Durrës: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "net de" |
enllaços |
||
Línia 74:
A la [[divisió de l'Imperi Romà]] fou capital de la província del Nou Epir (''[[Epirus Nova]]''). Vers el [[430]] hi va néixer l'emperador [[Anastasi I de Bizanci|Anastasi I]] que anys després va reconstruir les seves muralles, destruïdes poc abans per un terratrèmol. El [[481]] fou atacada pel rei [[ostrogot]] [[Teodoric el Gran|Teodoric]].
Va romandre en mans de [[Imperi Bizantí|Bizanci]] fins que va caure en mans del [[búlgars]] al [[segle X]] però els bizantins la van recuperar el [[1042]]. El [[1081]] [[Batalla de Dyrrhachium (1081)|fou assetjada]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bronchud |nom=Miguel H. |títol=The Secert Castle: The Key to Good and Evil |url=http://books.google.cat/books?id=g0fbzpWKe0EC&pg=PA339&dq=Dyrrhachium+1081&hl=ca&sa=X&ei=YFuqUerjB-LR7AaE3ID4DQ&ved=0CEMQ6AEwAw#v=onepage&q=Dyrrhachium%201081&f=false |llengua=anglès |editorial=DigitalPulp Publishing.com |data=2007 |pàgines=339 |isbn=0976308398}}</ref> i el [[1082]] ocupada pels [[normands]] de [[Robert Guiscard]] que van derrotar a l'emperador Alexis, però va tornar a Bizanci el [[1085]]. El [[1185]] fou altre cop ocupada pels normands (pel rei [[Guillem II de Sicília]]) El [[1205]], en el repartiment de l'Imperi, va quedar pels venecians (que ja havien establert una posició a la ciutat des del [[1202]] quan partien cap a [[Constantinoble]]), fins que va ser ocupada pels [[Comnè]]
El [[1273]] va ser parcialment destruïda per un terratrèmol i després fou la capital del [[Ducat de Durazzo]] establert el [[1294]] per [[Joan I de Gravina|Joan d'Anjou]] (nét de [[Carles I d'Anjou]]) i que va passar a [[Felip I de Tàrent]] el [[1304]]. El [[1333]] va caure en mans del
El [[1392]] fou ocupada per [[Venècia]], per cessió dels Thòpia que no la podien defensar contra els otomans; els venecians hi van construir unes muralles de
Sota domini turc es va dir ''Diraç'' i va entrar en decadència. Part de la població es va fer musulmana. El [[1670]] només tenia 150 cases (era seu d'un [[voyvodalik]]) i el [[segle XIX]] només tenia un miler d'habitants. El [[1912]] fou ocupada pels serbis a finals de novembre, durant la guerra balcànica. El [[1913]] va ser inclosa dins els límits de la nova Albània i fou capital del príncep Guillem, i declarada oficialment capital el [[7 de març]] de [[1913]]. El [[1915]] fou ocupada pel [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] i el [[1916]] per l'[[Imperi austrohongarès]]. Els aliats hi van entrar a l'octubre de [[1918]] i fou capital provisional d'Albània fins al [[1920]].
|