Joan el Caçador: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Mort i llegat: había un error gramatical. |
m és correcte, vg. Gai saber; esmeno GGBB |
||
Línia 100:
== Joventut ==
[[Fitxer:Chuan I d'Aragón.jpg|thumb|esquerra|220px|Joan I «l'Amador de la Gentilesa» (1885) de [[Manuel Aguirre y Monsalbe]]]]
El [[1351]] el seu pare creà per a ell el títol de [[duc de Girona]], per a l'any següent ser nomenat primogènit del regne. El [[1363]] fou nomenat [[lloctinent de Catalunya|lloctinent general del regne]], comandant les tropes que van fer front a la [[Guerra de Jaume IV de Mallorca|invasió de Catalunya]] que intentà [[Jaume IV de Mallorca]].<ref>''[http://books.google.cat/books?id=9nrfDFh8YfwC&pg=PA289
De ben jovenet s'enemistà amb el seu pare, el rei Pere el Cerimoniós, pel seu nou matrimoni amb [[Sibil·la de Fortià]] pertanyent a la petita noblesa empordanesa. Així mateix el [[1385]] Joan es negà a lluitar contra el seu cunyat, [[Joan I d'Empúries]], revoltat un any abans.
Línia 111:
El seu regnat es caracteritzà pel desordre administratiu i financer, deixant inconcluses les [[Corts de Montsó-Fraga (1383)|Corts de Montsó]] el 1388, iniciades pel seu pare el 1383. Sembla que descuidà força les qüestions de govern.
El [[1391]] arribà l'onada antisemita que havia recorregut ja el [[Regne de Castella]], i que es traduí en l'assalt als [[call]]s jueus de [[call de Girona|Girona]], [[Pogrom de Barcelona|Barcelona]], [[València]], [[Perpinyà]], [[Ciutat de Mallorca]], [[Lleida]], entre altres, amb la mort de molts [[jueus]] i la conversió forçada de molts altres. El responsables dels atacs foren condemnats a la pena capital.<ref>Víctor Balaguer, ''[http://books.google.cat/books?id=QOsCAAAAYAAJ&pg=PA166
Instituí el Consistori de Barcelona, o [[Jocs Florals]], a imitació del de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] el [[1393]].
Línia 142:
== Mort i llegat==
Joan I morí sobtadament i en estranyes circumstàncies en una cacera a [[Foixà]] el [[19 de maig]] de [[1396]]. El seu cadàver fou depositat a la [[catedral de Barcelona]] i després dut al [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet]]. En no tenir descendència masculina, fou succeït pel seu germà [[Martí l'Humà]], contestat per [[Mateu I de Foix]] en virtut del seu matrimoni amb [[Joana d'Aragó i d'Armanyac]], que va defensar amb [[Invasió de Mateu I de Foix|dues campanyes d'invasió]].<ref name=MU>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó |Volum=vol.3 |url=http://books.google.cat/books?id=06fkewceH2AC&pg=PA304
Amant de les lletres fundà l'[[Jocs Florals|acadèmia del gai saber]] a Barcelona. En època de Torres i Amat encara es conservaven moltes trobes o poesies a l'[[Arxiu de la Corona d'Aragó]]. Es conserven una «Pragmàtica en favor de la Concepció immaculada de la Verge, plena de doctrina i erudició» i una «Carta (molt preciosa) al Soldà de Babilònia, en llengua catalana, perquè permeti la reparació de les esglésies de la Terra Santa», datada a Barcelona a 18 d'abril de 1395.<ref>{{citar ref| tipus = llibre| cognom1 = Torres i Amat| nom1 =Fèlix | enllaçautor1 = Fèlix Torres i Amat| títol = Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña| url = http://books.google.cat/books?id=sp8IAAAAMAAJ&printsec=frontcover
== Ancestres ==
| |||