Beglerbegi: diferència entre les revisions

Els otomans el van donar inicialment a un comandant en cap; el primer fou [[Lala Shahin]] en temps de [[Murat I]], després de la conquesta d'[[Adrianòpolis]]. El va succeir en el càrrec Timurtash que fou nomenat beylerbeyi d'[[Anatòlia]] quan [[Baiazet I]] va fer la campanya de [[Valàquia]] contra Mircea el Gran. [[Musa I]] va nomenar un beylerbeyi. Sota [[Mehmet I]] els beylerbeys eren dos, amb un govern territorial: una a [[Rumèlia]] i un a Anatòlia. El càrrec va continuar existint com a govern general de les dues parts de l'imperi amb autoritat sobre els ''sandjakbegis'' (governadors de subprovíncies) i els ''sipahis'' o senyors feudals. En augmentar les províncies el nombre de beylerbeyis va augmentar i al final del {{segle |XVI}} eren uns 40; el de Rumèlia era preferent en el protocol. Sota [[Mehmet II]] el títol va acabar sent merament honorífic i donat sovint als governadors provincials o als funcionaris amb grau de ''wazirs'' que eren nomenats per una província amb autoritat sobre les veïnes. Les funcions dels primers beylerbeyis eren importants, dirigint un ''diwan'' provincial propi i fent nomenaments que tot i que havien de ser ratificats ho eren sempre, però progressivament es va limitar la seva autoritat als nomenaments menys importants. Al [[segle XVIII]] el títol de beylerbeyi va caure en desús substituït pel de ''wali'', excepte els governadors d'Anadolu i Rumèlia.

Com a títol es va començar a utilitzar la denominació de ''mir-i miran'' o ''mirmiran'' (equivalent persa) o ''amir al-umara'' (equivalent àrab) que fou donat de vegades als governadors dels [[sandjak]]s. Al {{segle |XIX}} va esdevenir un grau de l'administració civil per [[funcionari]]s que tenien rang militar. Els mir-i miran tenien sempre el títol de [[paixà]].<ref>[[Enciclopèdia de l'Islam]], VII, 97</ref> La reorganització provincial del [[1864]] va comportar l'establiment oficial del títol de ''wali'' pels governadors de província. Va subsistir el títol honorífic de ''Rumeli beglerbegisi''.

== Referències ==

* http://www.iranica.com/newsite/articles/unicode/v4f1/v4f1a046.html