Joan II Comnè: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
corregint enllaç
Línia 66:
Al començament va tenir una excel·lent relació amb el seu germà [[Isaac Sebastocrator|Isaac]].{{sfn|Kazhdan|1991|p=1146}} Va ser prou estimat pels seus súbdits, en part perquè va gosar abolir la pena de mort. En el seu regnat es van produir nombroses guerres en general victorioses, però la cronologia encara no està prou ben determinada degut a la confusió que presenten les fonts primàries ([[Nicetes Coniates]] i [[Cinamos]]).
 
; Invasors seljúcides, petxenegs i cumans
; Invasors seljúcides, petxenegs i cumans : El [[1119]] va combatre als [[seljúcides]] a [[Regió de Frígia|Frígia]] i els bizantins van ocupar Denizli ([[Laodicea de Frígia]]). El [[1120]] l'exèrcit va progressar a Frígia a i [[Pamfília]] ocupant entre d'altres [[Sozòpolis]] i Hiercocoriftis. Immediatament després d'haver obtingut aquest domini a Anatòlia va haver de transferir els seus exèrcits a Europa perquè va haver una invasió dels [[petxeneg]]s o [[cumans]], que van penetrar per la regió del [[Danubi]] cap a [[Tràcia]] ([[1121]]). El [[1122]] va derrotar els cumans a la [[batalla de Beroia]] ([[Macedònia (regió)|Macedònia]]), i els invasors van retrocedir al seu lloc d'origen, encara que Joan va resultar ferit en una cama per una fletxa. Els presoners van rebre terres als districtes que havien devastat, a canvi de protegir aquestes zones de futurs atacs.{{sfn|Angold|1984|p=153}} També es va fer un atac a [[Raška|Ràscia]] on el ''župan'' [[Urosh]]{{efn|El ''župan'' o ''jupan'', títol emprat a Europa central i als Balcans, era la persona encarregada de governar una divisió administrativa}}, que tenia el suport d'[[Esteve II d'Hongria]] s'havia revoltat.
 
; Venècia
; Venècia: Aquell mateix any Joan Comnè no va renovar els privilegis comercials als venecians i va esclatar la guerra. El [[1123]] Urosh fou derrotat i fet presoner, i va haver de signar la pau. El [[1124]] els venecians van atacar [[Rodes|Rodes]], [[Samos]], [[Lesbos]], [[Paros]], [[Andros]] i algunes ciutats de la costa del [[Peloponès]]. El [[1125]] els venecians van atacar [[Cefalònia]]. Finalment el [[1126]] es va signar la pau amb Venècia i li foren retornats a la república els privilegis comercials.{{sfn|Norwich|1993|p=70}}
 
; Hongria
Linha 96 ⟶ 98:
 
; Síria, Armènia i els territoris dels croats
El [[1129]] els bizantins van perdre [[Mopsuètia]] davant el rei [[Lleó I]] de ld'Armènia Menor]]. El [[1132]] els armenis van ocupar [[Tars (Turquia)|Tars]] i [[Adana]] als bizantins i croats. L'atac bizantí a Gangra, ja recuperada pels musulmans, fou rebutjat. En canvi els danixmendites el 1133 van recuperar Kastamonu que encara conservaven els bizantins. En aquest mateix any es va fer una ofensiva contra el [[Regne de ld'[[Armènia Menor]] i foren ocupades Tars, [[Mamistra]] i Adana a la primavera, però foren rebutjats davant Anazarbe.
 
A partir del [[1137]], Joan va estar en situació d'intervenir a Síria. Els turcs d'Anatòlia estaven provisionalment neutralitzats i [[Roger II de Sicília]], ocupat per la invasió dels seus estats per Lotari III. Així, doncs, a la primavera del 1137, va preparar a [[Antalya]] un gran exèrcit acompanyat pels seus fills: Aleix, Andrònic i Manel.{{sfn|Magoulias|1984|p=10}} El seu objectiu prioritari és [[Antakya|Antioquia]]{{efn|El darrer governant bizantí va ser Isaac el germà gran d'Aleix I Comnè.}} que, segons el [[tractat de Devol]] era territori bizantí. Va marxar cap a Cilícia, que estava sota control armeni.La zona fou sotmesa així com les illes de la mar de Caralis (segurament el golf d'Antàlia). Aleix Comnè, el fill hereu, va agafar la [[malària]] i va morir a la zona. El seu germà Andrònic que portava el cadàver a [[Constantinoble]] va morir del mateix pel camí.<ref>[[Guillem de Tir]] ''Gesta Orientalium principum''XV.19 </ref>