Absolutisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: l'orígen > l'origen
Línia 1:
L''''absolutisme''' fou una [[filosofia política]] característica de l'[[Europa]] d'[[edat moderna|època moderna]], que la [[monarquia]] havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de [[govern]] com a '''[[monarquia absoluta]]'''.
 
van formalitzar com a tal diversos filòsofs durant el segle XVI i XVII. Un dels primers fou [[Jean Bodin]] (1530-1596)<ref name="Diccionari" >''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; p. 3</ref> que proposava una monarquia sense limitacions jurídiques (però sí les religioses) a qui tots els súbdits havien de retre obediència (però admetia que aquest sistema podia degenerar en una tirania). El teòric més important per definir l'absolutisme fou l'anglès [[Thomas Hobbes]] (1588-1679).<ref name="Diccionari" /> Ell considerava que els humans en estat natural són dolents damunt dels altres; per això considerava necessari que renunciessin a la seva llibertat en favor d'un ens sobirà omnipotent que vetllés pel benestar general. Finalment l'influent clergue [[Jacques-Benigne Bossuet|Bossuet]] (1627-1704)<ref name="Diccionari" /> va aportar la teoria de l'orígenorigen diví de la monarquia francesa durant l'enfrontament que aquesta mantenia amb el [[Papa de Roma]] sobre qui devia obediència a qui, teoria que després van reivindicar totes les monarquies (i posteriorment algunes dictadures, admiradores de l'absolutisme). Alguns pensadors sostenien que, com que el [[rei]] és escollit per [[Déu]], el monarca ha de tenir en l'exercici de les seves funcions els mateixos límits que la divinitat, és a dir, cap.
 
Tot i que l'absolutisme teòric no va imposar-se plenament, les monarquies van utilitzar els seus diversos arguments i les necessitats creades per les guerres continuades de l'època moderna per reforçar la seva capacitat de mobilització i concentració de recursos militars, fiscals i burocràtics.<ref name="Diccionari" /> Paral·lelament els corrents jurídics admiradors del [[dret romà]] justificaren també la monarquia absoluta en nom del dret públic, en contraposició dels vells drets feudals privats.<ref name="Diccionari" />