L''''idealisme''' en [[filosofia]] és la [[teoria de la realitat]] i del [[coneixement]] que atribueix un paper clau a la ment en l'estructura del món percebut.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.293|llengua=castellà|consulta=1de1 de desembre de 2014}}</ref> Al llarg de la [[història de la filosofia]] es poden distingir diferents aplicacions i definicions. En la seva forma més radical i, moltes vegades rebutjada, és equivalent al [[solipsisme]], un punt de vista que afirma que la realitat es deriva de l'activitat de la pròpia ment i que res existeix fora d'un mateix. Tanmateix, d'una forma habitual, l''''idealista''' reconeix per complet el món extern o natural i evita afirmar que aquest pot reduir-se al simple fet de pensar. Per als idealistes, per una altra banda, la ment actua i és, de fet, capaç de fer existir coses que d'una altra manera no serien possibles com la [[Legislació|llei]], la [[religió]], l'[[art]] o les [[matemàtiques]] i les seves afirmacions són més radicals en afirmar que els objectes percebuts per una persona es veuen afectats fins a cert punt per l'activitat mental: si un estudi sobre el món real pretén ser científic és bàsic tenir en compte aquest fet.
