Dècada del 1870: diferència entre les revisions

En el camp de la química, [[Norman Lockyer]] i [[Edward Frankland]] proposaven el 1870 que el gas detectat en observacions solars havia de ser anomenat '[[heli]]'.<ref>Thomson, W. (1872) ''Report of the British Association for the Advancement of Science'' '''99'''.</ref><ref>{{ref-web|títol=Discovery of Helium|url=http://www-solar.mcs.st-and.ac.uk/~clare/Lockyer/helium.html|obra=Sir Joseph Norman Lockyer|consulta=2011-03-30}}</ref> Dos anys després, [[Robert Chesebrough]] [[patent]]ava la [[vaselina]] als [[Estats Units]]<ref>U.S. Patent 127.568</ref> i [[Charles-Adolphe Wurtz]] descobria la [[reacció aldòlica]]. El 1873, [[Jacobus Henricus van 't Hoff]] i [[Joseph Achille Le Bel]], treballant independentment, desenvolupen un model d'[[enllaç químic]] que explica els experiments de quiralitat de [[Pasteur]] i proporciona una causa física per a l'[[activitat òptica]] de compostos quirals<ref>{{ref-web|títol=Jacobus Henricus van't Hoff |obra=Chemical Achievers: The Human Face of Chemical Sciences |editor=Chemical Heritage Foundation |any=2005 |url=http://www.chemheritage.org/classroom/chemach/chemsynthesis/vanthoff.html |consulta=2007-02-22}}</ref> i l'any següent, proposen que els [[model molecular|models moleculars]] orgànics poden ser [[tridimensional]]s.<ref>{{ref-llibre|títol=The Foundations of Stereo Chemistry: Memoirs by Pasteur, van 't Hoff, Lebel and Wislicenus|lloc=Nova York|editorial=American Book Co.|any=1901}}</ref> També el 1874 [[Othmar Zeidler]] sintetitza per primer cop [[DDT]]<ref>{{EHC-ref|id=009|name=DDT and its derivatives|date=1979|isbn=92-4-154069-9}}</ref> i [[C. R. Alder Wright]] l'[[heroïna]]. També en aquest fructífer any, [[Per Teodor Cleve]] teoritza que el [[didimi]] de fet són dos elements, i seria el 1885 quan [[Carl Auer von Welsbach]] provaria la teoria amb la descoberta del [[neodimi]] (60) i el [[praseodimi]] (59). Primerament, [[Paul Emile Lecoq de Boisbaudran]] descobria el [[gal·li]] espectroscòpicament el 1895 i més endavant durant l'any, aconseguia obtenir el metall lliure mitjançant l'[[electròlisi]] del seu hidròxid. Era el primer [[Eka|element predit per Dmitri Mendeleev]] que s'identificava.<ref>{{ref-publicació|títol=Caractères chimiques et spectroscopiques d'un nouveau métal, le gallium, découvert dans une blende de la mine de Pierrefitte, vallée d'Argelès (Pyrénées)|nom=Lecoq|cognom=de Boisbaudran|pàgina=493|publicació=[[Comptes rendus de l'Académie des sciences]]|volum=81|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k3038w/f490.table|consulta=2008-09-23}}; {{ref-publicació|doi=10.1002/andp.18762351216 |títol=Ueber die physikalischen Eigenschaften des Galliums |any=1876 |cognom1=De Boisbaudran |nom1=Lecoq |publicació=Annalen der Physik und Chemie |volum=235 |exemplar=12 |pàgines=649|bibcode=1876AnP...235..649D}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol=The discovery of the elements. XIII. Some elements predicted by Mendeleeff|pàgines=1605–1619|cognom=Weeks|nom=Mary Elvira|enllaçautor=Mary Elvira Weeks|doi=10.1021/ed009p1605|publicació=[[Journal of Chemical Education]]|volum=9|exemplar=9|any=1932|bibcode=1932JChEd...9.1605W}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=The Ingredients: a Guided Tour of the Elements|cognom=Ball|nom=Philip|editorial=Oxford University Press|pàgina=105|any=2002|isbn=0-19-284100-9}}</ref> El 22 d'octubre de 1878 [[Jean Charles Galissard de Marignac|J.C.G. de Marignac]] descobria l'element [[iterbi]] (70).<ref>{{cite web|url=http://elements.vanderkrogt.net/element.php?sym=yb |title=70 Ytterbium |publisher=Elements.vanderkrogt.net |accessdate=2008-09-12}}</ref> La [[terra rara]] [[holmi]] (67) era identificada en l'[[erbi]] per [[Marc Delafontaine]] i [[Jacques-Louis Soret]] a [[Gènova]] el 1878<ref>{{ref-publicació|títol=Sur les spectres d'absorption ultra-violets des terres de la gadolinite|nom=Jacques-Louis|cognom=Soret|publicació=[[Comptes rendus de l'Académie des sciences]]|volum=87|pàgina=1062|any=1878|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k3043m/f1124.table}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol=Sur le spectre des terres faisant partie du groupe de l'yttria|nom=Jacques-Louis|cognom=Soret|publicació=Comptes rendus de l'Académie des sciences|volum=89|pàgina=521|any=1879|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k3046j/f550.table}}</ref> i per [[Per Teodor Cleve]] a [[Suècia]] el mateix any<ref>{{ref-publicació|títol=Sur deux nouveaux éléments dans l'erbine|nom=Per Teodor|cognom=Cleve|publicació=Comptes rendus de l'Académie des sciences|volum=89|pàgina=478|any=1879|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k3046j/f432.table}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol=Sur l'erbine|nom=Per Teodor|cognom=Cleve|publicació=Comptes rendus de l'Académie des sciences|volum=89|pàgina=708|any=1879|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k3046j/f759.table}}</ref> o el 1879.<ref>[http://www.chemicool.com/elements/holmium.html Holmium] chemicool.com</ref> En el darrer any de la dècada es descobriren tres elements químics més: el [[tuli]] (69) per T. Cleve,<ref>{{cite web|url=http://elements.vanderkrogt.net/element.php?sym=tm |title=69 Thulium |publisher=Elements.vanderkrogt.net |accessdate=2008-09-12}}</ref> l'[[escandi]] (21) per [[Lars Fredrik Nilson]]<ref>{{cite web|url=http://elements.vanderkrogt.net/element.php?sym=sc |title=21 Scandium |publisher=Elements.vanderkrogt.net |accessdate=2008-09-12}}</ref> i el [[samari]] (62) per P.E.L. de Boisbaudran.<ref>{{cite web|url=http://elements.vanderkrogt.net/element.php?sym=sm |title=62 Samarium |publisher=Elements.vanderkrogt.net |accessdate=2008-09-12}}</ref>