoli|Ramon II]], [[comte de trípoli]], previngut, no desitja que un cap de guerra musulmà també poderós s'instal·li en una ciutat si prop del comtat de Trípoli, va enviar un exèrcit a la rodalia d'Homs, i obligà Zengi a aixecar el setge l'11 de juliol i a [[batalla de Ba'rin|atacar els francs]] a Ba'rin, on els va derrotar i va capturar la ciutadella<ref>Maalouf| pàgs. 147-8 i Grousset pàgs. 71 i 74-84</ref>
 
El [[1138]], Zumurrud Khatun, la mare de l'atabeg, es va casar amb Zengi i li va aportar Homs en dot, i Muin al-Din Unur rebé a canvi Barin. En la nit del 22 al 23 de juny de 1139, Shihab al-Din Mahmud fou assassinat i Muin al-Din Unur va reaccionar amb fermesa, fent executar els assassins i col·locant al tron a [[Djamal al-Din Muhammad]], germanastre del precedent atabeg, el qual li va agrair donant-li en feu Baalbek, però Unur es va conformar a delegar un governador, per dedicar-se a assegurar el govern de Damasc perquè un altre germà (de fet germanastre), Bahram Shah, s'havia refugiat a Alep i havia demanat a Zengi ajut per pujar al tron de Damasc.
 
Zengi va començar per assetjar Baalbek el 20 d'agost de 1139, i la ciutat va capitular el 10 d'octubre i la ciutadella el 22 d'octubre. Zengi, malgrat la seva promesa de respectar la vida dels soldats, els va fer crucificar. Aquesta acció, destinada a intimidar als damascens, en canvi els va decidir a resistir. Després va posar setge a Damasc el 6 de desembre i la ciutat va resistir. Djamal al-Din Muhammad va morir poc després, el 29 de març de 1140. Unur va posar al tron a [[Mudjir al-Din Abak]], el fill de Muhammad, encara infant. Per desfer-se de Zengi, va cridar a [[Folc V d'Anjou]], [[Llista de reis de Jerusalem|rei de Jerusalem]] amb qui havia formalitzat una aliança el 1138. Amb l'arribada de Folc n'hi va haver prou per fer retirar a Zengi, i Muin al-Din Unur va ajudar llavors als francs a reprendre Panees que estava en mans dels [[zengites]] (maig de 1140). <ref>Grousset pàgs. 128-139 i Maalouf pagspàgs. 151-3</ref>
 
De resultes de la presa d'[[Edessa]] per Zengi, una [[segona Croada|nova croada]] va arribar d'Europa però els seus caps, en lloc d'atacar els dominis zengites, atacaren Damasc, trencant l'aliança franco-damascena. Damasc va [[Setge de Damasc (1148)|quedar assetjada]] el 24 de juliol de 1148<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |títol=The Second Crusade 1148 Disaster outside Damascus |url= |llengua= | editorial=Osprey |data=2009 |pàgines=57-59 |isbn=978-1-84603-354-4}}</ref> i Muin al-Din Unur va cridar a totes les tropes de l'emirat per resistir als croats. Fou llavors que [[Nur al-din]] i [[Saif al-Din Ghazi]], fills i successors de Zengi, es presentaren amb el seu exèrcit i els croats aixecaren el setge el 28 de juliol i es van retirar per evitar de ser agafats en tenalles entre els zengites i els damascens, i per altra banda perquè no volien tanmateix que Damasc caigués en poder de Nur al-Din.<ref>Grousset pàgs. 244-260 i Maalouf pags. 172-5</ref>▼
 
Llavors Muin al-Din Unur va ordenar algunes ràtzies contra els francs a Galiela, especialment una ràtzia (junt amb Nur al-Din) contra Antioquia, però la pau i l'aliança entre els francs i Damasc va acabar per ser restaurada el maig [[1149]].<ref>Grousset pàgs. 260-1, 267.</ref> Unur va morir poc després de disenteria, el 28 d'agost de 1149.<ref>Grousset pàg. 130.</ref>▼
 
▲== Família ==
 
▲De resultes de la presa d'[[Setge d'Edessa|Edessa]] per [[Zengi]], una [[segona Croada|nova croada]] va arribar d'Europa però els seus caps, en lloc d'atacar els dominis [[zengites]], atacaren Damasc, trencant l'aliança franco-damascena. Damasc va [[Setge de Damasc (1148)|quedar assetjada]] el 24 de juliol de 1148<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |títol=The Second Crusade 1148 Disaster outside Damascus |url= |llengua= anglès | editorial=Osprey |data=2009 |pàgines=57-59 |isbn=978-1-84603-354-4}}</ref> i Muin alad-Din Unur va cridar a totes les tropes de l'emirat per resistir als croats. Fou llavors que [[Nur alad-dinDin]] i [[Saif alad-Din Ghazi]], fills i successors de Zengi, es presentaren amb el seu exèrcit i els croats aixecaren el setge el 28 de juliol i es van retirar per evitar de ser agafats en tenalles entre els zengites i els damascens, i per altra banda perquè no volien tanmateix que Damasc caigués en poder de Nur alad-Din. <ref>Grousset pàgs. 244-260 i Maalouf pagspàgs. 172-5</ref>
▲René Grousset li atribueix una esposa que seria la mare de [[Djamal al-Din Muhammad]], i vídua de [[Buri Tadj al-Muluk]],<ref>Grousset, pàg. 130</ref> però Amin Maalouf i la ''Foundation for Medieval Genealogy'' no diuen res sobre l'assumpte.
Grousset li atribueix igualment una fill que s'hauria casat amb [[Mudjir al-Din Abak]],<ref>Maalouf, pàg 207</ref> informació confirmada per Amin Maalouf<ref>Maalouf, pàg 171</ref> però no per la ''Foundation for Medieval Genealogy''.
 
▲Llavors Muin alad-Din Unur va ordenar algunes ràtzies contra els francs a Galiela, especialment una ràtzia (junt amb Nur alad-Din) contra Antioquia, però la pau i l'aliança entre els francs i Damasc va acabar per ser restaurada el maig [[1149]]. <ref>Grousset pàgs. 260-1, 267.</ref> Unur va morir poc després de disenteria, el 28 d'agost de 1149. <ref>Grousset pàg. 130.</ref>
==Vegeu també==
* [[Zengites]]
* [[Nur al-Din]]
* [[Burides]]
 
== Eeferències Notes==
{{Referències|23}}
 
== Bibliografia ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Muín-ad-Din_Únur»