Esteban Jordán: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
Cap resum de modificació
Línia 2:
'''Esteban Jordán''' (?, c., 1530-[[Valladolid]], [[1598]]) és un l'[[escultor]] molt important del focus val·lisoletà a l'últim terç del [[segle XVI]]. Va treballar primerament a [[Lleó (Castella i Lleó)|Lleó]], però després es va establir definitivament a Valladolid.
 
Va estar casat amb Felicia González Berruguete, neboda de l'escultor [[Alonso Berruguete]]. La seva segona dona, María Becerra, es creu que era familiar de l'escultor [[Gaspar Becerra]]. Se sospita que va treballar al [[retaule majorMajor de la [[catedral d'Astorga]], amb Gaspar Becerra. El seu art representa l'aquietat [[manierisme]], que correspon al període post-tridentí. La primera intervenció documentada de Jordán és al [[retaule]] major de l'església de Santa Eulalia de [[Paredes de Nava]] (1556). Allà treballa amb el seu cunyat Inocencio Berruguete, a qui correspon només l'''Asunció''. Al ''Retaule del Calvari'', de l'església del Monestir de Santa María Magdalena de [[Medina del Campo]], contractat el 1571, s'observen trets de l'escultor [[Juan de Juni]], que no són estranys a l'art de Jordán. El seu estil apareix ja reeixit al retaule major de l'església de la Magdalena de Valladolid (1571), cuya traça arquitectònica és del més pur [[classicisme]]. Les parelles d'apòstols del cos inferior estan inspirades en l'obra ''Escola d'Atenes'' de [[Raffaello Sanzio]]. Per a la mateixa església va concertar el sepulcre de Pedro de la Gasca, que va ser virrei del [[Perú]] i [[bisbe]].
 
D'aquesta mateixa època serà el retaule del [[Crist]], del Santuari Nacional de la Gran Promesa. La imatge de Crist s'identifica amb l'ideal dels seguidors de [[Miquel Àngel]], pel perfecte estudi de l'anatomia. El 1577 té l'encàrrec de fer els [[relleu]]s i [[estàtua|estàtues]] del rerecor de la [[catedral de Lleó]]. D'un sol cos és el retaule major de l'església de Sancti Spiritus, de Valladolid. Al costat del Calvari es troba de genolls la figura del comitent, Juan de Ortega.