Diferència entre revisions de la pàgina «Şemdinli»

11 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
Canvis menors, neteja, replaced: segle XIX → {{segle|XIX}} (2) AWB
m (Robot inserta {{Autoritat}})
m (Canvis menors, neteja, replaced: segle XIX → {{segle|XIX}} (2) AWB)
[[Fitxer:Hakkari districts.png|thumb|Districtes]]
[[Fitxer:Semdinli Hakkari.jpg|thumb|Poble del districte]]
'''Şemdinli''' (Siríac: ܫܲܡ̱ܣܕܝܼܢ Shemsdin; kurd: Şemdinan o '''Shamdinan'''; antiga Nawshar en transcripció moderna Nevşehir) és una població i un districte muntanyós a la [[província d'Hakkari]] a [[Turquia]]. La capital del districte és la ciutat de Şemdinli amb una població d'11.211 habitants (2010). El districte es troba al sud-est de la província i limita al nord amb el de Yüksekova (format per la unió dels antics districtes de Gewar i Oramar) i té a l'est i al sud la frontera de l'[[Iran]] i l'[[Iraq]]. Segons la tradició el nom deriva del xeic Shams al-Din, ancestre de la dinastia kurda d'Abbasi Begzade que va governar la regió fins al {{segle |XIX}}. El districte està habitat per quatre tribus kurdes: Khumraru (Humaro), Zarza, Herki i Gerdi; hi viuen també cristians nestorians (assiris). Vers el 1900 [[Vital Cuinet]] estimava la població del districte en 13.270 kurds, 2.000 turcs, 3000 assiris i 200 jueus; una altra font assenyala 14.547 musulmans (turcs i kurds) i 2.034 no musulmans (assiris i jueus). El 1990 la població passava per poc els 30.000 habitants.
 
El districte fou el centre de la tribu assíria dels Nochiya i llar de la família assíria dels Matran que va dominar el patriarcat per més de tres segles.
 
La dinastia Abbasi Begzade va governar fins al {{segle |XIX}} quan el poder es va traslladar a l'ascendent família de caps religiosos [[kadiriyya]] (després de 1820) [[nakhsbandiyya]] establerts a Nehri (moderna Bağlar) que van estendre la seva influència fins i tot fora del districte; el 1880 el xeic Ubayd Allah va iniciar una gran revolta que el va permetre dominar Hakkari i territoris a l'est (nominalment perses) fins al [[llac Urmia]], pretenent formar un estat independent. Derrotat i fet presoner pels otomans, fou enviat a l'exili a [[la Meca]]; el seu fill Muhammad Siddick va ocupar el seu lloc i va esdevenir el personatge més influent del Kurdistan central assegurant-se el control dels xeics rivals i caps tribals, però fou lleial a Turquia. El seu germà Abd al-Kadir es va instal·lar a [[Istanbul]] i amb la presa del poder pels [[Joves Turcs]] va fundar la primera associació kurda.
 
El 1916 els russos van ocupar Shamdinan i van eliminar la resistència kurda dirigida per Taha, fill de Muhammad Siddick, i pels seus cosins Abd Allah i Muhammad, fills d'Abd al-Kadir. Els assiris locals foren reclutats i armats pels russos als que van ajudar. Les forces russes es van retirar al final del 1917, després de la revolució, i els assiris van haver de fugir cap a [[Urmia]] on els britànics els van protegir i els van enrolar per lluitar contra els otomans, i finalment els van portar a l'Iraq septentrional. Després de l'[[armistici de Mudros]] de [[30 d'octubre]] de [[1918]], el districte va quedar en mans dels britànics. Els kemalistes es van oposar als britànics des de 1919 i Taha fou convidat a representar al districte a l'Assemblea Nacional turca d'[[Ankara]] (1920) però va refusar i va lluitar al costat de [[Simko]], i el 1922 es va posar al servei dels britànics que el van nomenar governador de [[Rawanduz]]. Però les tribus locals eren hostils als britànics infidels i no escoltaven els crits dels nacionalistes kurds. El 1925 Abd al-Kadir va ser penjat (junt amb el seu fill Muhammad) pels kemalistes, causant la rebel·lió del xeic Said (juny de 1925); el fill d'Abd al-Kadir, Abd Allah, amb el suport de les tribus especialment els Gerdi, va ocupar Nawshar breument i va matar a sis oficials turcs, però va haver de fugir cap a territori britànic. El 1926 la frontera entre l'Iraq i Turquia fou delimitada i Shamdinan va quedar per Turquia, mentre els districtes veïns de Barzan i Bradost quedaven per l'Iraq.
L'[[1 de novembre]] de [[2005]] va esclatar una bomba que va ser atribuïda al [[PKK]], però el dia [[9 de novembre]] la població va detenir uns homes que en volien fer esclatar una altra, i van resultar ser policies turcs de la secció d'operacions especials; els militars van bloquejar les investigacions i el 2007 un decret va traslladar a destins llunyans a tots els jutges i fiscals que havien intervengut en el cas.
 
== Referències ==
V. Cuinet, ''La Turquia d'Asie'', París 1892.
 
{{cal coor}}
 
{{ORDENA:Semdinli}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Semdinli}}
[[Categoria:Entitats de població de Turquia]]
370.431

modificacions